Jo tem la nit, però la nit m’emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa.
J.V. Foix. Sol i de dol
La “nit” d’aquests versos de Foix és un espai ple de misteri, que provoca temor i alhora atracció, que fa caminar per camins desconeguts, inesperats, prop d’un mar que és també un pur misteri, fosc com el sutge.
Xulos, molt xulos!
Molt bé, però diria que hi ha una falt a “alhora”.
M’he mangat una lletra, la A. Adéu!!! jejeje
No em suspenguis el català!
Xavi, quan significa “al mateix temps” s’escriu així, tot junt.
Hola David. Molt bo el comentari que li has fet al Xavi.
Adéuuuuu!