Alumne: Berta Expósito

L’emmagatzematge subterrani de CO2 és una opció, a dia d’avui, poc viable; encara que és una solució a l’efecte del canvi climàtic. Tenint en compte això, la planta geotèrmica de Hellisheidi, a Islàndia, podria canviar aquesta percepció ja que és capaç d’enterrar molt més CO2 del que produeix i a més el confina sota terra durant milions d’anys.

Les fonts energètiques d’Islàndia es basen en energies renovables (geotèrmica, hidroelèctrica i un percentatge molt petit de combustibles fòssils). Hi destaquen les centrals geotèrmiques ja estan situades en regions volcàniques, amb temperatures internes elevades, d’on és fàcil obtenir-ne calor per produir electricitat.

Central geotèrmica de Hellisheidi, al sud-est d’Islàndia, la més gran del país amb producció combinada d’energia elèctrica i tèrmica. Font: United Nations Photo # 554850

El CO2 es troba dispers per tot arreu, ja pot ser dissolt o per l’aire. La central de Hellisheidi, de 300 MW (de les més grans del món), utilitza una tècnica que denominada «captura directe d’aire». A partir d’un sistema de ventiladors absorbeix l’aire, filtra el CO2 que conté i injecta aquest gas en aigua dolça (en una proporció d’1 kg de gasos hivernacle per cada 27 kg d’aigua dolça). Tot seguit és bombejada a 700 metres sota terra. I allà es filtra dins les roques.

En reaccionar CO2 amb la roca de basalt, característica de la geologia local d’allà, s’ha mostrat que el procés de mineralització s’ha produït molt més ràpid. La formació de minerals afavoreix que el diòxid de carboni un cop hi queda bloquejat, no pot tornar a l’atmosfera durant milions d’anys.

D’aquest tipus de roca de basalt no només n’hi ha a Islàndia, sinó en altres localitzacions de tot el món, cosa que permet fer aquest procés en més llocs. El cost d’aquesta tècnica és inferior a 40 € per tona de CO2, encara és car però assumible.

Hi ha esperança que a mesura que la tecnologia continuï avançant i progressant, es vagi reduint el seu cost i per tant augmenti la utilització d’aquesta tècnica arreu del món.

Crec que és realment impressionant que es pugui fer això amb el CO2 i tant de bo això pugui solucionar l’impacte de l’efecte hivernacle, almenys una mica.

Pot ser que acabem de trobar la solució d’un dels problemes actuals mediambientals més importants al planeta Terra? Ho veieu ara més viable, aquesta captura de CO2?

Berta Expósito