Visiteu las nostra biblioteca:
http://blocs.xtec.cat/teatrevila2
http://blocs.xtec.cat/teatrevila3
http://blocs.xtec.cat/teatrevila4
http://blocs.xtec.cat/teatrevila5
http://blocs.xtec.cat/teatrevila6
http://blocs.xtec.cat/teatrevila7
http://blocs.xtec.cat/secundarialegria/
http://blocs.xtec.cat/viladecavallscastellano/
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/aVDZjxuj9oQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sóc l’Oriol Tresens , en Perruca a l’obra de Terra Baixa, sóc carnisser junt amb el Nandu, el Tomàs, el Josep i un altre treballador sense nom. L’obra que estem fent no és molt semblant a la de Terra Baixa, està basada en un supermercat, pura inspiració del director de la companyia (José Antonio Aguado) Terra Baixa, tracta d’una noia que es diu Marta que s’embolica amb el Sebastià (l’amo de la cadena de supermercats el molí). Ell només vol la Marta per embolicar-se i ja està, i per això li agafa de marit el Manelic, un captaire, perquè es casin, però a la Marta li fa fàstic. La nit del casament la Marta i el Sebastià s’emboliquen, en Manelic sospita alguna cosa. El Tomàs (un treballador) està enfadat, perquè el Manelic li pregunta que va ser l’home que va entrar la nit del casament i ell no sap que contestar-li. El Manelic un dia segueix el Sebastià i sent una conversa entre la Marta i el Sebastià, ell s’enfada i l’ofega. Manelic ha mort el llop! Jo a la part de l’obra que surto més és al acte 3r, 1ra escena. Surto amb el Nandu i amb el Perruca que venim de fer-la massa bona (fer fora el Manelic).
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FYNRwMxcdr4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sóc el David Rodrigo Núñez, alumne de segon de ESO, de l’ IES Viladecavalls, i estic a la companyia de teatre Medusa (que hi ha a l’IES Viladecavalls), la companyia del José Antonio Aguado, el director de l’obra Terra Baixa, la que estem fen en aquests moments. El Tomàs, el personatge que faig a l’obra Terra Baixa és un carnisser però a la vegada un pilota del Sebastià, l’amo del supermercat on succeeix l’obra. L’obra tracta d’un amor entre la Marta, la noia que s’estimen el Sebastià, l’amo i un bon nan que sembla tonto però no ho és que es diu Manelic. L’obra té a més un missatge de la violència masclista, perquè al final de l’obra mor algú, si voleu saber qui només heu d’anar a veure l’obra Terra Baixa feta i adaptada pel grup de teatre de segon de ESO. I també te un altre tema important que és el maltractament de la gent treballadora per part del seu cap, a qui no importa ni la seva seguretat ni les seves condicions de vida, com és el cas dels immigrants. L’obra és molt maca, i té un bonic amor i és una bona manera de passar l’estona, molt millor que veure la televisió. El Tomàs és un personatge pilota, però no li serveix per res perquè el Sebastià no li fa res de cas, per altra banda, no acaba d’encaixar amb els altres. Per actuar com a Tomàs m’ha sigut difícil, sobretot modular la veu, perquè els moviments em sortien sols, encara que no he tingut cap ajuda per part del director, que només m’ha dit el que no he de fer, però no el que he de fer. Vam fer una obra a Can Tries, on em vaig sentir molt bé mentre actuava.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6V3x4S_DzuA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Em dic Núria Pujol, a l’obra de Terra Baixa faig de protagonista de Marta, la dona del Manelic. No sempre surto jo com a Marta, també hi ha una altra noia que fa el mateix paper. La obra és entretinguda i original. El argument és el mateix de Terra Baixa, però és adaptada als alumnes. L’ obra de teatre és un drama. Tracta sobre una noia anomenada Marta que és obligada a casar-se amb un noi de l’escolania de Montserrat, anomenat Manelic. Al mateix temps que el Sebastià, l’amo del molí se’n va amb ella al llit. L’ obra finalitza quan el Manelic s’assabenta que la Marta l’enganya amb el Sebastià, i desprès d’amenaçar-lo el mata. Hem treballat molt per poder representar aquesta obra de teatre. Gràcies al director José Antonio Aguado, que ens ha adaptat el text i ens ha aconseguit actuacions. És ell el que ens dirigeix. Ell ha dirigit moltes obres, no només aquí a l’ IES de Viladecavalls, si no que també en altres companyies. També gràcies als tècnics de llum i de so, el Jan Sánchez i al Raül Rodríguez i a tots els actors. Hi ha actors que diuen molt text i actors que en diuen poc, però tots treballem molt. Encara que no es vegi a l’ escenari, dintre del grup es veu. Tots els alumnes ens portem bé entre nosaltres. Vam estrenar l’obra un dijous a Can Trias, ens va sortir bastant bé, però encara s’ha de retocar i modificar. Perquè hi ha algunes escenes que surten malament.