Fa 40 anys que l’home va arrivar a la Lluna. Increíble la tecnologia que va fer possible no només arrivar, també tornar i, a més, desenvolupar una xarxa de comunicacions entre la Terra i la Lluna quan es trevallava en format analògic i les comunicacions depeníen d’instal·lacions cablejades.
Author Archives: Carolina
Papercrafts: imprimeix, retalla i enganxa
Això dels retallables no sempre és tan fàcil com sembla. Us animeu a fer alguns d’aquests? N’hi ha de realment complicats. Cal paciència però els resultats poden ser realment sorprenents, cliqueu sobre les fotos. Podeu fer moltes coses:
I moooltes més coses, amb qualsevol grau de dificultat. En aquestes pàgines en trobareu un munt:
Theo Jansen: artista o enginyer?
El físic holandès Theo Jansen disenya i fabrica impressionants escultures barrejant art i tecnologia que, sense cap motor, “caminen” utilitzant l’energia del vent. Tal com diu ell mateix en aquest anunci de BMW, “la barrera entre l’art i l’enginyeria només existeix a la nostra ment“.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WcR7U2tuNoY" width="450" height="371"/]
Per generar aquests fantàstics artilugis només cal què el vent provoqui un moviment rotatori a unes quantes barres articulades (milers), un munt d’enginy i de coneixements, programes de simulació algorítmica, proves de resistència i velocitat.
Premiats a les 10es Jornades Científiques i Tecnològiques
El treball sobre Aprofitament de l’aigua de pluja per capturar les nostres emissions de CO2 de l’equip First Lego League de l’IES Bellvitge ha estat premiat a la categoria Agenda 21 a les 10es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet. Felicitats, equip!
Encara que la presentació del treball podia haber sortir millor, va estar bona idea fer-la en forma de debat combinant els idiomes dels diferents participants: catalá, anglès i fins i tot, àrab! Gràcies, Abdel i Osama per la traducció.
alternatives energètiques
El nostre model energètic actual és insostenible. La problemàtica derivada ens porta a buscar solucions, algunes tan grotesques com la captura del CO2 per tal de poder seguir consumint combustibles fòssils fins que s’esgotin. Veieu el post. Però hi ha d’altres alternatives, aquestes si que són interessants (unes més que altres però).
Respecte a les energies renovables:
- El seu consum a Catalunya només representa un 3,2% del total d’energies primàries. Això si, el 19,7% de l’electricitat prové de centrals de règim especial.
- A la web de Red Eléctrica de España podem assabentar-nos de les dades de producció elèctrica diària que corresponen a cada una de les principals fonts d’energia primàries.
capturem el CO2 per poder seguir emetent-ne
El canvi climàtic és un fet. La crema de combustibles fòssils n’és responsable directe. Les nostres necessitats energètiques augmenten constantment. Les grans companyies energètiques volen amortitzar les tecnologies existents. Kyoto ens obliga a disminuir les nostres emissions i no sabem com fer-ho. Gastar els diners i els esforços en minimitzar l’abusiu consum energètic és poc rendible econòmicament.
Una “solució” per tenir content a tothom (els consumidors no comptem en aquest joc): continuar emetent CO2, però no a l’atmosfera, no. Si capturem el CO2 que emetem i l’enterrem, s’ha acabat el problema. S’ha acabat???
Us recomano que llegiu aquest article a EL PAÍS.com
transport i distribució d’energia elèctrica
Perquè l’energia elèctrica arribi des dels centres de producció fins els centres de consum és necessària una infraestructura formada per dues grans xarxes de línies elèctriques: la xarxa de transport (alta tensió) i la xarxa de distribució (mitja i baixa tensió).
VEIEU AQUI EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA
-
format per:
-
línies elèctriques: conductors, suports i aïlladors
-
estacions elèctriques: transformadores, d’interconnexió i distribuïdores. des d’aqui podeu conèixer l’estació receptora Maragall
-
-
controlat per REE des del Cecoel
Voleu jugar a enginyers?
