(torna a Taula de continguts) 

ELS PASTORETS 2010

 

(Escenari amb un bosc o espai natural)

 

DIMONI presentador 1:  Al·leluia, Al·leluia, pastors i gent de bona fe. Alegreu-vos. He vingut a anunciar-vos la bona nova del naixement del Messies. El Salvador que ha de guiar-nos pel camí segur cap a la terra promesa.

 

ANGEL presentador 1: Mal llamp i mala hora travessen els inferns, que algú pretén arrabassar el poder de Llucifer. La ràbia ens corseca de pensar que els homes no puguin continuar per la senda del mal que els hem mostrat. Jurem venjança contra els qui s’oposin al poder del diner, de la cobdícia i de la supèrbia. 

 

(Surt el director esverat)

(Ara es veuen també els càmeres i els que porten els micros)

 

DIRECTOR: Talleu, talleu! Però que no ho veieu que us heu confós els papers. Mira que us ho he dit vegades, eh!. És que feu les coses de qualsevol manera, i així no es pot treballar.

 

ASSISTENT: (adreçant-se discretament al públic) Ospa, quin mal geni. Sembla el profe, aquest. (adreçant-se al director) Ho repetim, doncs?.

 

DIRECTOR: No home, no. Amb aquests dos no hi ha manera. Queda anul·lada l’escena. Ja us podeu anar a canviar.

 

DIMONI presentador 1:  Ens havies promès que sortiríem almenys en una escena!.

 

ANGEL presentador 1: Aquesta vegada ho farem bé, li prometem.

 

DIRECTOR: Quan dic que no és que no. Se m’ha acabat la paciència. Prou. No sortireu a la pel·lícula!.

 

ASSISTENT: Comencem, doncs, directament per la escena 2?

 

DIRECTOR: Sí. Preparats per a l’escena del bosc.

 

ASSISTENT: Escena 2, presa primera.  Acció!

 

(surt un rabadà, i s’asseu tranquil·lament en unes pedres) (Es treu una flauta i es posa a tocar: “la merda de la muntanya no fa pudor”)

(entren una colla de pastors, i s’asseuen en un racó)

 

PASTOR 1: Ostres tu, fa un fred que pela!

 

PASTOR 2: Doncs mira que avui ens toca dormir al ras. No et dic pas res.

 

PASTOR 3: I si encenem una mica de foc, per escalfar-nos?

 

PASTOR 1: Però què dius, beneit. Que vols que ens enxampi una patrulla de la legió del Saura?

 

PASTOR 2: Encara hi és aquest? Jo tenia entès que l’emperador Artur l’havia fet fora?

 

PASTOR 1: Per si de cas, oblidem-nos de fer focs que encara podríem provocar un incendi.

 

PASTOR 3: Bona nit, doncs.  

 

PASTOR 2: Bona nit i tapa’t.

 

(El Rabadà es posa a tocar la flauta, mentre els pastors tremolen de fred)

(Se sent un soroll)

 

PASTOR 1: (desvetllant-se sobresaltat) Heu sentit això?

 

PASTOR 2: El què?

 

PASTOR 1: No ho sé. He sentit un soroll molt estrany.

 

PASTOR 3: Vatua Déu, mira que despertar-nos per res. I justament ara que estava somiant que anava a Jerusalem, m’obrien les portes del Palau d’Herodes i m’oferien tota mena de menjars, uuhm… d’aquells que te’n llepes els dits. I hi havia unes ballarines, que no t’ho perdis, eh? Eren espectaculars!

 

PASTOR 2: Estàs prou de sort tu, perquè jo somiava que carretejava un sac de patates fins al cim de la muntanya de Tabor. He quedat rebentat, tu.

 

PASTOR 1: Perdoneu si us he despertat. Jo juraria que havia sentit un soroll ben estrany.  Però, potser també ho he somiat. Val més que tornem a dormir.

 

DIRECTOR: Pareu! Heu d’exagerar més l’expressió. Tu, s’ha de veure que està satisfet pel somni, i tu has de fer cara de cansat; has de posar cara de pomes agres, coi! Que no costa pas tant! Va tornem-hi. Repetim aquest últim tros.

 

ASSISTENT: Escena 2, presa segona, acció!

 

PASTOR 3: Vatua Déu, mira que despertar-nos per res. I justament ara que estava somiant que anava a Jerusalem, m’obrien les portes del Palau Herodes i m’oferien tota mena de menjars, uuhm… d’aquells que te’n llepes els dits. I hi havia unes ballarines, que no t’ho perdis, eh? Eren espectaculars!

 

PASTOR 2: Estàs prou de sort tu, perquè jo somiava que carretejava un sac de patates fins al cim de la muntanya de Tabor. He quedat rebentat, tu.

 

PASTOR 1: Perdoneu si us he despertat. Jo juraria que havia sentit un soroll ben estrany.  Però, potser també ho he somiat. Val més que tornem a dormir.

 

(El pastor torna a tocar la flauta, i es posen a dormir altre cop)

(Surten dos nois vestits de carrer)

 

NOI 1: Ja m’explicaràs, també, quins acudits! Posar-se a fer ara uns Pastorets.

 

NOI 2: I els han de gravar i passar-los per la tele, perquè si no, al teatre no els aniria  veure ningú.

 

NOI 3: Aquests de la Tele, és ben bé que ja no saben pas què fer.

