El cas del famós Projecte Castor
Al llarg d’aquest trimestre ens han anat arribant notícies sobre el judici del cas Castor que s’està duent a Vinaròs.
El projecte Castor consistia en la construcció d‘un magatzem subterrani i submarí de gas natural més gran d’Espanya davant de les costes de Vinaròs (nord de la Comunidad Valenciana) i Alcanar (sud de Cataluny). El magatzem es va construir amb últimes tecnologies, utilitzant la grua flotant més gran i més potent del món, la plataforma de processos de 9000 tones es portà de Texas,… Al 2012 començaren les injeccions de gas al magatzem, entre l’agost i setembre del mateix any s’enregistraren més de 500 terratrèmols en aquella zona, el que dugué al tancament del magatzem i a indemnitzar a l’empresa promotora els 1350 milions d’euros que havien invertit. Sabeu qui haurà de pagar aquests 1350 milions? Tots nosaltres en el rebut del gas els propers 30 anys. D’haver anat tot bé, els beneficis del projecte per l’empresa promotora, d’anar malament, les pèrdues no són per ells sinó que les repartim entre tots, maco oi?
Escolliu el tema que us agradi més i amplieu la informació sobre Castor:
1. Per situar-nos, magatzems de gas a Espanya i al món: quants hi ha, capacitat, importància de tenir-ne.
2. Detalls tècnics del projecte: ubicació del magatzem, capacitat del magatzem, profunditat, funcionament, construcció.
3. Informes geològics i sísmics de la zona, què diuen? I els ecologistes?
4. Paper dels polítics en tot aquest procés.
5. Opinió de veïns i alcaldes de la zona, manifestacions, actes que han realitzat.
6. Detalls del judici celebrat a Vinaròs aquest trimestre.
No deixeu de veure el vídeo promocional que trobareu en castellà i anglès al web del projecte Castor: http://www.proyectocastor.com
Al web d’El País hi teniu totes les notícies sobre el projecte Castor que han anat apareixent des del 2012, ocupa ja 4 pàgines.
També a la Vanguardia. Busqueu i feu les vostres aportacions, molt interessant per veure com funciona tot a Espanya, ja veureu, com no hi podia faltar, hi trobareu en Florentino Pérez.
Núria Capdevila
Cal esperar que tots els partits polítics hagin tingut alguna responsabilitat en el projecte Castor, doncs és evident que des de que van sorgir els primers terratrèmols, tant l’empresa del senyor Florentino Pérez (escal UGS) com el govern van desmentir totalment qualsevol relació amb Castor, i ho atribuiren a casualitats determinades i espontànies.
Per una part, el paper de Florentino Pérez era no atribuir-se la culpa perquè era evident que el projecte li aportava grans beneficis a la seva empresa.
I per altra part, el govern mai va donar cap mena de responsabilitat a l’empresa i també va desinteressar-se dels terratrèmols, ja que molts dels polítics o expolítics dels partits del govern estaven ficats en l’assumpte, com més tard es va poder demostrar.
Finalment, després de llargues investigacions, i de forts intents de frenar-les per part del govern i d’escal UGS, es va aconseguir atribuir la causa dels sismes a l’empresa i Castor va ser obligada a ser clausurada definitavament, però amb una indemnització de 1.350 milions d’euros. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ja va presentar denuncies a l’empresa per obligar a fer pagar per serveis que la població mai rebria, i juntament amb multitud de denuncies més per part de varies plataformes, encara no han aconseguit ni tan sols fer pagar un sol cèntim a escal UGS, mentre la població espanyola es veu obligada a pagar la indemnització completa que inclús es calcula que pot arribar a ser de 4.000 milions d’euros amb la inflació produïda i els interessos aplicats en els proxims 30 anys que estan previstos per assolir el pagament total de la pitjor inversió de la història.
Pel que fa al punt 1 (magatzems de gas a Espanya i al món: quants hi ha, capacitat, importància de tenir-ne.) informar-vos de què en el món hi ha 627 emmagatzematges subterranis de gas dels que 81 són aqüífers salats profunds. Més de la meitat dels emmagatzematges estan situats als Estats Unit. A Espanya hi trobem tres emmagatzematges subterranis de gas en funcionament, un més en fase d’investigació i quatre més que estan en fase de desenvolupament, com el Castor. En total, els tres emmagatzematges espanyols alberguen fins a 5.781.000 de metres cúbics de gas. La necessitat d’aquests magatzems és simple, augmentar les reserves de gas.
Respecte als magatzems que hi ha actualment al món, que són 627, 3 estan a espanya, cal afegir que actualment estan en procés de construcció cinc més i a part hi ha un que està en procés d’investigació. Els 3 magatzems operatius a Espanya, que estan situats a Serrablo (Huesca), Gaviota (Vizcaya) i Yela (Guadalajara), poden albergar fins a 5.781 milions de metres cúbics de gas en total. Com a dada curiosa m’agradaria dir que hi ha un magatzem de gas que està situat just a sota del centre de Dublín i aquest no ha causat cap problema.