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zM_TA82hhcI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sóc l’ Evelyn Amores i faig de Pepa a l’obra de teatre. L’obra està bé a mi m’agrada molt. Tracta d’ amor i desenganys i sobretot del que es pot arribar a fer per amor. Aquesta obra va d’ una empresa de supermercats “El molí”, el amo es diu Sebastià i ell s’estima a la Marta, però ell només la vol per festejar i li busca un marit, el Manelic que s’enamora de la Marta però ella li va fer el salt amb el Sebastià però ella s’ adona que ell només la volia per caprici i s’acaba enamorant del Manelic. Aquest mata el Sebastià per amor. El meu personatge és una noia amargada, que es preocupa per la seva feina i que no l’importa gaire el que fan els altres i menys el que fa la malcarada de la Marta. Ella treballa al supermercat des de fa molts anys, i la seva amiga del ànima és l’Antònia i sempre estan juntes, treballen juntes, viuen juntes…L’ escenografia de la obra estava molt treballada, amb les creus i les cadires mòbils, les llums i les imatges de fons que feien un aire de supermercat, gràcies als tècnics de llum i so, Jan Sánchez i Raül Rodríguez, i sobretot a la companyia de projecte de Cristian Clapera, que ens proporciona l’escenografia. El nostre vestuari és senzill, pantalons negres, samarreta de la companyia (negra amb lletres vermelles), sabates vermelles i uns guants també vermells. La meva opinió de l’ obra de teatre és que ha estat bé però en els assajos no estàvem callats però ara hem millorat el comportament. El dia de l’ estrena ens ho vam passar molt bé i tot gràcies al nostre director José Antonio Aguado, que ell és el que ha fet que l’ obra tingui sentit.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Mmp-oOhxc_A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sóc el Raül Rodríguez sóc el tècnic de so. En aquesta obra totes les cançons són de The Beathles. L’obra és un drama que es titula Terra Baixa d’Àngel Guimerà, el director es diu José Antonio Aguado González. Ell va fer una adaptació al seu estil i va quedar molt bé, el públic es va riure encara que era de drama També hi ha a un tècnic de il·luminació que ho va fer molt bé.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5GYcAFqonPs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sóc el Guifré Baró i el personatge que represento és el Manelic, un home criat a Montserrat i que no ha vist mai una dona i va a supermercats el molí a casar-se amb la Marta. Un cop casat amb la Marta, la nit del casament la Marta li posa les banyes amb el Sebastià (l’amo del supermercat) i el Manelic s’assabenta de la infidelitat i decideix matar-lo Gràcies al director José Antonio Aguado perquè sense ell no hagués estat possible ja que ens ha dirigit l’obra i ha adaptat el text.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/aNX1h4JgtaI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sóc l’ Adriana Torrents Puig , i faig el paper de Núria. L’ obra està molt bé, és un drama, tot i que de vegades, en algunes escenes fa riure. L’ obra el dirigeix el José Antonio Aguado, i ens ho passem molt bé assajant. La Núria és un personatge que té molta enveja de la Marta la protagonista, perquè la Marta s’ha de casar amb el Manelic, però se’n va al llit amb el Sebatià, i la Núria li tira els trastos al Manelic. A mi m’agrada fer el personatge que tinc, perquè m’ ho passo molt bé i tot i que amb el personatge no m’ assemblo en res, crec que va bé en cada obra de teatre que fas fer un estil diferent de personatge, amb diferent personalitat. En definitiva que m’ ho passo molt bé fent teatre i espero que si algun dia veniu a veure l’ obra de teatre que us agradi molt.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LPC3xi3H1qI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]Sóc la Gaby Engel faig de Marta a l’obra junt amb la Núria Pujol. Fem teatre com un variable a l’institut, i fem “Terra Baixa” que és una obra d’Àngel Guimerà. Ens ho passem molt bé però a vegades hi ha gent que no s’ho pren en serio, i la veritat és que em fa molta ràbia perquè penso que ho podríem fer molt bé. Jo, quan estem assajant o quan ja estem actuant em fa molta vergonya perquè sóc bastant tímida, però penso que cada vegada estic millorant d’això i me’n alegro molt.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CiNq2gWhFl4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kx3mzHH9pQA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5JfMjCDx_ao" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Em dic Núria Pujol, a l’obra de “Terra Baixa” d’ Àngel Guimerà faig de protagonista la Marta, la dona del Manelic. No sempre surto jo com a Marta, també hi ha una altre noia que fa el mateix paper. La obra és entretinguda i original. El argument és el mateix que Terra Baixa, però es adaptada als alumnes. La obra de teatre es dramàtica. Tracta sobre una noia anomenada Marta que es obligada a casar-se amb un noi de l’escolania de Montserrat, anomenat Manelic. Al mateix temps que el Sebastià. La obra finalitza quan el Manelic s’entera de que la Marta enganya amb el Sebastià, i desprès d’amenaçar-lo el mata. Em treballat molt per puguer representar aquesta obra de teatre.