 

NOI 2: I ara per vacances, segur que repetiran les pel·lícules de sempre, o els passaran aquests Pastorets enllaunats de pa sucat amb oli.

 

NOI 1: És ben bé que hi ha gent que s’ho empassa tot. S’asseuen davant el televisor, i vinga, que vagin fent.

 

NOI 3: Diuen que a Tevetres no fan programes escombraries, però poc se n’hi falta. Com a mínim reciclats i de segona mà sí que ho són.

 

DIRECTOR: Talleu ! Es pot saber d’on han sortit aquest parell? Però què hi fan aquí al mig del plató?

 

NOI 1: Ei, que no n’hi ha per tant, eh?

 

NOI 2: Sense cridar també ens entendrem, eh, mestre?

 

NOI 3: Al capdavall, aquests dormien i no els hem pas despertat. Ara sí que els heu despertat vosaltres! (S’aixequen els pastor)

 

PASTOR 3: Quina llàstima, tu. Perquè que jo havia tornat a somiar que anava a Jerusalem, m’obrien les portes del Palau d’Herodes i m’oferien tota mena de menjars, uuhm… d’aquells que te’n llepes els dits. I hi havia unes ballarines, que no t’ho perdis, eh? Eren espectaculars!

 

PASTOR 2: Doncs, a mi ja m’ha anat bé que em despertessin, perquè he tornat a somiar que carretejava un sac de patates fins al cim de la muntanya de Tabor. O potser era la del Calvari, no ho sé. He quedat rebentat, tu. (fa una pausa) Escolta, un altre cop que somiïs que vas a Jerusalem, perquè no em véns a buscar i t’acompanyaré. A veure si així m’estalvio de traginar sacs de patates amunt i avall.

 

PASTOR 3: Cap problema, home, per això som els amics. La propera vegada et vinc a buscar. Ja veuràs que ens ho passarem pipa.

 

DIRECTOR: Va, reprenem el rodatge. (adreçant-se als nois) Vosaltres, fora d’aquí (es dirigeix a l’assistent) Podem aprofitar aquesta presa, o l’hem de repetir?.

 

ASSISTENT: No…, vull dir, Sí.

 

DIRECTOR: En què quedem? Que sí o que no?

 

ASSISTENT: Que sí què, o que no què?

 

DIRECTOR: Coi, sembles encantat, també. Que si podem aprofitar el tros que hem gravar. O si hem de repetir l’escena.

 

ASSISTENT: Sí, sí.

 

DIRECTOR: Així ho hem de repetir?

 

ASSISTENT: No, no.

 

DIRECTOR: En què quedem? Pots aclarir-te d’una vegada?

 

ASSISTENT: Que no cal repetir-la. Aquests ximples, per sort han quedat fora de les càmeres. Que sí, que la podem donar per bona.

 

DIRECTOR: Va, doncs, som-hi, continuem amb el rodatge, que si no ens afanyem no ho tindrem enllestit ni pel dia de Sant Esteve. (S’adreça als pastors que dormien i que s’havien mig aixecat) Va, i vosaltres a dormir un altre cop. (els pastors ronquen sorollosament)

 

ASSISTENT: Escena 3, presa primera

 

(torna a sonar el flauta del pastor, mentre els altres dormen )

(se sent un soroll)

 

PASTOR 1: (desvetllant-se sobresaltat) Heu sentit això?

 

PASTOR 2: El què?

 

PASTOR 1: No ho sé. He sentit un soroll molt estrany.

 

PASTOR 3: Vatua Déu, mira que tornar-nos a despertar per res. Amb Ia mar de bé que m’ho passava. He tornat a somiar que anava a Jerusalem, m’obrien les portes del Palau d’Herodes i m’oferien tota mena de menjars, uuhm… d’aquells que te’n llepes els dits. I hi havia unes ballarines, que no t’ho perdis, eh? Eren espectaculars!

 

PASTOR 2: Estàs prou de sort tu, perquè jo he tornat a somiar que carretejava un sac de patates fins al cim de la muntanya de Tabor. Estic rebentat, tu. (fa una pausa) Però, escolta, no havíem quedat que si tornaves a tenir un altre somni com aquest em vindries a buscar a casa perquè t’hi acompanyés?.

 

PASTOR 3: Ep, jo ja he complert eh? He vingut a casa teva, i no hi eres. La teva mare m’ha dit que havies anat a portar un sac de patates a no sé on.

 

PASTOR 1: Perdoneu si us he despertat. Jo juraria que havia sentit un soroll ben estrany.  Però, potser també ho he somiat.

 

PASTOR 2: Doncs a mi ja se m’ha passat la son, vés què et dic.

 

(Apareix l’Àngel)

 

ÀNGEL A: Al·leluia, Al·leluia, a tots els homes de bona voluntat. Sóc un àngel del cel que vinc a anunciar-vos la bona nova. Aquell a qui tant heu esperat per fi serà entre vosaltres per portar-vos a la glòria.

 

PASTOR 1: Ostres, tu. Vols-t’hi jugar que ens anuncia que per fi han pogut fitxar el Cesc Fàbregas?

 

DIRECTOR: Talleu! A què ve ara aquesta impertinència? Això, no ho tens al guió, oi que no?

 

PASTOR 1: No, però com que va dir que podíem improvisar algun comentari…

 

DIRECTOR: I a tu et sembla que en aquell temps tenien temps per jugar a futbol?