- HydroQuebec ens permet muntar una xarxa de transport i distribució
- REE ens deixa controlar la xarxa elèctrica del nostre país
el sensor de llum
Aquest sensor permet al robot distingir entre claretat i foscor (llum ambiental), o distingir diferents colors segons la intensitat de la llum reflectida pels objectes segons el seu color.
……..
El sensor mesura la intensitat de la llum reflectida per un objecte, i el controlador li assigna un valor entre el 0% (foscor total) i el 100% (claretat total).
Pautes per al muntatge del sensor
- Ha d’estar a prop del terra, mirant cap avall
- Protegiu-lo de les interferències de la llum ambiental
- Vigileu que no destorbi el gir de les rodes
- Connexió per defecte: port 3 del controlador
- Com connectar el sensor de llum: al TaskBot – al Robot Educator
Accès a la lectura del sensor
- Utilitzeu el menu “View” del controlador per veure en pantalla les lectures del sensor
- El sensor mesura el promig d’una àrea circular. si els valors mesurats són negre 53 / blanc 60, utilitzeu al programar els valors < 55 i > 58
Calibrar el sensor de llum
Calibrar el sensor és la primera acció que cal fer quan treballem am aquest sensor. Això li permetrà assignar sempre els mateixos percentatges d’intensitat encara que les condicions de llum ambiental siguin diferents. El procés és el següent:
- Connectar el sensor al NXT i aquest a l’ordinador
- Al programa, seleccionar Herramientas | calibración de sensores
- Al quadre de diàleg coresponent, seleccionar el sensor a calibrar i el port al qual està connectat. activar el botó calibrate (calibrar). això descarrega un petit programa al NXT i el frà funcionar automàticament
- A la pantalla del NXT apareix el text “valor mínim“. dirigir el sensor cap a un punt que representi el que ha de mesurar el sensor com a foscor. Acceptar pressionant el botó taronja del NXT.
- Ara apareixerà el text “valor màxim“. dirigir el sensor cap a un punt que representi la localització más clara que el sensor trobarà durant el programa. acceptar presionant el botó taronja del NXT. la calibració s’ha completat.
Programació del sensor de llum
Utilitzeu els blocs Espera i Bifurcació. Recordeu com funcionen
com ens afecta el clima-1
Primer GRAN problema a resoldre per als teòrics del nostre equip First Lego League. Investigad cómo afecta el clima a vuestra comunidad: Identificar un problema que afecte a vuestra área, analizar la información climática sobre el problema y descubrir qué se está haciendo en vuestra comunidad para resolverlo.
Tranquis, perquè això que sembla una muralla insalvable està xupat. Tot GRAN problema es pot dividir en PETITS problemes, i aquests si que són fàcils de resoldre. Comencem?
Cal començar informant-se a nivell general sobre el canvi climàtic: què és, quines són les seves causes i quins són els seus impactes.
I de moment res més. Un cop tingueu clares les respostes a aquestes tres qüestions, ja tindreu resolta la primera part del gran problema.
A la web de WWF/Adena podeu trobar ajut per començar. Us recomano que li feu una ullada i redacteu un petit i esquemàtic informe en aquest document que redactareu entre tots.
Ascó, com a Springfield
L’incident de la central nuclear d’Ascó sembla estret d’un capítol dels Simpson. Algú va tenir la desafortunada idea de buidar un barril amb aigua radiactiva a la piscina dels residus de la central … conegueu la resta d’aquest capítol a la web de Microsiervos
Els alumnes de Tecnologia Industrial I assumirem diferents papers dins aquesta historieta i explicarem els nostres punts de vista en forma de comentaris a aquesta entrada:
-
Cristina Van Houten, mare d’en Milhouse, un dels escolars que van visitar la central durant aquest incident.
-
Dimas Flanders, veí del poble d’Ascó.
-
Santi Lenny, treballador de la central.
-
Michael Otto, membre de Greenpeace i conductor de l’autocar que va portar els escolars a visitar la central.
-
Oscar Montgomery Burns, responsable de la central.
-
Carol Krabappel, professora de tecnologia industrial, estretament relacionada amb el director d’una de les escoles que van visitar la central.