El desdejuni del mes de Ramadà és obligatori a tot musulmà adult i amb judici, bé sigui home o dona.

¿QUAN COMENÇA?

El mes de Ramadà és el novè mes lunar i comença el dejuni amb l’aparició de la lluna a finals de Sha’ban (vuitè mes en el calendari lunar islàmic).

Diu el Profeta (PB): “Ràpida a la seva visió (vegeu la lluna) i trencar a la seva visió i si us és oculta (la lluna per causa atmosfèrica) conclòs el mes de Ramadà comptant trenta dies. Igualment al començament del mes de Ramada es comptaran trenta dies de Sha’ban sinó és visible el naixement de la lluna.

ELS PILARS DEL DEJUNI
Els pilars del dejuni en l’Islam, bé sigui en el mes de Ramadà, o en altres mesos, són els següents:
1) L’abstinència de tot allò que trenqui el dejuni [Bé sigui beguda, menjar o relacions carnals) des del alba fins la posta del sol.
2) Tenir present la intenció
S’ha de tenir present en la ment i al cor, sense necessitat de dir res amb la llengua [de pronunciar una mica concret (és a dir la intenció)], ha de ser abans del fayr (inici del temps de la primera oració del dia) , i pot ser aquesta diàriament, o per tot el mes des del seu inici.

¿QUI HA DEJUNI?

El dejuni és deure del musulmà adult, sa de judici, saludable, resident (no de viatge) bé sigui home o dona. Pel que fa a la dona, ha d’estar fora de la menstruació, i del puerperi. Per tant, no ha de dejunar el malalt mental, ni cap, ni el viatjant, ni a la dona durant la menstruació o puerperi, així com a l’embarassada, o la lactant que tem per la seva petita, ni els ancians febles.

CASOS ESPECIALS

1 – El dejuni del menor d’edat

El menor d’edat no està obligat a dejunar, però se li ha d’ordenar per part dels seus pares, perquè s’acostumi a això, i practicar-sense molta dificultat en ser més gran. Lògicament, ha de ser sa i poder fer-ho sense repercussions adverses.

2 – A qui se li permet esmorzar en Ramadà i pagar la compensació:

a) L’ancià feble la salut pot empitjorar.
b) El malalt crònic i que no té la possibilitat de recuperar els dies esmorzats.
c) Els que exerceixen treballs molt durs i que no tenen la possibilitat de trobar un altre treball més lleuger, com pot ser el ferrer, per exemple.
d) Tots els casos esmentats anteriorment estan obligats a donar de menjar a compensació a un pobre per cada dia que no hagin dejunat, i no tenen per què recuperar-lo.

3 – A qui se’ls permet esmorzar en Ramadà i han de recuperar els dies esmorzats:

a) Els malalts l’estat de salut pot empitjorar amb el dejuni i s’espera la seva recuperació de la malaltia i la seva curació.