 

PASTOR 2: Com a màxim que fessin curses de Fórmula 1 en quadrigues…

 

ASSISTENT: Repetim. Escena 3, presa segona. Acció.

 

ÀNGEL A: Al·leluia, Al·leluia, a tots els homes de bona voluntat. Sóc un àngel del cel que vinc a anunciar-vos la bona nova. Aquell a qui tant heu esperat per fi serà entre vosaltres per portar-vos a la glòria. (van sortint altres pastors)

Al·leluia, ha nascut el Messies, el fill de Déu que ha vingut a salvar-vos. Alegreu-vos pastors, perquè vosaltres sou els escollits per a ser els primers en conèixer la bona nova. I sereu els primers en adorar-lo.

 

PASTOR 4: I on ha nascut el Rei infantó?.

 

ÀNGEL A: Ha nascut a en un portal de Betlem, com el més humil dels homes.

 

PASTOR 5: I com ho farem per trobar-lo?

 

ÀNGEL A: Una nova estrella que ha aparegut al cel us guiarà fins al portal. Aneu, pastors, aneu a Betlem. (I desapareix)

 

PASTOR 6: Som-hi, doncs. A Betlem me’n vull anar.

 

PASTOR 4: (Adreçant-se al pastor) Ei, vols venir, tu Rabadà?

 

RABADÀ: Vull esmorzar!

 

PASTOR 5: A Betlem ja esmorzarem. I Jesús adorarem.

RABADÀ: I amb neu hi anem?

 

PASTOR 6: Per la neu que pel camí hi ha, la calor ja la fondrà.

 

RABADÀ: Oi, la que fa !. Em embla que em quedaré a fer una cançoneta (es posa a tocar la cançó del Rabadà)

 

PASTOR 4: Em sona i no sé de què, aquesta cançó.

 

PASTOR 5: I què li darem, al noi de la mare? Què li darem que li sàpiga bo?

 

PASTOR 6: Li darem panses amb unes balances. Li darem figues amb un paneró

 

PASTOR 5:

 

PASTOR 4: Panses i figues i nous i olives. Panses i figues i mel i mató.

 

(Els pastors se’n van mentre sona la cançó del Noi  de la mare)

(Surten el director i l’Assistent)

 

ASSISTENT:  Aquest tros del text, t’ha quedat molt bé. Tot molt poètic, trobo.

 

DIRECTOR: Va ser un dia d’inspiració, és cert. Però, a més, és original, eh?

 

ASSISTENT:  No en tinc cap dubte, que és ben original teu. I m’agrada perquè té tota una musicalitat… Potser algun dia se’n farà una cançó i tot.

 

DIRECTOR: Potser tampoc n’hi ha per tant. Va, ens prenem un descans de cinc  minuts i reprenem el rodatge.

 

(pot sortir gent anant amunt i avall)

 

NOI 1: Has vist, quina manera de fer el ridícul! Això no s’aguanta per enlloc.

 

NOI 2: I ja m’agradarà veure com fan l’escena de l’infern. Si no tenen diners ni per fer un decorat.

 

NOI 3: Es veu que amb això de la crisi, els han retallat el pressupost encara que més que la pensió dels jubilats.

 

NOI 2: Ja vam fer bé, ja, de no voler participar-hi.

 

NOI 1: Però encara ens podríem trobar que, si els falta gent per a la darrera escena, insisteixin perquè hi sortim, encara que sigui com a figurants.

 

NOI 3: Mira, si només es tracta de fer número…

 

DIRECTOR: Tornem al rodatge. Tothom al seu enlloc. Anem per començar

 

(Els pastors s’asseuen en rotllana)

 

ASSISTENT:  Escena quatre, presa primera. Acció!.

 

PASTOR 4: Ei, espereu un moment, que falta en Manelic!

 

DIRECTOR: I on carai s’ha ficat, ara aquest.

 

PASTOR 5: Em sembla que en tenim per estona, perquè l’ha vingut a buscar la seva mare, que havia de portar un sac de patates a no sé quina muntanya.

 

DIRECTOR: Doncs, comencem sense ell perquè si no, no acabarem mai.

 

ASSISTENT:  Escena quatre, presa primera. Acció!.

 

PASTOR 4: Déu n’hi do si n’és lluny això de Betlem.

 

PASTOR 1: Va, no rondinis que ja hem fet la meitat del camí.

 

PASTOR 4:  O sia que encara ens en queda una altra meitat. 

 

PASTOR 5: Més o menys deu ser això, sí.

 

PASTOR 3: No sentiu una mica de pudor de socarrim…?

 

PASTOR 6: Com de pudor de cremat?

 

PASTOR 3: No ben bé. No sé com dir-ho…

 

PASTOR 1: Com si es calés foc a un bosc?

 

PASTOR 3: No ben bé. Més aviat…

 

PASTOR 5: Com de fregit, recremat?

 

PASTOR 3: No ben bé. Tampoc és ben bé això…

 

PASTOR 4:  Com de carn escaldufada?

 

PASTOR 3: No ben bé. O potser una mica sí.

 

PASTOR 1: (S’aixeca i comença a ensumar pel voltant) Jo no sento gaire res, però, ara que ho dius, potser sí.

 

PASTOR 6: (També s’aixeca) D’algun lloc o altre ha de venir aquesta pudor.

 

PASTOR 5: (També s’aixeca) Mirem-ho bé, perquè això ja comença a fer mala espina.

