NURIA CAPDEVILA RIBERA
This user hasn't shared any profile information
Articles per NURIA CAPDEVILA RIBERA
Energia renovable per impulsar internet
0Google fa un pas més i torna a fer història amb la compra récord d’energia renovable. La companyia compra 842 MW d’energia renovable amb l’objectiu d’aconseguir que totes les seves operacions es realitzin amb energia neta.
Fa menys d’una setmana la companyia anunciava al seu blog que acabava de comprar 842 MW d’energia renovable a tot el món, convertint-se així amb l’adquisició més àmplia i diversa mai realitzada per una empresa que no és una companyia proveïdora de serveis al públic en general. Ha signat contractes d’entre 10 i 20 anys de duració per l’adquisició d’energia solar i eòlica a diverses parts del planeta. A més, s’ha proposat l’objectiu de triplicar aquesta energia en un màxim de 10 anys. Amb tot això, Google té l’objectiu d’aconseguir que internet funcioni exclusivament amb energia “verda”.
La companyia també va anunciar que ha invertit 2.500 milions de dòlars en projectes d’energia renovable a gran escala.
I és que des de que Google va obrir l’any 2006 el seu primer centre de dades 100% propietat seva, sempre ha seguit aquesta línia de “companyia verda”. Un exemple d’això és que ha creat la infraestructura informàtica més eficient del món. Des del 2007 treballa per minimitzar l’impacte mediambiental del seu servei. Per exemple, per proporcionar als usuaris un servei ininterromput de YouTube durant tres setmanes, Google utilitza menys energia de la que utilitza una rentadora en un rentat.
Dels 842 MW d’energia, 701 MW seran d’energia eòlica i la resta procedirà de plantes solars. Google assegura que ja té 2 GW d’energia renovable, una quantitat equivalent a la retirada de quasi 1 milió de vehicles de la carretera. No obstant, la major part de la producció procedirà de plantes que encara no s’han construït.
Jo penso que totes les empreses haurien de seguir l’exemple de Google, ja que no només ajuda a combatre el canvi climàtic reduint l’expulsió de carboni, sinó que també és bo per raons empresarials: aquesta compra assegura un millor preu de l’energia i la diversificació de les seves fonts energètiques.
Què en penseu?
Creieu que hi ha altres raons per les quals Google hagi fet aquesta compra?
Marc Sala
El cas del famós Projecte Castor
6Al llarg d’aquest trimestre ens han anat arribant notícies sobre el judici del cas Castor que s’està duent a Vinaròs.
El projecte Castor consistia en la construcció d‘un magatzem subterrani i submarí de gas natural més gran d’Espanya davant de les costes de Vinaròs (nord de la Comunidad Valenciana) i Alcanar (sud de Cataluny). El magatzem es va construir amb últimes tecnologies, utilitzant la grua flotant més gran i més potent del món, la plataforma de processos de 9000 tones es portà de Texas,… Al 2012 començaren les injeccions de gas al magatzem, entre l’agost i setembre del mateix any s’enregistraren més de 500 terratrèmols en aquella zona, el que dugué al tancament del magatzem i a indemnitzar a l’empresa promotora els 1350 milions d’euros que havien invertit. Sabeu qui haurà de pagar aquests 1350 milions? Tots nosaltres en el rebut del gas els propers 30 anys. D’haver anat tot bé, els beneficis del projecte per l’empresa promotora, d’anar malament, les pèrdues no són per ells sinó que les repartim entre tots, maco oi?
Escolliu el tema que us agradi més i amplieu la informació sobre Castor:
1. Per situar-nos, magatzems de gas a Espanya i al món: quants hi ha, capacitat, importància de tenir-ne.
2. Detalls tècnics del projecte: ubicació del magatzem, capacitat del magatzem, profunditat, funcionament, construcció.
3. Informes geològics i sísmics de la zona, què diuen? I els ecologistes?
4. Paper dels polítics en tot aquest procés.
5. Opinió de veïns i alcaldes de la zona, manifestacions, actes que han realitzat.
6. Detalls del judici celebrat a Vinaròs aquest trimestre.
No deixeu de veure el vídeo promocional que trobareu en castellà i anglès al web del projecte Castor: http://www.proyectocastor.com
Al web d’El País hi teniu totes les notícies sobre el projecte Castor que han anat apareixent des del 2012, ocupa ja 4 pàgines.
