Notícies
Entrades de notícies aparegudes en mitjans de comunicació escrits o àudiovisuals
Fracking en Burgos
0El fracking (o fracturación hidráulica) es un procedimiento que permite extraer el petróleo y el gas que se encuentran en bolsas a gran profundidad. Este método de extracción es relativamente moderno (se inventó en 1947) y hoy en día se calcula que ha permitido la explotación de más de dos millones y medio de pozos de petróleo en el mundo.
Para llevar a cabo la fracturación se emplea un complejo sistema de bombas que permiten disponer de un chorro de agua a presión tan fuerte como para poder taladrar la roca y alcanzar la bolsa que contiene el petróleo y el gas. Para evitar el cierre accidental de la fractura una vez que se corta el chorro de agua a presión, se enriquece el agua con entre un 0,5 y un 2 por ciento de aditivos químicos que fijan y asientan las paredes de la fractura que, cabe decir, puede ser vertical u horizontal.
Recientemente, la petrolera BNK está llevando a cabo la fracturación hidráulica para la extracción de hidrocarburos en Burgos, Castilla y León.
Esta técnica no convencional de extracción petrolífera se caracteriza por su gran impacto medioambiental, ya que produce contaminación de acuíferos, contaminación acústica y contaminación del aire además de la utilización de productos altamente tóxicos, inflamables, contaminantes del agua y cancerígenos. Como ejemplo, cada perforación requiere aproximadamente 20.000.000 sí, veinte millones de litros de agua que quedan contaminados y no se pueden reutilizar. Por ello, estas perforaciones en las tierras del Cid están rodeadas de no poca polémica. (més…)
El cas del famós Projecte Castor
6Al llarg d’aquest trimestre ens han anat arribant notícies sobre el judici del cas Castor que s’està duent a Vinaròs.
El projecte Castor consistia en la construcció d‘un magatzem subterrani i submarí de gas natural més gran d’Espanya davant de les costes de Vinaròs (nord de la Comunidad Valenciana) i Alcanar (sud de Cataluny). El magatzem es va construir amb últimes tecnologies, utilitzant la grua flotant més gran i més potent del món, la plataforma de processos de 9000 tones es portà de Texas,… Al 2012 començaren les injeccions de gas al magatzem, entre l’agost i setembre del mateix any s’enregistraren més de 500 terratrèmols en aquella zona, el que dugué al tancament del magatzem i a indemnitzar a l’empresa promotora els 1350 milions d’euros que havien invertit. Sabeu qui haurà de pagar aquests 1350 milions? Tots nosaltres en el rebut del gas els propers 30 anys. D’haver anat tot bé, els beneficis del projecte per l’empresa promotora, d’anar malament, les pèrdues no són per ells sinó que les repartim entre tots, maco oi?
Escolliu el tema que us agradi més i amplieu la informació sobre Castor:
1. Per situar-nos, magatzems de gas a Espanya i al món: quants hi ha, capacitat, importància de tenir-ne.
2. Detalls tècnics del projecte: ubicació del magatzem, capacitat del magatzem, profunditat, funcionament, construcció.
3. Informes geològics i sísmics de la zona, què diuen? I els ecologistes?
4. Paper dels polítics en tot aquest procés.
5. Opinió de veïns i alcaldes de la zona, manifestacions, actes que han realitzat.
6. Detalls del judici celebrat a Vinaròs aquest trimestre.
No deixeu de veure el vídeo promocional que trobareu en castellà i anglès al web del projecte Castor: http://www.proyectocastor.com
Al web d’El País hi teniu totes les notícies sobre el projecte Castor que han anat apareixent des del 2012, ocupa ja 4 pàgines.
També a la Vanguardia. Busqueu i feu les vostres aportacions, molt interessant per veure com funciona tot a Espanya, ja veureu, com no hi podia faltar, hi trobareu en Florentino Pérez.
Núria Capdevila
Àustria i el seu nou generador elèctric
2Una nova tecnologia capaç de crear energia a partir de les forces del cabal d’un riu s’està posant en marxa a Wachau, Àustria, una regió travessada pel Danubi.
En aquesta zona patrimonial de la Unesco des de l’any 2000, està estrictament regulada la col·locació d’aerogeneradors i de plaques solars. Tampoc es volien construir centrals hidroelèctriques perquè implicarien la construcció de preses i els veïns porten lluitant des de fa 40 anys contra aquesta opció.