 

PASTOR 4:  (També s’aixeca) Ja és ben estranya ja aquesta pudor…

 

PASTOR 3: Es pot ben dir que és una pudor de mil dimonis,

 

PASTOR 1: Dimonis?

 

TOTS: Dimonis?

 

PASTOR 3: No em digueu que teniu por, ara? Dimonis… ja pots comptar.

 

PASTOR 5: Em sembla que serà millor que marxem. Jo no tinc por, eh? Però potser és millor que reprenem el camí…

 

PASTOR 6: Però, cap on vas, si nosaltres ja venim d’allà… Per anar a Betlem hem de seguir el camí en direcció contrària…

 

PASTOR 5: És que la pudor de socarrim ve justament d’allà.

 

PASTOR 3: Sou una colla de porucs! Què us penseu que ara sortirà el dimoni i se’ns endurà a les calderes d’en Pere Botero? (però ell es va tirant enrere)

 

(Apareix una velleta tota tapadeta)

 

VELLETA: Bon dia tingueu, bons pastors.

 

(Tots s’espanten i s’agrupen a un racó)

 

PASTOR 4:   Què voleu de nosaltres?

 

PASTOR 6: Només tenim quatre panses i unes figues…

 

PASTOR 5: Un xic de mel i un poc de mató…

 

PASTOR 1: Un mos de pa i un got de vi…

 

VELLETA: Mireu, jo tenia la caldera a punt…

 

PASTOR 3: La caldera d’en Pere Botero!

 

PASTOR 4: Tingueu pietat d’aquest pobres pastorets…!

 

PASTOR 6: (Com si li digués en veu baixa) No sé si serveix de gaire res parlar de pietat a un dimoni.

 

PASTOR 5: Us donarem tot el que tenim, però no ens feu mal…

 

VELLETA: Però, què dieu si jo només volia un xic d’aigua perquè si no se m’enganxa l’estofat de la perola. Que no ho sentiu que ja comença a fer pudor de socarrim!

 

(Apareix el Director)

 

DIRECTOR: Talleu! És bona!.

 

VELLETA: (Es treu la caputxa i es posa dreta, amb posat de noia jove) Semblava ben bé com si tinguéssiu por de veritat, eh?

 

PASTOR 3: És que amb aquest posat que hi feies, i amb aquesta cara… és per espantar a qualsevol!

 

VELLETA: Escolta maco, es veu que no t’has vist tu al mirall.

 

DIRECTOR: Va no us baralleu ara, que de moment està sortint força bé. Demà continuarem el rodatge.

 

(surten els nois)

 

NOI 1: Has vist, quina manera de fer el ridícul! Això no s’aguanta per enlloc.

 

(es tanquen les cortines darrere seu)

 

NOI 2: Mira que fer servir aquest truc tan suat de simular que els pastors s’espanten perquè senten la pudor de socarrim.

 

NOI 3: No crec que ningú del públic hagi pensat que aquella pudor de socarrim hagués de ser precisament del dimoni. El guionista hauria de saber que en tot cas els dimonis fan pudor de sofre!

 

NOI 2: Ep, tu, que ens tanquen el llum.

 

NOI 1: Que veus la sortida? És que jo no veig res, eh?

 

NOI 3: Vejam, potser per aquí (es fiquen per entremig de les cortines).

 

NOI 1: Aquí hi ha unes escales, provem de baixar.

 

(s’obren les cortines, escenari de l’infern)

 

NOI 1: Que hi ha algú?

 

NOI 2: És una mica estrany, no, tot això?

 

LLUCIFER: L’únic que és estrany és que hàgiu estat tan babaus com per ficar-vos vosaltres mateixos a la boca del llop.

 

(van entrant tots els dimonis)

 

NOI 3: Qui són tota aquesta gent?

 

NOI 2: Jo diria que tenen una pinta de dimonis…

 

NOI 1: Tinc por…!!!

 

NOI 3: I allà hi tenen la caldera.!

 

NOI 1: Mama, tinc por!

 

NOI 2: Fugim d’aquí.

 

(forcegem per anar cap a una banda i cap a l’altra)

 

DIMONI 1: On us penseu que anireu, desgraciats

 

DIMONI 2: A l’infern s’hi pot baixar, però no se’n pot sortir.

 

LLUCIFER: A la caldera!  (els porten a la caldera)

 

LLUCIFER: Fúries de l’infern! Deixeu anar la vostra ira i la vostra ràbia damunt aquest món que ha de ser ben nostre, i només nostre. Anuncien el naixement d’un Messies que pretén salvar aquests desgraciats. Som aquí per a impedir-ho. Fúries de l’infern!

 

DIMONI 1: Som aquí, prests per servir-te magnífic Llucifer i escampar la nostra llavor arreu de la terra.

 

DIMONI 2: Ni res ni  ningú no podrà contra nosaltres. Ens hem ben assegurat que els humans no serveixin altre deu que el de les tenebres.

 

LLUCIFER: Fúries infernals! On són els set pecats capitals?

 

CAP DELS SET PECALS CAPITALS: Amo i senyor aquí som per a servir-te. Aquí m’acompanyen els set pecats capitals. Són les set virtuts que avui al món imperen en honor teu. No només hem aconseguit que els homes se les facin seves, sinó que els seus mandataris en facin norma. No s’hi resisteixen ni els Governs més poderosos ni la cúria vaticana, ni els talibans més llardosos.

