Sortida a Montserrat

ITINERARI: Monestir de Montserrat – Camí de Sant Miquel – Ermita de Sant Miquel i bassa – Pla de Les Taràntules ( estació superior del funicular de Sant Joan ) – camí a peu de Magdalena Inferior i Superior i Gorra Frígia- Pla dels Ocells – Ermita de Santa Anna- Escales dels Pobres- Pas dels Francesos- Monestir de Montserrat- Visita Basílica i Moreneta.

 

El Parc Natural

Us trobeu al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, un espai protegit per la seva riquesa natural, cultural i paisatgística, que cal preservar i respectar.

NOSALTRES AVUI ANEM A PRACTICAR UN ESPORT: EL SENDERISME

Com a espai protegit s’han de seguir unes normes:

• No agafar cap planta, ni animal, ni roca. No agafar res.
• No llançar escombraries. Emportar-se cadascú la seva brossa.
• No cridar. Respectar un silenci.
• No sortir-se dels camins. Evitar camins que no estiguin senyalitzats.
• Hem de deixar el camí com si ningú hagués passat!

Normes que seguirem per la nostra marxa senderista:

• No sortir del camí per cap motiu sense permís.
• No avançar al mestre o guia
• No quedar-se darrera d’últim mestre o guia
• Escolar i romandre en silenci durant les explicacions

El Monestir de Montserrat i la Mare de Déu de Montserrat

 Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L’actual abat és Josep Maria Soler i Canals.

El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, tenia 68 habitants.

El naixement del monestir data de l’any 880 coincidint amb l’aparició de la Mare de Déu de Montserrat ( Moreneta).

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat la van trobar uns nens pastors dins una cova l’any 880, després d’haver vist una llum a la muntanya. Quan el bisbe va saber la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a Manresa, però no es va poder fer, ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobat, i va manar que hi construïssin l’ermita de Santa Maria, origen del monestir actual.

Representa la Mare de Déu amb l’infant assegut a la falda i fa uns 95 centímetres d’altura. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; l’infant Jesús té la mà dreta aixecada en senyal de beneir, mentre que a l’esquerra hi té una pinya. Excepte la cara i les mans de Maria i de l’infant Jesús, la imatge és pintada de daurat. La Mare de Déu, en canvi, és de color negre, fet que li ha valgut el sobrenom popular de la Moreneta. L’ennegriment de la talla es creu que és degut al fum de les espelmes que durant segles han anat cremant als seus peus en senyal de veneració. L’11 de setembre del 1881, el papa Lleó XIII va declarar oficialment la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya.

El massís de Montserrat

Montserrat es un massís rocós considerat tradicionalment la montanya més important i significativa de Catalunya. Está ubicada a 30 km del centre de Barcelona entre les comarques de la Anoia, del Baix Llobregat y del Bages.

El nom prové de la paraula mont, “muntanya”, i serrat, “cadena muntanyosa”. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l’una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra-

El relleu de la muntanya és molt característic amb les clàssiques “agulles” que fan el somni de qualsevol escalador. La roca s’anomena conglomerada formada per còdols arrossegats per un riu i compactades al llarg de milers d’anys.

El punt més alt és l’Agulla de Sant Jeroni amb una alçada de 1237m.

Les roques i agulles de Montserrat es van formar a partir d’antics fragments de rocs transportats per rius i torrents al fons d’un mar que va ocupar el centre de Catalunya fins fa uns 35 milions d’anys. El mar es va anar assecant, però els rius van continuar acumulant-hi sediments fi ns que van adquirir un gruix de més de 1.000 m. Per efecte de la pressió i de l’escalfament de l’interior de la Terra, aquests fragments de rocs van perdre aigua i es van compactar i cimentar per a convertir-se en roca.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Algunes de les agulles més famoses que veurem avui són les següents:

L’avenc més famós és el de Pouetosn de les Agulles de una fondària de 127m i les coves més famoses són les de Collbató o Salnitre que es poden visitar i tenen una llargada de 500 m aproximadament.

Fauna i flora

El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.

Esports

La Muntanya de Montserrat és un espai on practicar molts esports.

L’escalada és l’esport per excel.lència d’aquestes muntanyes, doncs les parets verticals i les agulles arrodonides són un plaer i aventura pels escaladors. També la proximitat a peu de les vies i el bon clima mediterrani favoreixen aquesta pràctica.

El terreny conglomerat kàrstic que afavoreix l’aparició de coves i avencs provoca que es practiqui l’espeleologia.

El senderisme és un esport perfecte per practicar per la bellessa del paisatge i l’abundància de corriols i senders.

I també altres esports com el ciclisme pel repte que suposa aquet gran port de muntanya, la  bicicleta de muntanya i curses de muntanya.

Llegendes.

La llegenda del timbaler del Bruc ens explica que, fa molts i molts anys, hi va haver a Catalunya una guerra contra els francesos. Aquests estaven molt enfadats amb els de Manresans perquè havien cremat els papers segellats que els havien enviat.
Els pobles del Bages, com Santpedor, Sant Fruitós i Manresa, es van reunir i decidiren fer una gran batalla a Montserrat.
A Santpedor hi vivia un noi d’uns 14 anys que es deia Isidre Llussà, conegut com l’Isidret. Ell també volia lluitar contra els francesos, però com que no l’hi deixaven anar i no tenia cap arma, va agafar un timbal que es feia servir per la processó dels Dolors.
L’Isidret, va anar cap a la batalla que tenia lloc al Bruc, prop de Montserrat, i va començar a picar i a repicar el timbal amb totes les seves forces. El so que va fer es va anar multiplicant i multiplicant pel ressò de les muntanyes, fins a semblar un gran èxercit.
Així ho van creure els francesos, que amb la cua entre cames van fugir a corre-cuita cap a Barcelona. Diuen que, gràcies a aquesta feta, a hores d’ara no som francesos, sinó catalans.
Tot gràcies a la pensada de l’Isidret, des d’aquell dia conegut com “el Timbaler dle Bruc”