També a la Vanguardia. Busqueu i feu les vostres aportacions, molt interessant per veure com funciona tot a Espanya, ja veureu, com no hi podia faltar, hi trobareu en Florentino Pérez.
Núria Capdevila
L’energia nuclear ha estalviat 65 megatones de CO2 en els últims 45 anys
5Com és ben sabut, s’està celebrant la cimera del clima a París. El Fòrum Nuclear Espanyol, va presentar un informe dient que l’energia nuclear no emet cap tipus de contaminació atmosfèrica, i si bé això és cert, té varis problemes associats, com els residus, que emetran radiacions durant milers d’anys, els quals encara no s’ha trobat cap tipus de solució. A més a més, països importants com Japó han decidit renunciar a aquesta tecnologia des de l’accident de Fukushima, però també hi ha hagut països molt emissors de CO2 que creuen que s’ha d’impulsar aquesta font d’energia, com seria el cas de Xina, Rússia o Índia.
Central nuclear. Font: cortesia de DOE/OCRWM al web de l’IER (Institute for energy research).
El director de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica, Yukiya Amano, va demanar a l’Assemblea General de l’ONU que aquesta font que és una de les més importants s’ha de tenir en compte durant les converses sobre el canvi climàtic. El Fòrum ha afegit que en els últims 45 anys, l’energia nuclear ha estalviat 65 gigatones de CO2 en funció de la producció d’energia. A més a més, la OIEA, ha assegurat que si aquesta tecnologia s’impulsa (actualment hi ha 70 reactors en construcció a tot el món), es pot evitar l’emissió d’entre 3.300 i 9.000 tones de CO2 equivalent cada any.
La Xina i l’Índia, com a principals emissors de CO2 volen impulsar aquesta font d’energia. La Xina es proposa multiplicar un 2’9 la seva producció d’electricitat mitjançant l’energia nuclear en els pròxims 15 anys, i hi ha 26 reactors en construcció i, a l’Índia, que figura com uns dels principals emissors també té en construcció sis reactors.
Què penseu sobre aquesta proposta? Creieu que reduir l’emissió de CO2 mitjançant l’energia nuclear compensa els residus que aquesta pot generar?
Pol Beringues
Àustria i el seu nou generador elèctric
2Una nova tecnologia capaç de crear energia a partir de les forces del cabal d’un riu s’està posant en marxa a Wachau, Àustria, una regió travessada pel Danubi.
En aquesta zona patrimonial de la Unesco des de l’any 2000, està estrictament regulada la col·locació d’aerogeneradors i de plaques solars. Tampoc es volien construir centrals hidroelèctriques perquè implicarien la construcció de preses i els veïns porten lluitant des de fa 40 anys contra aquesta opció.
Des de fa 10 anys la comunitat de municipis de la vall de Wachau està investigant com podrien lluitar contra l’escalfament global sense fer malbé l’entorn. I sembla que han trobat una bona solució: consisteix en una turbina semblant a la d’un avió submergit, i ancorat al fons del riu, la turbina incorpora un flotador que fa que estigui a prop de la superfície de l’aigua, i des de la superfície, només es podrà apreciar una aleta flotant semblant a la dels submarins. Com podeu veure, no és tan nova aquesta tecnologia, al cap i a la fi, segueix sent una turbina connectada a un generador elèctric. En l’article original no s’especifica, però alguna cosa em fa pensar que l’alternador se situarà en el mateix flotador, de forma que es podrà connectar a la xarxa elèctrica de forma directa. S’han fet uns quants models d’entre 40 i 80 KW per turbina. Tenen calculat que amb una sola turbina, poden subministrar suficient energia per a mantenir a 250 persones durant un any. Aquestes dades són extretes de llargues proves ja realitzades en el mateix riu. La companyia que les construeix afirma que han aconseguit els permisos per posar en funcionament 9 turbines en el Danubi, i que volen seguir fent-ne, fins a produir-les en sèrie. Ara mateix, cada turbina esta valorada per uns 15 milions d’euros, però s’espera que en els pròxims 10 anys, es popularitzi i augmenti el seu valor. Diverses empreses dels EUA també volen començar a produir aquestes turbines, i ja ha passat el mateix en França.