Hi han actors que diuen molt text i actors que en diuen poc, però tots treballem molt. Encara que no es vegi al escenari, dintre del grup es veu. Tots els alumnes ens portem bé entre nosaltres. Vam estrenar l’obra un dijous a Can Trias, ens va sortir bastant bé, però encara es té que retocar i modificar. Perquè hi ha algunes escenes que surten malament. Més endavant farem mes actuacions,
El dijous, 21 de febrer la companyia de l’IES de Viladecavalls presenta al Centre Cívic Paco Cano de Can Trias (Viladecavalls) una funció de teatre pels alumnes del CEIP Rocblanc de 6è l’obra Terra baixa d’Àngel Guimerà. L’obra escrita el 1897 plantejava la dicotomia entre la terra alta (puresa, innocència, bondat) i la terra baixa (mesquindat, egoisme, insolidaritat). La nostra companyia tot agafant la idea original ha traslladat als nostres dies aquesta lluita entre el Sebastià i el Manelic; per això la nostra història passa a un supermercat, on l’amo és el Sebastià (Supermercat el Molí) i el Manelic és la joguina de la fortuna. La Marta fa d’arbitre involuntari en aquest partit cruel.
Sense escenografia, però amb un vestuari adequat i banda sonora dels Beatles anem contant aquesta història amb final tràgic.
Ens complau invitar-vos a l’ estrena de l’ espectacle al Centre Cívic Paco Cano el dijous 21 de febrer del 2008 a les 15 hores.
“Terra Baixa” d’ Àngel Guimerà
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/9dWeb14B1wQ” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Direcció José Antonio Aguado
Repartiment:
Nuria Pujol/ Gabi Engel……………………………………Marta
Evelyn Amores/Maite Amela/Andrea Gualda……Pepa
Adriana Torrents/ Sandra Cordero/ Montse Serrano….Núria
Marina Jiménez/Sandra Porqueras/
Sandra Pujol…………………………………………………….Antònia
Guifrè Baró………………………………………………………..Manelic
Marc Rodríguez García………………………………………Sebastià
David Rodrigo……………………………………………………..Tomàs
Oriol Alonso …………………………………………………………Josep
Montse Serrano/Marina Uroz……………………………….Xeixa
Sergi Solana………………………………………………………….Nando
Oriol Tresens………………………………………………………Perruca
Il.luminació: Jan Sánchez
So: Raúl Rodríguez
Vídeo: Ricard Vidal
Una producció de Supermercats “EL Molí” i “El IES de Viladecavalls”
Crèdit Variable de 2º ESO: “FEM TEATRE”
Terra baixa és la metàfora del pas del segle XIX al XX. Àngel Guimerà, des del carrer Petritxol, parla de la por al desmembrament que suposa el pas del camp a la ciutat, a la desaparició d’aquelles relacions familiars, de clan i paternalistes entre masovers i amos; d’una societat dividida per la caiguda d’uns valors tradicionals enfront de la tràgica individualització que provoquen les urbs contemporànies i la modernitat. Guimerà construeix un espai del record, una Arcàdia, per tal d´ explicar-nos sintèticament la baixada als inferns de la puresa de l’home. La vida en societat necessita un grau d’hipocresia. Perdre la sinceritat primitiva i substituir-la per una sinceritat matisada, donar més d’un únic sentit a les paraules i jugar-hi coneixent aquestes ambivalències esdevé imprescindible per no fer , però sobre tot, no fer-nos mal. Els protagonistes en l´obra de Guimerà són sers escopits en una societat que no volen o no poden comprendre; però també és protagonista la mateixa societat. Una societat que reaccionant a la defensiva, ridiculitza i menysprea “l’estranger” per no haver-se de veure reflectida en la mirada innocent d’aquest “estrany” com en un mirall de fira deformat i grotesc. I no oblidem que la soledat de l’individu en una societat malalta de passat és el tema universal per excel·lència des de la tragèdia grega fins als nostres dies.La terra alta, avui, ja no és un espai físic, és la possibilitat d’imaginar dins el nostre espai mental. La terra baixa ha guanyat la partida. Devorant tota la geografia, ha engolit des de les tribus més remotes -via satèl·lit per TV- fins als paratges idíl·lics que, ben lluny d´assemblar-se al paradís primigeni d’on fórem expulsats, tenen més aviat l’aparença d’un parc temàtic. En realitat, els textos utòpics del nostre segle ja no estan en la fràgil bola terrestre: són ja més enllà, en el desconegut, en l’espai.Aquesta és per a mi Terra baixa al llindar del segle XXI. No hi ha fugida possible. Vivim en soledat. Terra alta i terra baixa ja no són metàfores físiques: són metàfores anímiques, són convulsions internes del dolor humà. La terra alta (la infantesa, el calor de la mare, la terra o fins i tot la pàtria) és l’estat de preconsciència . Som de la terra baixa quan entenem i assumim conscientment la soledat de l’individu. Créixer vol dir “matar” alguna cosa de nosaltres. L’únic bàlsam per llepar-nos les ferides és l’amor. Simplement.