Aquesta vegada us convido a elaborar una carta fictícia a la protagonista del llibre de lectura “Paraules Emmetzinades”, la Bàrbara. Cadascú de vosaltres ha de llegir el que s’ha escrit abans que ell i ha de continuar la carta unes 3 o 4 línies, de manera que entre tots redactarem el text.
Us dono un inici, i el primer que s’hi posi podrà continuar-lo!
Benvolguda Bàrbara,
la vida tancada en un soterrani deu ser molt dura, imagino. Quan et despertes al matí no deus saber si és de nit o de dia, si fa sol o plou, si és un bon dia per anar a la platja o un dia per quedar-se a casa…per a tu tots els dies són per quedar-se a casa.
Encara que no t’ho pensis, Bàrbara, hi ha molta gent que t’està esperant aquí fora.
Encara que no se amb màxima seguretat si algún dia arribaràs a llegir això, vui que sapigues que per nosaltres no ets un simple cas de desaparició sense arxibar com molts altres, vui que sapigues que hi ha gent que segueix les teves passes dia a dia amb l’esperança de que tot torni a ser com abans.
Des de que no hi ets he descobert el que és sentir nostàlgia, és un sentiment espantós però a l’hora inevitable.
Encara que sigui l’últim pensament que passi per el teu cap, Bàrbara. has d’aconseguir ser la teva pròpia heroína.
Has de ser forta Bàrbara. Tot això passarà, tard o d’hora l’enxampara. Entenc que esta en un soterrani en condicions inhumanes amb un segrestador malvat deu ser pitjor que qualsevol cosa en el món, però t’estem esperant. Sabem que tornaràs amb tots nosaltres. Mai no perdrem l’esperança de poder-te tornar a abraçar
Bàrbara, encara que sigui complicat, no miris enrere, oblida el passat, el sofriment, les llàgrimes, els malsons.. I mira cap al futur, un futur lluny d’ell, amb els que t’estimen, amb somriures i bons moments… És complicat, sí, i fàcilment no s’oblida el que un dia et va fer mal, però encara que és difícil, no és impossible. Tots sabem que te’n sortiràs i quan ho facis t’estarem esperant amb els braços oberts.
Bàrbara avui ja fa quatre anys que et van segrestar . Bàrbara, t’enyoro cada dia més, trobo a faltar les nostres rialles. On ets? Estàs viva? Com estàs? Són tantes preguntes sense resposta, però em dona el pressentiment de que ets viva, amb la esperança de que algun dia, tornis a estudià, a veure la llum del sol, a estar envoltada de gent que t’estima.
Tingués paciència Bàrbara que després de la tormenta queda la calma. T’estimo.
Bàrbara, encara que sigui complicat, has de lluitar dia a dia, no et rendeixis has de ser forta i te dic això perquè hi ha molta gent que es passa dia i nit sense dormir, buscant la mínima pista per trobar-te, per això si llegeixes aquesta carta vull que quedi clar que no has de gansa la tovallola encara que els teus dies siguin foscos on no trobis aquella llum de esperança que busques dia a dia.
Per favor lluita no et rendeixis, te estaré esperant tot el temps que faci falta.
Bàrbara, has de ser forta, has de lluitar pel teu somni, pels teus sentiments, no pots tirar la tovallola, no pots pensar que ningú t’estima, perquè, no és així, tens molta gent al teu costat; ha de lluitar pel que vols, perquè penso que sí lluites pel que vols al final ho aconseguiràs, tot el que et proposis ho pots arribar a aconseguir, has de pensar en positiu, mirar endavant i pensar que et menjaràs el món , i que ningú et faci creure inferior, perquè no ho ets, tot el contrari, ets una persona que val molt, pensa en tu, i en la gent que t’estima, ningú pot fer sentir-te inferior sí tu no te’n sents.
Bàrbara, et transmetem la nostra força i estem segur que lluitaràs i que estàs lluitant nit i dia per sortir d’aquest lloc infame. Encara que no ho pensis, aquí fora hi ha molta gent que confia en tu i que creu que un dia, estaràs lliure de les cadenes a les quals estàs enganxada. Recorda, Bàrbara que no estàs sola i que t’estimem. No estàs sola i pensa que hi ha gent que t’estima i t’espera amb ànsia de poder tornar-te a veure, perquè només així s’acabarà aquest malson i que tant desànim ens ha causat a tots plegats.
Bàrbara, salut i força.