El copresidente de la empresa austríaca Aqua Libre Fritz Mondl posa junto a la boya que han creado para producir electricidad, el 12 de noviembre de 2015 en Viena AFP/Archivos / Joe Klamar
El copresidente de la empresa austríaca Aqua Libre Fritz Mondl posa detrás de la turbina de la boya que han creado para producir electricidad, el 12 de noviembre de 2015 en Viena AFP/Archivos / Joe Klamar
-Què n’opineu d’aquesta nova tecnologia?
-És realment una bona alternativa a les centrals hidroelèctriques?
-Creus que la política de no posar aerogeneradors, ni plaques solars, ni centrals hidroelèctriques de Wachau és correcte?
Redactat per Sasha Ramos
La revolució energètica de IU
2Izquierda Unida proposa un canvi de model energètic per acabar, en 2050, amb un sistema basat “100% en renovables”. La “revolució energètica” que proposa IU acaba dins de 35 anys amb un sistema basat totalment en les energies renovables. L’objectiu final és “emissions zero de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera”
Font: IDAE.
De la mateixa forma, la coalició d’esquerres defensa al seu programa electoral “una transició justa per a les conques del carbó nacional” i que, durant el període de transició a aquest model energètic sostenible, es prohibeixin les importacions: “Que solament s’usi el carbó de les nostres conques”.
La proposta d’IU inclou la nacionalització del sector energètic. “Les energies renovables, l’estalvi i eficiència energètica i les xarxes elèctriques han de ser de titularitat pública. La societat ha d’apropiar-se del control de les xarxes de transmissió i distribució perquè el sistema energètic no segueixi estant al servei de l’oligopoli elèctric i passada a estar al servei de la societat”, assenyala el text, que no detalla de quina forma es duria a terme. IU demana a més avançar el tancament de les centrals nuclears a abans de 2024.
La federació d’esquerres càrrega també contra el fracking (fractura hidràulica per extreure gas natural), del que diu que no té sentit “ni ambiental ni econòmic”, per la qual cosa advoca per suspendre les autoritzacions concedides i la prohibició de noves autoritzacions.
IU considera que l’accés universal a l’energia és un dret humà fonamental, i per això proposa un subministrament vital bàsic garantit d’electricitat i aigua gratuït per els qui no tenen ingressos i amb una tarifa social en funció de la renda per els qui estiguin en situació de pobresa. La mesura forma part del seu pla de “emergència social”.
Segons he pogut llegir en informes tècnics de certa solvència el problema del nostre carbó és la quantitat de sofre que conté el que li fa ser molt contaminant, el seu baix rendiment tèrmic i uns preus no competitius d’extracció, surt més barat importar carbó. En realitat l’ideal seria no utilitzar-ho en la generació d’energia elèctrica o utilitzar el sistema recombinat que redueix en gran manera la pol·lució. Xina té un greu problema a causa de l’ús del carbó ja que és un combustible barat però que produeix pluges àcides, contaminació de sòls cultivables i vies freàtiques, fet i fet el barat pot resultar caríssim. Per altra banda l’objectiu del 100 % d’energies renovables trobo difícil la seva execució ja que hi ha molts interessos entre mig que ho complicaran.
Carlos Rejano
ABB presenta un sistema de càrrega ràpida per autobusos elèctrics públics
2Actualment a Luxemburg és possible el transport públic sense emissions perjudicials. ABB, és una de les empreses multinacionals i líder en tecnologies elèctriques i automatització de centrals. Va anunciar un sistema automàtic de càrrega per a autobusos elèctrics urbans.
Amb la seva connexió automàtica i amb un temps de càrrega de 5 min, és un sistema que va integrat en les línies de autobusos. Aquest sistema està garantit pel compliment de reglaments i l’ajuda de l’indústria de la automoció.
Per tenir la connexió automàtica és necessari cada autobús disposi d’una connexió adequada en el sostre de l’autobús per generar la càrrega.
Autobús elèctric de Ginebra, Suïssa. Font: ABB
Els nous autobusos elèctrics híbrids redueixen el 75% del consum de carburants en comparació amb els autobusos dièsel convencionals.
