L’últim tema que tractarem amb el primer grup d’aquest taller és l’esport, i que millor que fer-ho comentant aquest vídeo, un exemple espectacular de superació personal d’en Rick Hoyt i el seu pare Dick Hoyt.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=UWX59KJX0Uc&feature=relmfu[/youtube]
Com deia en Walt Disney, si ho pots somiar ho pots fer!
Som-hi.
Molt bonica la música i les fotografies…no sé qui pot ser aquesta personaa..xD
És molt molt bonic veure aquests homes fent esport tot i la minusvalia del fill. Admirable!
És molt bonic que la gent gran faci esport…perquè per molt gran que sigui pot fer el que fa la gent avui en dia…La música és molt bonica i m’agrada 🙂 Un vídeo preciós…
A mi aquest vídeo em sembla molt bonic i emotiu.
Em sembla molt bé que els pares facin possible que els seus fills se sentin capacitats per fer esport i el que calgui, poden anar en bicicleta, nedant o corrent, està molt bé perquè m’agradaria que si jo estigués com ell que m’ho fessin a mi.
És una bona lliçó de perseverància i amb tot, aquest senyor no tira la tovallola i segueix fent el que li agrada. La música de fons és d’una gran artista catalana, la Montserrat Caballé, i la vull felicitar per aquesta cançó tan maca, és preciosa. Des d’aquí li dic: segueix així, fas unes cançons molt bones.
Sí, Claudia, són un exemple a seguir de lluita i de constància. Admirable!
I la música, sí, molt tendra i emotiva, i amb un gran missatge! La versió anglesa va aparèixer amb la pel·lícula Tarzan de la mà de Phil Collins. You’ll be in my heart.
Jo crec que el vídeo és molt bonic però en part em fa molta llàstima.