Durant el variable que estem fent de teatre aquest primer curs de batxillerat muntarem una obra de Fernando Fernández Gómez, “Las bicicletas son para el verano”. Aquesta obra mostra la vida d’una comunitat de veïns durant la Guerra Civil i la postguerra. Com es viu abans que passi la guerra, quan està passant, i què passa quan acaba tot. Dins la nostra intervenció teatral no hi ha només les escenes de diàleg de l’obra original, sinó que hi afegim performances. Això la fa diferent a les altres versions que s’han fet d’aquesta mateixa obra. Las performances són escenes on no hi ha text, fet que fa que hi predominin els gestos. El que volen aconseguir aquestes és que s’entengui més el contingut de l’obra, que la gent es posi més en el paper, dins l’època en què va succeir l’obra. Un exemple, per donar una idea de com són, serien les performances de la caixeta de música, que es duu a terme dues vegades a l’obra, una al principi i l’altra a l’acabar. La diferència entre elles és que a la primera les ballarines surten amb el cap alt, en canvi, a l’última apareixen amb les mans darrere el cap i aquest cot, i després són torturades. L’evolució d’una a l’altra dóna a entendre els canvis en la societat: d’una societat tranquil·la, al final d’una tragèdia (ballarines exposades a la mort). També hi ha la performance dels regals, on uns regalen regals a altres i aquests els obren trencant-los a puntades i cops de puny. Dins les caixes hi ha armes, amb les quals els segons personatges maten a qui els ha donat el present (simbolitza l’agressivitat). La dels caps n’és una altra, on cada personatge entra amb un cap de porexpan a la mà i el deixa a terra tot posant-hi sobre un mocador vermell (dóna a entendre la mort i la sang). Una altra és la performance de les ampolles, on uns personatges demanen aigua, perquè no en tenen, a uns altres personatges que els en queda, però aquests no els en donen i es barallen (significa la lluita, la guerra d’aleshores). El que fem durant les dues hores de variable que tenim cada setmana és principalment, repartir papers, preparar les coses que necessitem, que han de tornar-se a fer abans de cada representació (com folrar les caixes), passar text i fer les performances. De vegades, ens quedem algun migdia per acabar de muntar alguna cosa o veure la pel·lícula que es va fer, per extreure’n idees. També diferents dies hem quedat al teatre on posteriorment havíem de representar l’obra per tal de poder-la passar tota sencera i millor, ja que no tenim prou espai a l’institut i, a més a més, així ens adeqüem a l’escenari.