 

DIMONIS: Guerra!, guerra!, guerra!, farem guerra contra el cel, dominarem la terra i no hi haurà Messies que ens aturi.

 

LLUCIFER: Així m’agrada, fúries infernals! (fa una pausa) Luxúria  (s’avança la Luxúria)

 

LUXÚRIA: Senyor Llucifer, hores d’ara tenim a les nostres mans banquers i Governants d’arreu del món, que legislen i governen per a fer més rics els rics, abaixant el sous dels funcionaris i congelant les pensions. Els diners que s’estalvien a base de reduir el benestar de la majoria serveixen per a malgastar-lo en luxoses residències, iots a Montecarlo i cotxes de somni…

 

LLUCIFER: Perfecte. (fa una pausa) Gola!  (s’avança la Gola)

 

GOLA: Ens hem ben assegurat que mig món pugui menjar a desdir, i llençar-ne si cal, mentre una altra meitat es mor de gana. Quin goig que fa veure com s’afarten com garrins amb hamburgueses pudentes i plastificades. I per als més sibarites, l’Adrià els donat al bullit menges prefabricades.

 

LLUCIFER: Perfecte. (fa una pausa) Avarícia!  (s’avança l’Avarícia)

AVARÍCIA: Són tan babaus els humans, que quan troben un espai bonic que fa de bon veure, ells només hi veuen la forma de treure’n diners i més diners. Nosaltres fem que hi construeixin a tort i a dret, sense deixar ni un racó per cimentar. I amb els diners que guanyen, construeixen més, per a guanyar més, tot destruint més el paisatge…. fins que aquest perd tot el seu interès, l’abandonen i van a destruir a un altre indret.

LLUCIFER: Perfecte. (fa una pausa) Peresa!  (s’avança la Peresa)

PERESA: (fa un badall) Uuuuuh! Anem de dret al gra, començant per la canalla que ja no foten ni brot, i acabant pels qui encara treballen sempre amb el mínim esforç. Per no haver de caminar, els fem agafar el cotxe, encara que sigui per anar fins a la cantonada. Tothom treballa tan poc com pot, confiant que algun dia tindran la sort de cara… ingenus! Els treballadors fan veure que treballen, però els amos i l’administració també fa veure que els paguen. Ja tenen mandra fins i tot de fer la migdiada.

LLUCIFER: Perfecte. (fa una pausa) Ira!  (s’avança la Ira)

IRA: Els engaltem una guerra darrere d’altra. I ells s’hi entusiasmen pensant que algun dia guanyaran. Però ja ens ho fem venir bé perquè mai no guanyi ningú, les guerres s’allarguin indefinidament, tant se val sigui a l’Afganistan, a Colòmbia o a Palestina. Hem aconseguit que associïn la pau i la negociació pacífica com una traïció; res no s’ha de negociar. Tothom ha de creure que guanyarà amb l’ús de la violència.

LLUCIFER: Perfecte. (fa una pausa) Enveja!  (s’avança l’Enveja)

ENVEJA: No cal que pateixis Llucifer, que ho tenim tot controlat. No hi ha ningú que aixequi el cap sense ser envejat pels qui l’envolten. Qualsevol que hagi caigut en la desgràcia de treballar en excés i excel·lir en alguna cosa, immediatament és el blanc de totes les enveges, i entre ells mateixos ja procuren de fer-lo caure.

LLUCIFER: Perfecte. (fa una pausa) Supèrbia!  (s’avança la Supèrbia)

 

SUPÈRBIA: Aquí sí que tens directes competidors, gran Llucifer. No hi ha cap que no cregui estar per damunt dels altres. Els països rics tracten d’incivilitzats els pobres, menyspreen els qui parlen llengües petites, expulsen els immigrants que no poden explotar, i es creuen els amos del món… Bé, de fet ho són, encara que sigui per encàrrec nostre.

 

LLUCIFER: No podem permetre que tan magnífica tasca es vegi ara amenaçada pel naixement del qui pretén ser el nou Messies. Hem de perseverar perquè continuïn les desigualtats, perquè resolguin els conflictes amb violència, destrueixin la terra amb la seva cobdícia, i la supèrbia els faci creure que són superiors els uns als altres.

 

DIMONI 1: Que comenci la festa.

 

DIMONI 2: Que vegin aquests desgraciats quin és el nostre poder.

 

NOI 1: Ara hi caic, tu.

 

NOI 2: Oi tant com hi hem caigut…

 

NOI 3: ….però a les seves grapes!

NOI 1: Que no us n’adoneu?

NOI 3: De què vols que ens adonem?

NOI 2: Del que em començo a adonar és que ens volen bullir del tot!

NOI 1: Que no, home, que no! Que no ho veieu que tot això ha estat una trampa per fer-nos participar en la representació dels Pastorets!.

NOI 2: Vols dir que tot això són dimonis de mentida?

NOI 1: Oi tant, val més que els seguim la beta…

 

NOI 3: Jo no veig les càmeres per enlloc, però potser sí.

 

DIMONI 1: Vosaltres a callar, eh? (Cop de forca al cap)  

 

DIMONI 2: Llucifer, tenim visita.

 

LLUCIFER: Un altre? D’on ha sortit ara aquest?  (entra un de ben vestit)

 

DIMONI 2: Diu que és o ha estat President de la Genialitat… i com a bon demòcrata demana que el deixin triar si vol anar al cel o a l’infern.