Amb això vull dir que millora la sostenibilitat i redueix els costos de l‘operació.
La tecnologia que fa servir l’empresa multinacional ABB es basa amb un sistema mecànic anomenat PANTÒGRAF. Quan el autobús arribi a l’estació de carrega s’establirà una comunicació sense fil entre l‘autobús i el carregador. El sistema subministrarà una carrega ràpida l‘autobús, però abans s’establiran unes comprovacions de seguretat per poder dur a terme tot el procés.
La carrega que es subministrarà a l‘autobús serà de 150, 300 o 450 KW en cada automòbil per a què pugui córrer tot el dia sense parar a carregar.
I les preguntes que vull plantejar-vos són:
Creieu que algun dia a Espanya serà possible tenir autobusos elèctrics?
Creieu que hi ha algun desavantatge?
Creieu que és bona idea? Per què?
¿Está en peligro la seguridad nuclear?
3El jueves pasado, día 12 de noviembre, Okdiario publicaba una noticia (http://okdiario.com/economia/el-consejo-de-seguridad-nuclear-respalda-reabrir-garona-21663) que trataba sobre la posible reapertura de una de las centrales nucleares más antiguas del país. Como no podía ser de otra manera, esta información ha reabierto el debate sobre las energías no renovables como la nuclear y, en este caso, sobre la controvertida central de Santa María de Garoña.
El uso civil de la energía nuclear como fuente de energía en nuestro país llegó en 1964, cuando se iniciaron las obras de la que sería la primera central nuclear española, instalada en Almonacid de Zorita, Guadalajara. Siguiendo a esta central, se inauguraron otras dos, la de Vandellós I, en Vandellós, Tarragona y la de Santa María de Garoña, en Santa María de Garoña, Burgos. De éstas primeras centrales, sólo Garoña sigue “dando guerra” (ya que Vandellós I clausuró en 1989) y el debate sobre la conveniencia de su continuidad está a la orden del día.
La central nuclear de Santa María de Garoña es una central nuclear muy importante. Estuvo operativa de forma continuada desde su fundación, en 1971, hasta el año 2012, cuando por motivos económicos, su empresa propietaria, NUCLENOR, la clausuró.
Central nuclear de Garoña. Fuente: Fuente: http://gabinete.org.ar/Julio_2009/garona.htm
Esta central constaba de un único reactor de fabricación estadounidense que funcionaba con el ciclo BWR (Boiling Water Reactor), es decir, que el calor generado por el núcleo se utilizaba para llevar agua a ebullición y emplear así el vapor para mover una turbina. Su potencia era pequeña, de sólo 466 MW, generando un total 3.742 GWh durante el año 2011, último año completo que estuvo conectada a la red eléctrica. De hecho, de las 8 centrales nucleares operativas en el año 2011 era la de menor potencia, estando la media en 965,98 MW.
La central pertenecía a la sociedad NUCLENOR, formada por Iberdrola y Endesa.
Sobre su seguridad e idoneidad se ha hablado mucho, existiendo posturas que respaldan la continuación de su funcionamiento y posturas que prefieren su cese definitivo.
Tras estos tres años fuera de servicio, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha apoyado la inclusión de mejoras técnicas que permitirían su reapertura y funcionamiento hasta el año 2031.
No todo el mundo comparte esta opinión, y determinadas personas y organizaciones ya se han manifestado en contra de la decisión del CSN, considerando inoportuna e improcedente la reapertura de una central tan antigua como la de Garoña.
Es también importante la posición del Gobierno, manifestada en el Plan Energético Nacional, que apuesta por las energías renovables, cayendo poco a poco el porcentaje de energía eléctrica procedente de las centrales nucleares y aumentando el de otras energías más limpias como el gas natural o las renovables. Según este plan, el objetivo ha cumplirse antes del año 2025 sería incrementar en gran medida la energía procedente de renovables y reducir las fuentes de energía más contaminantes como las centrales térmicas de carbón y las nucleares. El siguiente gráfico muestra esta tendencia hacia las energías limpias:
Aún así, según la misma fuente, el Ministerio de Industria, las centrales nucleares siguen produciendo más del 17 % de la electricidad del país, y las centrales térmicas algo más del 56 % a finales del año 2009, último año del que existen registros oficiales de dicho ministerio.