Jo he buscat informació sobre el punt 2:
·Descripció del projecte:
El Projecte Castor té com a objectiu desenvolupar un magatzem subterrani de gas natural, aprofitant les possibilitats que ofereix l’estructura geològica de l’antic jaciment petrolífer d’Amposta, mitjançant la construcció de les instal·lacions marines i terrestres precises.
Es tracta d’un projecte estratègic per a Espanya i, especialment, per a la Comunitat Valenciana, ja que contribuirà a garantir l’abastament i la disponibilitat de gas natural en cas de crisi de les fonts habituals de subministrament.
El jaciment Amposta es troba situat en el subsòl de les aigües espanyoles del mar Mediterrani, a més de 1.700 metres de profunditat ia una distància de 22 km de la localitat de Vinaròs (Castelló).
Està format per 3 instal·lacions bàsiques:
-Plataforma marina: Està dividida en dos seccions: La Plataforma de Pous, des d’on s’hi perforaran 13 pous, i la Plataforma de Processos, que conté els equips de compressió necessàris per la injecció de gas en el jaciment, així com les instal·lacions de tractament per depurar-lo en els períodes d’extracció del gas.
-Gasoducte: La Plataforma de Processos es conectarà amb la Planta d’Operacions mitjançant un gasoducte de 30 km de longitud.
-Planta d’Operacions terrestre: Es situaran equips de compressió per la injecció i el tractament del gas extret.
·Dades tècniques del projecte:
-Capacitat total d’emmagatzematge: 1.900 milions de mᶟ de gas natural, dels quals 1300 milions de mᶟ són de Gas útil o de treball i els 600 milions restants són de l’anomenat “gas de matalàs”.
-Cabal d’injecció: 8 milions de mᶟ/dia
-Cabal d’extracció: 25 milions de mᶟ/dia
Magatzems de gas a Espanya:
-Jaciment de Serrablo: situat entre les localitats de Jaca i Sabiñánigo (Osca) i ocupa un antic jaciment de gas natural . Va entrar en funcionament el 1989 , té una capacitat total de 1.100 milions m3 i una injecció màxima de 3,8 milions de metres cúbics.
-Jaciment de Gavina: també utilitza un antic jaciment de gas, està davant de la costa de Bermeo (Biscaia) , i compta amb una capacitat total és de 2.681 milions m3 i una injecció màxima de 4,5 milions. Està en funcionament des de 1994 i en 2011 es va aprovar un projecte d’ampliació, que actualment es troba aturat.
-Jaciment de Yela: ubicat a Brihuega (Guadalajara) es va posar en marxa en l’últim trimestre de 2012, la seva capacitat total és de 2.000 milions m3 i la injecció màxima és de 10 milions . S’assenta sobre un aqüífer salí fòssil situat a 2.300 metres de profunditat.
-Jaciment Aiguamolls: és un petit magatzem que aprofita un antic jaciment de gas amb una capacitat total de 61 milions de metres cúbics i una capacitat d’extracció de 0,36 m3 diaris. Es preveu construir un nou magatzem, per la mateixa zona, que tindrà una capacitat total de 514 milions m3
Magatzems de gas al món:
A tot el món , hi 627 emmagatzematges subterranis de gas dels quals 81 són aqüífers salats profunds. S’estima que les reserves són d’uns 150 bilions m3 de gas natural.
Segons BP l’any 2000
-Europa quedaven 5,2 bilions m3 de gas natural
-Àfrica quedaven 11,2 bilions m3
-Antiga URSS quedaven 56,7 m3.
-Orient Mitjà i URSS sumaven més del 70%
Jo us parlaré dels estudis geològics i sísmics de la zona:
Al setembre i començaments d’octubre de 2013, una seqüència de terratrèmols (amb magnitud fins 4.3) es va originar davant de les costes de Castelló, a prop d’una plataforma des de la qual es realitzava una injecció de gas a les roques sota el fons marí. Aquest magatzem subterrani està segellat per una gran falla geològica (la Falla d’Amposta), que fa de barrera impermeable. La injecció va haver de ser detinguda a mitjans de setembre, ja que els grans terratrèmols van ser sentits per la població. A la zona s’havien registrat terratrèmols naturals més petits (de fins a magnitud 3.3) abans de les operacions d’injecció.
L’estudi més recent mostra que, en total, la seqüència va estar composta per una mica més de mil terratrèmols, els de major magnitud es van originar, efectivament, a no més de pocs quilòmetres de distància del lloc d’injecció de gas. L’estudi conclou que el més probable és que la injecció desencadenés els terratrèmols. Els càlculs indiquen que, en augmentar la pressió per la injecció de gas, es podria haver reduït la fricció en fractures en les roques (falles) relativament petites, que ja existien a les proximitats del punt d’injecció. Això probablement va afavorir que els blocs de roca es moguessin bruscament uns respecte els altres, a favor d’aquestes falles, produint els terratrèmols.