George Méliès, la màgia del cinema
La fantasia va entrar en el món del cinema de la mà de Georges Méliès, un dels pioners del setè art. De caràcter inquiet, Georges Méliès va ser dibuixant, mag, director de teatre, actor, decorador, productor, director i distribuïdor de cinema. Però pel que més se’l coneix és perquè va ser el pioner del gènere fantàstic i va dirigir les pel·lícules amb els trucs més inversemblants dels inicis del cinema. Va arribar a rodar 500 pel·lícules que van transportar els espectadors a tota mena de països i mons imaginaris entre el 1896 i el 1912.
Una de les principals aportacions de Méliès al cinema va ser la introducció de la màgia, el somni i la ficció, com també nous recursos cinematogràfics, entenent el cinema com una il·lusió.
El seu gran èxit va arribar el 1902, de la mà de la pel·lícula Voyage dans la Lune (Viatge a la Lluna). Aquest film conté una de les imatges més mítiques de la història del cinema.
D’on ve la imaginació de Georges Méliès? En què es va inspirar? Quines aportacions va fer al cinema?
L’exposició que presenta l’Obra Social “la Caixa” Del 5 d’abril al 24 de juny explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès i ens demostra que els orígens del seu món es troben en els orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria cronofotografia, il·lusionisme, màgia i fantasia. Aplega una impressionant col·lecció de pel·lícules, dibuixos, màquines, vestits i objectes conservats a La Cinémathèque française que són gairebé un tresor, jahttp://blocs.xtec.cat/tecnicafotograficafacil/2013/04/23/george-melies-a-caixaforum/ que Méliès mateix va cremar els originals de totes les seves pel·lícules quan es va arruinar durant la Primera Guerra Mundial, però que per sort, i gràcies al gran èxit que va tenir, se’n va poder recuperar una part. Així, es podrá veure aparells cinematogràfics en funcionament i objectes únics, com per exemple la primera càmera de Méliès o el vestuari original de Viatge a la Lluna.
La mostra fa un repàs a la diversitat de la seva obra i al valor que ha tingut en l’evolució de la història del cinema, un valor que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese Hugo (2011).