T’ompliré el bressol

de palleta fina

sense gens de boll,

sense gens de pols.

Encendré un bon foc

perfumat d’espigol

per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos

amb llençol blanquíssim

mig teixit amb glòria,

mig cosit amb creus.

Et faré de flonjos

borrallons de llana

un mantell pels peus.

Et cantaré un bres

amb la veu més dolça,

i quan ja t’adormis

et besaré el front.

Després, de puntetes,

tancaré la porta

perquè no et desvetllin

els sorolls del món.

(Joana Raspall)