Desde mi punto de vista, me parece bien que la central de Garoña sea rehabilitada y puesta de nuevo en funcionamiento, siempre y cuando se demuestre que cumple con los más estrictos estándares de seguridad y contaminación actuales. Para ello, bastaría con que el CSN u otros organismos europeos como el ENSREG (European Nuclear Safety Regulations Group) estudiasen las condiciones de la central y del reactor y determinasen el grado de seguridad actual y las posibles mejoras necesarias para permitir su reapertura. Cabe decir que durante los 41 años de funcionamiento continuo, nunca se detectaron riegos superiores al nivel 1 de la escala de riesgos nucleares del INES (International Nuclear Event Scale), siendo la mayor parte de nivel 0.
¿Cuál es tu opinión sobre la energía nuclear? ¿Crees que puede satisfacerse la demanda nacional de energía sólo con las energías más limpias? ¿Qué opinas de la puesta en marcha de una central nuclear como la de Garoña?
Fdo. Asier Ansótegui Núñez
Volkswagen trenca el protocol de Kyoto
3L‘empresa d’automòbils alemanya va ser desemmascarada després d’haver mentit en les emissions de gasos d’efecte hivernacle gràcies a un software instal·lat al motor per canviar els resultats de les emissions en els controls tècnics dels automòbils amb motor diésel.
Logo de Volkswagen en un concessionari de Hanover (Alemanya). AFP Foto:AFP
Durant 6 anys Volkswagen ha mentit en els resultats tècnics en 11 milions de vehicles venuts fent que les dades d’emissions reals siguin 40 vegades més del que l’empresa certificava, obtenint quasi 2 milions de tones d’aquest al llarg dels sis anys. El 10 de desembre del 1997 a Kyoto, Japó, es va clausurar la Convenció sobre el Canvi Climàtic la qual van acordar com objectiu reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle un 5,2% de mitjana entre 2008 i 2012. El 2013 es va ratificar un altre cop el pacte fins el 2020. El fet de que Volkswagen hagi mentit en els resultats tècnics fa que les dades preses fins ara pel Protocol de Kyoto puguin ser més negatives del que eren.
Però, quines conseqüències té tota la trama de Volkswagen? Els motors diésel en fer la combustió desprenen gasos d’efecte hivernacle com els òxids de nitrogen o el diòxid de carboni. Aquests van a parar a l’atmosfera i provoca que l’energia del sol que arriba a la Terra torni immediatament a l’espai provocant un augment de la temperatura al nostre planeta. L’empresa alemanya mentint han com “trencat” el Protocol de Kyoto, ja que les dades haurien de ser més disparatades sabent actualment la quantitat de gasos emesos per la companyia.
Com s’ha anat veient més companyies s’han anat descobrint en aquesta trama, totes fent el mateix. Crec que aquestes empreses han fet un mal que ja no es pot treure, que pensaven més en els diners abans que en el benestar general i l’estat del planeta. Penso que tot i així no en són conscients i no tenen remordiments per haver-ho fet. Per sort el Protocol de Kyoto està vigent dia a dia i penso que trobaran la manera d’intentar arreglar-ho.
Què penseu sobre la trama Volkswagen, les conseqüències i el Protocol de Kyoto? Creieu que es podria estudiar la manera de, enlloc de reduir les emissions de gas un 5,2%, reduir-les més?
Roger Sans
Per què la UE consumeix gasoil i els Estats Units benzina?
3Per què a Europa la majoria de cotxes fan servir combustible dièsel i als Estat Units és més comú la benzina?
Aquest fet és degut principalment a les polítiques contra el canvi climàtic que va fer que s’apostés per combustibles diferents.
Registre de cotxes venuts a EEUU en els anys 2012-2013. Font
Evolució del consum de dièsel i benzina a Europa. FontPer què a Europa la majoria de cotxes fan servir combustible dièsel i als Estat Units és més comú la benzina?Aquest fet és degut principalment a les polítiques contra el canvi climàtic que va fer que s’apostés per combustibles diferents.