 

LLUCIFER: M’agraden aquests que volen posar condicions d’entrada. Però molt bé, que entri, que miri, que ho provi i si troba alguna cosa millor…

 

POLÍTIC: He passat una estona al cel i… no està mal, però més aviat una mica ensopit. O sia que miraré a veure com funciona això de l’infern, i després decidiré.

 

LLUCIFER: Faltaria més, molt Honorable…   Que comenci la festa!

 

(dansa dels dimonis) (Els dos dimoni li ofereixen menjar, el venten…)

 

POLÍTIC: Fantàstic! I això és així d’animat tot el dia.

 

DIMONI 1: Tot el dia, oi tant com sí.

 

POLÍTIC: Doncs, que no se’n parli més.

 

LLUCIFER: Ara ja saps qui són les ofertes electorals, vull dir les ofertes del cel i de l’infern…

 

POLÍTIC: Doncs, voto. I voto quedar-me aquí, a l’infern, faltaria més.

 

(Els dimonis l’agafen a cop i a empentes, i el porten a la caldera)

 

LLUCIFER: A la caldera!

 

POLÍTIC: Ei, ei, però què és això. No és pas així com hem quedat. Vosaltres m’he dit que tot seria com fins ara…

 

LLUCIFER: Ja ho hauries de saber això, tu. El que has vist fins ara era la campanya i les promeses electorals, ara veuràs i viuràs l’infern de veritat.

 

NOI 1: Ospa, tu. El Presi!

 

DIMÒNIES: Guerra!, guerra!, guerra!, farem guerra contra el cel, dominarem la terra i no hi haurà Messies que ens aturi.

 

(Apareixen els Àngels)

 

ANGEL 1: Atureu-vos, condemnats! Com goseu desafiar el tot poderós!

 

DIMONI 1: Més poderós que Llucifer?

 

ÀNGEL 2: Més poderós que tots que totes les teves forces infernals.

 

DIMONI 2: I com és que essent tan poderós, no aconsegueix que els homes es comportin segons les seves lleis?

 

LLUCIFER: Es pot saber què se n’han fet de les vostres set virtuts cardinals?

 

CAP DELS SET PECATS CAPITALS: Mireu el món, bordegassos, i veureu com es troba de ple sota el nostre domini.

 

LUXÚRIA: On és la castedat?

 

GOLA: On és la temprança?

 

AVARÍCIA: On és la generositat?

 

PERESA: On és la diligència?

 

IRA: On és la paciència?

 

ENVEJA: On és la caritat?

 

SUPÈRBIA: On és la humilitat?

 

ÀNGEL 3: Al final s’imposarà el bé sobre el mal

 

ÀNGEL 4: O és que no heu vist com acaben totes les pel·lícules?

 

ÀNGEL 5: Pagareu cara la vostra rebel·lió contra l’Altíssim.

 

ÀNGEL 6: El càstig que rebreu serà etern.

 

LLUCIFER: Ens castigaran a l’infern, potser?

 

CAP DELS SET PECATS CAPITALS: O és que pensen enviar-nos al foc etern?

 

ÀNGEL 1: Vatua la pell de Satanàs!

 

DIMONI 1: Ei, sense renegar, eh?

 

ÀNGEL 2: Deixeu-vos d’històries i deixeu anar aquests vailets, que ells són innocents.

 

DIMONI 2: Precisament perquè són innocents, són aquí.

 

GOLA: Ens els menjarem amb patates bullides!

 

ÀNGEL 3: Fem un tracte, nosaltres ens enduem aquests tres nois i vosaltres us quedeu aquest…. polític.

 

LLUCIFER: Ah, no. Aquest és ben vostre. Aquest ja us el podeu quedar.

 

ÀNGEL 4: Qui es mengi el tall, que es mengi els ossos.

 

NOI 1: Ostres, tu. Sembla que se’ns estiguin rifant.

 

NOI 2: Jo encara diria més, se’ns estan rifant.

 

NOI 3: Voleu dir que no se’ns estan rifant?

 

POLÍTIC: A mi se m’estan rifant. Jo que sempre he complert amb les meves promeses…

 

NOI 1: Carai quina novetat. Un polític que compleix les promeses.

 

NOI 2: Potser no és un polític de veritat, doncs.

 

NOI 3: I es pot saber quines eren les promeses que complies.

 

POLÍTIC: Coi, jo sempre prometia que els faria noves promeses.

 

LLUCIFER:  Prou de xerrameca, us endueu aquest banastra, però els nois es queden aquí.

 

ÀNGEL 1: Ni parlar-ne, en tot cas ens ho fem a palletes llargues i palletes curtes.

 

ENVEJA: Aquests segur que faran trampa…

 

IRA: Perquè no ens els juguem als daus?

 

ÀNGEL 2: Nosaltres tenim prohibit el joc; ni daus, ni cartes…

 

SUPÈRBIA: I a bufetades?

 

ÀNGEL 3: Ah, no. Violència, no!.

 

PERESA: I si se’ls enduu qui balli millor?

 

ÀNGEL 4: Tracte fet. Fem una dansa cadascun, i qui guanyi s’enduu els vailets.

 

AVARICIA: I qui perdi s’haurà de fer càrrec del polític.

 

ÀNGEL 5: I qui farà de jurat per dir qui balla millor?

