Un grapadet de sensacions, una culleradeta de sentiment, un polsim de reflexió, un pessic d’atreviment, un pensament d’imaginació. Tot, ben remenadet i deixat reposar. És així com es cuina un saborós plat de poesia. Tasta’n una mica, no gaire. Nota’n la textura, els matisos, el color. Unes vegades en percebràs dolçor i d’altres amargor. Unes vegades te’n sorprendrà la fredor i d’altres, sobtadament, et courà. Tingues present, això sí, que si un dia en gaudeixes, ja mai més no te’n podràs estar.
David Sanz. Professor
David, has d’explotar més el teu vessant d’escriptor. Només aquest trosset comunica i transporta molt al món dels sentiments i la poesia. Escriu i a més que en gaudeixin els teus alumnes també.
Records.
Ramon
has fet una bona feina amb els teus alumnes. enhorabona i a seguir engrescant-los.
si nosaltres gaudim els nostres alumnes, ells també ho fan i a més aprenen.
Jo també et felicito David, ens has fet aprendre coses noves molt interessants! I ha sigut molt bona idea!
Necessitem bons professors, tu n’ets un exemple. Endavant! Et felicito!
et trobem m00ltissim a faaltar davidd!!!