Des de fa 10 anys la comunitat de municipis de la vall de Wachau està investigant com podrien lluitar contra l’escalfament global sense fer malbé l’entorn. I sembla que han trobat una bona solució: consisteix en una turbina semblant a la d’un avió submergit, i ancorat al fons del riu, la turbina incorpora un flotador que fa que estigui a prop de la superfície de l’aigua, i des de la superfície, només es podrà apreciar una aleta flotant semblant a la dels submarins. Com podeu veure, no és tan nova aquesta tecnologia, al cap i a la fi, segueix sent una turbina connectada a un generador elèctric. En l’article original no s’especifica, però alguna cosa em fa pensar que l’alternador se situarà en el mateix flotador, de forma que es podrà connectar a la xarxa elèctrica de forma directa. S’han fet uns quants models d’entre 40 i 80 KW per turbina. Tenen calculat que amb una sola turbina, poden subministrar suficient energia per a mantenir a 250 persones durant un any. Aquestes dades són extretes de llargues proves ja realitzades en el mateix riu. La companyia que les construeix afirma que han aconseguit els permisos per posar en funcionament 9 turbines en el Danubi, i que volen seguir fent-ne, fins a produir-les en sèrie. Ara mateix, cada turbina esta valorada per uns 15 milions d’euros, però s’espera que en els pròxims 10 anys, es popularitzi i augmenti el seu valor. Diverses empreses dels EUA també volen començar a produir aquestes turbines, i ja ha passat el mateix en França.
El copresidente de la empresa austríaca Aqua Libre Fritz Mondl posa junto a la boya que han creado para producir electricidad, el 12 de noviembre de 2015 en Viena AFP/Archivos / Joe Klamar
El copresidente de la empresa austríaca Aqua Libre Fritz Mondl posa detrás de la turbina de la boya que han creado para producir electricidad, el 12 de noviembre de 2015 en Viena AFP/Archivos / Joe Klamar
-Què n’opineu d’aquesta nova tecnologia?
-És realment una bona alternativa a les centrals hidroelèctriques?
-Creus que la política de no posar aerogeneradors, ni plaques solars, ni centrals hidroelèctriques de Wachau és correcte?
Redactat per Sasha Ramos
¿Está en peligro la seguridad nuclear?
3El jueves pasado, día 12 de noviembre, Okdiario publicaba una noticia (http://okdiario.com/economia/el-consejo-de-seguridad-nuclear-respalda-reabrir-garona-21663) que trataba sobre la posible reapertura de una de las centrales nucleares más antiguas del país. Como no podía ser de otra manera, esta información ha reabierto el debate sobre las energías no renovables como la nuclear y, en este caso, sobre la controvertida central de Santa María de Garoña.
El uso civil de la energía nuclear como fuente de energía en nuestro país llegó en 1964, cuando se iniciaron las obras de la que sería la primera central nuclear española, instalada en Almonacid de Zorita, Guadalajara. Siguiendo a esta central, se inauguraron otras dos, la de Vandellós I, en Vandellós, Tarragona y la de Santa María de Garoña, en Santa María de Garoña, Burgos. De éstas primeras centrales, sólo Garoña sigue “dando guerra” (ya que Vandellós I clausuró en 1989) y el debate sobre la conveniencia de su continuidad está a la orden del día.
La central nuclear de Santa María de Garoña es una central nuclear muy importante. Estuvo operativa de forma continuada desde su fundación, en 1971, hasta el año 2012, cuando por motivos económicos, su empresa propietaria, NUCLENOR, la clausuró.
Central nuclear de Garoña. Fuente: Fuente: http://gabinete.org.ar/Julio_2009/garona.htm
Esta central constaba de un único reactor de fabricación estadounidense que funcionaba con el ciclo BWR (Boiling Water Reactor), es decir, que el calor generado por el núcleo se utilizaba para llevar agua a ebullición y emplear así el vapor para mover una turbina. Su potencia era pequeña, de sólo 466 MW, generando un total 3.742 GWh durante el año 2011, último año completo que estuvo conectada a la red eléctrica. De hecho, de las 8 centrales nucleares operativas en el año 2011 era la de menor potencia, estando la media en 965,98 MW.
La central pertenecía a la sociedad NUCLENOR, formada por Iberdrola y Endesa.
Sobre su seguridad e idoneidad se ha hablado mucho, existiendo posturas que respaldan la continuación de su funcionamiento y posturas que prefieren su cese definitivo.
Tras estos tres años fuera de servicio, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha apoyado la inclusión de mejoras técnicas que permitirían su reapertura y funcionamiento hasta el año 2031.
No todo el mundo comparte esta opinión, y determinadas personas y organizaciones ya se han manifestado en contra de la decisión del CSN, considerando inoportuna e improcedente la reapertura de una central tan antigua como la de Garoña.
Es también importante la posición del Gobierno, manifestada en el Plan Energético Nacional, que apuesta por las energías renovables, cayendo poco a poco el porcentaje de energía eléctrica procedente de las centrales nucleares y aumentando el de otras energías más limpias como el gas natural o las renovables. Según este plan, el objetivo ha cumplirse antes del año 2025 sería incrementar en gran medida la energía procedente de renovables y reducir las fuentes de energía más contaminantes como las centrales térmicas de carbón y las nucleares. El siguiente gráfico muestra esta tendencia hacia las energías limpias:
Aún así, según la misma fuente, el Ministerio de Industria, las centrales nucleares siguen produciendo más del 17 % de la electricidad del país, y las centrales térmicas algo más del 56 % a finales del año 2009, último año del que existen registros oficiales de dicho ministerio.