 

LLUCIFER: Jo, naturalment

 

ÀNGEL 6: Que ens prens per beneits o què? Hem de buscar algú que sigui imparcial.

 

DIMONI 1: Doncs, la veritat és que per aquí jo no veig gaire ningú.

 

POLÍTIC: Què vol dir que no veu ningú. Que no sóc ningú, jo?

 

ÀNGEL 1: És ben veritat, els dos nois faran de jurat.

 

DIMONI 2: I com que ells ja han vist la nostra dansa, per avançar temps, podeu començar amb la vostra.

 

ÀNGEL 1: Som-hi, doncs.

 

(dansa dels àngels)

 

LLUCIFER: (dirigint-se als nois) Nois, la decisió és a les vostres mans. Heu de dir si us ha agradat aquesta mena de dansa “angelical” o si preferiu la que us han ofert els set pecats capitals.

 

ÀNGEL 2: Teniu a les vostres mans, alliberar-vos de les calderes de l’infern.

 

LLUCIFER: Ah, però no oblideu que si dieu mentides us creixerà el nas com al Pinotxo, i anireu a l’infern per mentiders.

 

NOI 1: Ara pla, tant si diem la veritat com si diem mentida ens tocarà l’infern.

NOI 3: Doncs, mal per mal, que sigui amb la consciència tranquil·la.

 

POLÍTIC: Així m’agrada, que sigueu honestos i que digueu sempre la veritat.

 

DIMONI 1:  Pronuncieu-vos definitivament, qui balla millor? Els àngels o els dimonis?

 

NOI 1:  (amb por i resignació) Els dimonis…

 

LLUCIFER: Que no se’n parli més. Aquí teniu aquest xitxarel·lo, i nosaltres ens quedem els dos nois.

 

(Els dimonis empenten el polític cap als àngels)

 

ÀNGEL 1: Hem fet un paper ben galdós. Tampoc els hauria costat res dir una mentida pietosa, encara que només fos per una vegada. És que n’hi ha que s’ho prenen tot a la valenta!.

 

(Marxen els àngels)

 

DIMONI 2: Anem per feina, nois. Foc a la caldera!

 

NOI 2: Ai, mare meva, ara sí que estem perduts. Voleu dir que calia ser tan sincers?

 

NOI 1:  Espera! Recordo que en els pastorets hi havia una paraula màgica que només de dir-la, els dimonis queien esterrossats a terra, i els pastors podien escapar-se.

 

NOI 3: Va, doncs, fes una mica de memòria!

 

NOI 1:  Ostres, tu, la tinc a la punta de la llengua…. però és que no em surt!

 

NOI 2: Fes un esforç…. quina mena de paraula era?

 

NOI 1: Coi, no ho sé… espera,… sé que era una paraula que anava relacionada amb els eixabuiros.

 

NOI 3: Què vols dir? Que ens hem de refredar?

 

NOI 1: Potser, sí.

 

NOI 2: Doncs, aquí dins em sembla que ho tenim mal parat, això. A no ser que passés una mica de corrent d’aire…

 

NOI 3:  Ei, vosaltres! (es dirigeix als dimonis) Que podríeu obrir una mica la porta o alguna finestra… és que ens estem ofegant de calor!

 

DIMONI 1:  I la que us espera, desgraciats!

 

NOI 2: Ja em semblava a mi…  amb aquesta gent no s’hi pot tenir tractes.

 

NOI 3:  Provem-ho d’una altra manera. Ei, vosaltres! (es dirigeix als dimonis). Perquè la cal sigui més gustosa, no seria millor tirar-hi un xic de pebre… seria més picant!

 

NOI 1: Sí home, dóna’ls idees, ara tu!

 

LLUCIFER: Pebre…? Picant…? Ah, doncs potser no està pas tan mal pensat.

Vinga, nois, sal i pebre per a la tocinada!

 

(els dimonis hi tiren sal i pebre)

 

NOI 2: Ei, no us passeu!

 

NOI 3: Que sí, que sí… com més pebre, millor!

 

NOI 1: A mi em fa venir picor al nas…. a a a a a a t tt….

 

NOI 3: Ara, ara, va acaba d’eixabuirar.

 

NOI 1:  A.aa…a…t…xís !!

 

NOI 2: Gràcies, home, podies girar-te una mica, no?

 

NOI 3:  Però, què es diu quan algú eixabuira?

 

NOI 2: Que com a mínim es giri una mica d’esquena, no?

 

NOI 1:  Això era abans, quan feien tota aquella comèdia de la Grip A. Però ara, tampoc ve tant d’aquí…..aaaa…a…t…xís !!

 

NOI 2: Jesús !

 

(els dimonis cauen a terra)

 

NOI 1:  Ara l’has encertada. Va, fugim d’aquí abans no es refacin.

 

NOI 3:  Sí perquè, a mi ja m’ha passat la picor al nas i potser ja no em vindria cap més eixabuiro.

 

(es tanca el teló)

 

(Quadre de la Mare de Déu i Sant Josep. Tots quiets com estàtues.)

 

JOSEP: Vols dir que no s’han oblidat de nosaltres?.

 

MARIA: Fa estona que ens han dit que estiguéssim parats com estàtues. Potser volen donar la impressió d’un quadre plàstic, com si fóssim figuretes d’un Pessebre.

 

JOSEP: Potser sí, però ara ja haurien de començar a venir pastors i fer-nos els presents. Sinó, per a l’espectador, això no tindrà cap gràcia.