La Unió Europea es va decantar a favor del gasoil. Tal com els seus investigadors van indicar en els seu moments, és possible que part de l’èxit del dièsel fos conseqüència de les polítiques contra l’escalfament global aplicades al vell continent en les últimes dècades que van penalitzar molt la utilització de la benzina atès que emet més gasos d’efecte hivernacle. D’altra banda, companyies com Volkswagen també van afavorir a l’expansió dels models de gasoil.
Als Estats Units, en canvi, van apostar per frenar la pluja àcida i utilitzar la benzina. Com que EEUU va agafar això com a imprescindible, les seves polítiques no afavorien l’ús dels automòbils dièsel ja que desprenen més quantitat d’òxids de nitrogen, que són els perjudicials per la pluja àcida.
Però, perquè es produís l’enlairament del dièsel, va fer falta alguna cosa més. L’informe apunta que el responsable d’aquesta revolució va ser Volkswagen, el mateix grup que ha donat ara el pitjor cop a la imatge del dièsel en haver venut 11 milions de cotxes amb els motors trucats per ocultar les emissions d’òxid de nitrogen.
Per tant, actualment, no sembla clar que ens puguem decantar per una o l’altre. Això, sumat al fet de que són recursos que s’esgotaran, en concret d’aquí uns 50-100 anys. Cal augmentar l’aposta per les energies renovables. Que, a més, són més beneficiosese per reduir l’efecte hivernacle i la pluja àcida.
Vist així per què no van apostar des del principi del temps per aquestes energies renovables?
Article relacionat: http://economia.elpais.com/economia/2015/10/11/actualidad/1444589859_904171.html
Marina García
La Terra sense recursos!
1El passat dia 13 d’agost es complí el dia de la sobrecapacitat de la Terra al sobrepassar-se el pressupost de recursos naturals establerts per consumir durant tot l’any 2015, es a dir, fins a aquesta data, es va gastar el 100% del recursos disponibles per a aquests 365 dies de l’any. Aquest fet és degut a l’impacte mediambiental causat per l’augment d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
Any darrere any, amb l’augment d’emissions de carboni, la data de consum total dels recursos naturals va avançant a ritmes desmesurats, sent el fet de que aquesta data l’any 2000 es situava sobre principis d’octubre, arribant ara a mitjans d’agost. La Global Footprint Network (GFN), firma internacional encarregada de calcular la petjada mediambiental del planeta anualment, declara que les emissions de carboni s’han duplicat des de la dècada dels 70, sent-ne la causa l’augment demogràfic del planeta i l’excés de demanda que ha comportat per part, no només pels països del Primer Món, sinó també de la resta de països en procés de desenvolupament.
Organitzacions com el Fons Mundial per la Naturalesa (WWF), adverteixen que els costos d’excés de consum sobre la naturalesa són cada vegada més evidents en fenòmens com la desforestació, les sequeres, la pèrdua de sòl fèrtil i l’augment de fenòmens climatològics extrems, com huracans, pluges i moviments marítims d’una intensitat major a l’actual.
Cal per tant, disminuir l’impacte en el medi ambient, perquè amb la tecnologia de la que disposem, i els recents estudis sobre noves fonts d’energia, com la fusió nuclear o l’obtenció d’energia solar a partir de nanotubs de carboni, tecnologies gens contaminants i amb les quals es pot obtenir una energia molt superior a la d’una central nuclear convencional.
És necessari també que els governs s’impliquin en la causa i col·laborin mitjançant inversions, aplicant mesures a favor de la reducció de les emissions de CO2 i conscienciant a la població que cal reduir el nostre impacte per tal d’assegurar un bon futur per a les generacions vinents.
Actualment, segons estudis de WWF, la humanitat necessita 1,5 planetes Terra per satisfer la demanda, i si seguim al mateix ritme, es calcula que l’any 2050 necessitarem la superfícies de 3 planetes per tal de subsistir.
És així com volem viure?, en un món de consum descontrolat i on hi predomina cada any més la fam? Quines mesures haurien de prendre els govern així com també la resta de la població per reduir l’impacte mediambiental?
[Font: http://www.footprintnetwork.org/es/index.php/]
Miquel Jové
Comentaris recents