accèsit poesia catalana de primer cicle
_
UN SOMNI
_
Una vegada caminava pel bosc, seguia caminant i ho veia tot fosc. La brisa se m’emportava cada vegada més lluny de casa. I jo seguia el seu rastre, com si dibuixés un rostre. Caminava i caminava i per la part més fosca me n’anava. Escoltava els ocellets i cadascun dels seus moviments. Estava massa allunyat, era un espai just per a la meva intimitat. Em sentia més sol i cada vegada més apropat al sol. Si cada vegada que somniés a tot el món ho expliqués, segurament farien llibres i llibres amb les meves teories.