 

MARIA: No siguis tan impacient. El director ja sap el que es fa.

 

JOSEP: Però no pot ser un pla tan llarg, sense moviment ni diàlegs. Per mi que aquest home és la primera vegada que dirigeix un rodatge així.

 

MARIA: Nosaltres també és la primera vegada que actuem. I no crec que estiguem en disposició per a criticar el director.

 

JOSEP: Tu perquè estàs aquí asseguda. Però a mi ja em comença a fer mal l’esquena.

 

MARIA: Quan ens van donar el paper ja sabíem que el nostre era un paper més aviat passiu.

 

JOSEP: Ni que ho diguis, jo aquí no hi pinto res. Al capdavall, ni tan sols sóc el pare de la criatura.

 

MARIA: Això és una altra cosa, no ho barregem, ara. En aquest cas també sabies el paper que et tocava. A més, tu més aviat podries ser l’avi de la criatura, més que el pare.

 

JOSEP: Espera, que em sembla que ve algú. Posem-nos en posició.

 

DIRECTOR: Què, nois? Assajant?

 

JOSEP: Què vol dir assajant? Amb l’estona que estem aquí, pensant que ja érem en escena….

 

DIRECTOR: Això volia dir-vos, que anem per començar tot seguit. Convé que vosaltres tingueu un posat seriós, amb molt pocs moviments i les paraules justes.

 

ASSISTENT: Escena 6, presa primera. Acció!

 

MARIA: Que formós que és l’infantó, no trobes?

 

JOSEP: El més bonic del món.

 

MARIA: Ell és l’esperança de tota la humanitat. Ha volgut néixer en el més humil dels portals, i seran els pastors els qui tindran el privilegi d’adorar-lo primer.

 

JOSEP: Però jo no veig ningú, aquí. Ja deu fer estona que l’àngel els ha avisat…

 

MARIA: Ets un vell rondinaire, eh? No siguis tan impacient, que segur que ja deuen ser a prop.

 

JOSEP: Espera, que ara sí que em sembla que ve algú.

 

VELLETA: Bon dia tingueu.

 

JOSEP:  Jo diria més aviat bona nit, però vaja, tampoc ve d’aquí.

 

MARIA: Venia a adorar el Messies, oi? Eh, que és bufó?

 

VELLETA: I tant, (es mira Josep) és clavat que el seu pare. Enhorabona, però jo només volia demanar-los si tenien un polset de sal, perquè estic fent un estofat i em sembla que m’està quedant un xic dolç.

 

JOSEP:  Doncs, no. No tenim sal ni pebre. I a mi ja m’està pujant la mosca al nas.

 

MARIA: Ho sentim senyora (adreçant-se a Josep, mentre la velleta se’n va). Tampoc calia que fossis tan malagradós.

 

JOSEP: Espera, que ara sí que em sembla que ve algú i aquests tenen pinta de pastors.

 

(Música nadalenca. Entren els pastors i a càmera lenta van deixant els seus presents i queden com estàtues formant un quadre plàstic)

 

(D’entre les cortines, també surten els dos nois) (s’abaixa la música)

 

NOI 1: Són aquí!

 

NOI 2: Per fi els hem trobat.

 

NOI 3: Anem-hi nosaltres també.

 

(S’adrecen al portal i s’afegeixen als altres pastors)(torna a apujar-se la música)

 

DIRECTOR: Talleu! És bona!

 

ASSISTENT: Però, i aquest parell que s’hi ha afegit… no anaven ni amb el vestit adequat.

 

DIRECTOR: És igual. Direm que simbolitza que tant els pastors antics com els nois d’ara, tots van igualment al Pessebre a adorar el Messies.

 

(Els actors van plegant i sortint de l’escenari)

 

DIRECTOR: Nois, us felicito perquè al final heu entès que valia la pena participar en aquesta representació dels Pastorets. Haureu sortit només al final, però la qüestió és ser-hi.

 

NOI 1: I el tros de l’infern?

 

DIRECTOR: Aquest any vam decidir que no hi hauria infern. Així ens hem estalviat els decorats i els vestits dels dimonis…

 

(Els nois es miren sorpresos, metre sona la música i es tanca el teló)

La majoria dels personatges poden ser representats indistintament per nens o per nenes.

 

DIMONI presentador 1

 

ANGEL presentador 1

 

DIRECTOR:

 

ASSISTENT:

 

PASTOR 0:

 

PASTOR 1:

 

PASTOR 2:

 

PASTOR 3:

 

PASTOR 4:

 

PASTOR 5:

 

PASTOR 6:

 

NOI 1:

 

Noi 2:

 

Noi 3:

 

ÀNGEL A:

 

VELLETA:

 

SANT JOSEP:

 

MARIA:

 

LLUCIFER

 

DIMONI 1

 

DIMONI 2

 

CAP DELS SET PECATS CAPITALS

 

LUXÚRIA: 

 

GOLA: 

 

AVARÍCIA: 

 

PERESA: 

 

IRA: 

 

ENVEJA: 

 

SUPÈRBIA: 

 

POLÍTIC:

 

ÀNGEL 1

 

ÀNGEL 2

 

ÀNGEL 3

 

ÀNGEL 4

 

ÀNGEL 5

 

ÀNGEL 6

 

 

 

(torna a TAULA DE CONTINGUTS)