Desde mi punto de vista, me parece bien que la central de Garoña sea rehabilitada y puesta de nuevo en funcionamiento, siempre y cuando se demuestre que cumple con los más estrictos estándares de seguridad y contaminación actuales. Para ello, bastaría con que el CSN u otros organismos europeos como el ENSREG (European Nuclear Safety Regulations Group) estudiasen las condiciones de la central y del reactor y determinasen el grado de seguridad actual y las posibles mejoras necesarias para permitir su reapertura. Cabe decir que durante los 41 años de funcionamiento continuo, nunca se detectaron riegos superiores al nivel 1 de la escala de riesgos nucleares del INES (International Nuclear Event Scale), siendo la mayor parte de nivel 0.
¿Cuál es tu opinión sobre la energía nuclear? ¿Crees que puede satisfacerse la demanda nacional de energía sólo con las energías más limpias? ¿Qué opinas de la puesta en marcha de una central nuclear como la de Garoña?
Fdo. Asier Ansótegui Núñez
El govern aprova el criticat “impost al sol”
2El govern aprova el criticat “impost al sol”
Malgrat la oposició de diversos partits i organitzacions que acusen la llei d’obstaculitzar el desenvolupament de les energies renovables, el govern ha decidit aprovar el real decret sobre l’autoconsum elèctric el dia 9 d’aquest mes.
El ministre d’Industria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha defensat la nova norma com un “impuls a les renovables”.
El ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria.
La llei obliga als usuaris que generin la seva pròpia energia pagar pels costos del sistema si es connecten a la xarxa, que és el més habitual. El ministre també va insistir que han de pagar peatges de transport i distribució «com qualsevol altre consumidor». Això limitarà la capacitat dels petits consumidors d’amortitzar la infraestructura.
També es crearan dos trams d’autoconsum: un per a les instal·lacions de menys de 100 kW, i un altre per a les que superin aquest límit. Els primers només podran regalar energia a la xarxa quan no en consumeixin, però no podran cobrar per fer-ho, mentre que els segons sí que podran cobrar-ne, al preu que marqui el mercat.
Els empresaris subratllen que el Govern ha aprovat la norma de «forma aïllada», amb més de 200.000 firmes i 40.000 al·legacions en contra. Al juliol, els partits de l’oposició en bloc van firmar un manifest, amb sindicats i associacions empresarials, en què es van comprometre a «contribuir a derogar» el reial decret i redactar una altra norma.
Els detractors, com per exemple, associacions de consumidors (OCU), ecologistes (Greenpeace, SEO/BirdLife, WWF), empresarials (Unef), etc. consideren que la llei es plega als interessos de les grans elèctriques.
Personalment, penso que aquesta llei està feta clarament per desincentivar l’autoconsum elèctric i fer que aquest no afecti a les grans empreses elèctriques que amb un augment d’aquest model energètic podrien perdre-hi molts diners, vaja, que no afecti els seus interessos.
Només cal veure realment qui fa les lleis i per qui les fa.
Si en voleu més informació, aquí us deixo un article molt interessant d’El País en que expliquen exemples reals amb números i comparen la legislació d’altres països del món amb la espanyola:
http://economia.elpais.com/economia/2015/06/11/actualidad/1434045755_578391.html
I vosaltres, què en penseu?
Maria Bertolín
La MAT ja en ple funcionament!
1Vau sentir ahir que la MAT soterrada va entrar en fase comercial?
Sabíeu que és MAT? La MAT, o línia de Molt Alta Tensió, és la línia elèctrica de 440.000 volts de 64,5 km de longitud que uneix la Península Ibèrica amb la resta d’Europa, travessant l’Empordà i els Pirineus.
El passat 20 de febrer va tenir lloc l’acte d’inauguració de la línia, des d’aleshores ha estat en període de proves. Des d’ahir els estats espanyol i francès estaran connectats del tot per aquest nou enllaç elèctric, que permetrà doblar la capacitat d’intercanvi actual: es passarà del 3 al 6% de la demanda, en MW, es passa dels 1.400 als 2.800 MW. L’enllaç soterrat de la MAT és una línia única al món, tant per potència, com per distància i tecnologia. Des dels seus inicis ha estat una línia amb una gran polèmica.
Interior del túnel que crea les Pirineos. Imatge de TV3 a la carta, (Comarques).
Al tema 2, estudiarem la producció i distribució de l’energia elèctrica, però ara ja ens podem avançar: Per què el projecte de construcció d’aquesta línia ha estat tan polèmic? Per què és necessari? Per què 440.000 V? Soterrada o de torres aèries? Quin tipus té menor impacte ambiental? Quina és l’opinió dels veïns?
Us deixo un enllaç a un Quèquicom? de TV3 per si voleu saber-ne més:
Busqueu i remeneu, no oblideu de compartir amb tothom les vostres investigacions (us trobareu en el camí del 10!!! 😉) .
Núria Capdevila
Comentaris recents