Category Archives: General

Ildefons Cerdà

Plànol de BarcelonaIldefons Cerdà i Sunyer (Centelles23 de desembre de 1815 – Caldas de BesayaSantander, 21 d’agost 1876) fou un enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític, milicià… home polifacètic que serà recordat per la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, reforma coneguda com a Pla Cerdà, que donarà com a resultat l’actual barri de l’Eixample. Fou un del fundadors de l’urbanisme modern.BiografiaNascut a mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, a Centelles -la Plana de Vic-. Malgrat el seu ascendent rural, els Cerdà eren gent de món; tant l’avi com el seu pare formaven part d’aquelles generacions que, en ple redreçament de l’economia catalana, havien lligat els seus interessos al comerç americà, un fet que sens dubte va estimular l’esperit obert i les inquietuds del jove Ildefons juntament amb la seva fe en el progrés.Cursa estudis llatí i filosofia a Vic on la seva família s’hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents després es trasllada a Barcelona on iniciarà els estudis de arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a la Junta de Comerç. Al 1835 es trasllada a Madrid on estudia a l’Escola d’Enginyers de Camins, i on va obtenir el títol l’any 1841. Acabats els estudis inicia la seva vida professional com a enginyer del estat realitzant feines a Múrcia, Terol, Tarragona, València, Girona i Barcelona. A Barcelona entra en contacte amb les doctrines del socialisme utòpic d’en Étienne Cabet i es va relacionar amb Narcís Monturiol i Ramon Martí i Alsina.La seva ideologia progressista el va dur a participar activament en la vida pública, arribant a ser diputat a les Corts per Barcelona al 1850,formant part d’una candidatura progressista juntament amb Estanislau FiguerasPascual Madoz i Jacint F. Domènech., durant el Bienni Progressista esdevingué comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciutat de Barcelona.En 1867 va publicar la seva “Teoria General de la Urbanitzación”, que tracta de solucionar els problemes de la concentració demogràfica de les ciutats i del desenvolupament industrial.En aquest tractat planteja les teories que en gran part ja havia aplicat amb anterioritat en el Projecte de Reforma Interior i Eixample de Barcelona.La revolució de 1868 el du a la vicepresidència de la Diputació de Barcelona, des d’on contribueix a proclamar la primera república el 1873. Elegit president de la Diputació, dimiteix el 1874 a causa del cop d’estat del general Manuel Pavía. Malalt i semiarruinat, perquè el Govern li deu els honoraris de moltes de les feines com a enginyer, mor al balneari de Caldas de Besaya, a Santander, 21 d’agost del 1876. Fou pare de la instrumentista d’arpa Clotilde Cerdà i Bosch.