EL GAT I LA TARONJA

Una vegada hi havia un gat que estimava molt les taronges i volia que tinguessin vida.

Així un dia va agafar una taronja i li va dibuixar una cara.

Després va agafar unes peces de roba i li va fer un cos.

Llavors va enganxar la taronja al cos.

Després la portava a tot arreu a on anaven i també a comprar.

Però una nit una cosa el va despertar i va anar a al cuina. Va veure que era la taronja que parlava i caminava.

El gat va dir:

– Pots parlar? Pots caminar? Com pot ser!

La taronja va dir:

– Sí, puc parlar i caminar. Jo em dic taronja, vols que siguem amics?

– Sí! – Va dir el gat. Segurament després van ser amics per sempre.

FLORIN MUSTATEA

Hi havia un gat que era molt sapastre. Sempre feia caure les coses.

No vivia a cap casa, vivia al carrer però sempre entrava a casa dels altres.

Fins que un dia molt, però que molt maco, un nen va trobar aquest gat. Se´l va endur a casa i la seva mare li va dir:

– Estic molt contenta que hagis trobat un gat.

Se’l van quedar com a mascota. El gat es va trobar a gust en aquella casa fins que un dia… va ser espantós: Una taronja va parlar amb ell, li va dir que li agradava molt i el gat es va enamorar d’ella. Aleshores li va dir:

– Em puc casar amb tu?

Finalment, el gat i la taronja es van casar i aquesta història s’ha acabat.

POL ALEJOS

Hi havia una vegada, abans, quan la meva iaia era petita, un gat que tenia por de les taronges. Cada vegada que en veia una s’espantava tant, però tant que es tornava boig. Un dia normal i corrent es va quedar sol a casa seva.

Llavors va sentir:

– Sshhhh! Sshhhhh!

El gat es va espantar i va començar a córrer, i a córrer fin que… va aparèixer una taronja que va dir:

– Hola! Que vols ser el meu amic?

El gat va respondre:

– D’acord.

I es van fer amics per sempre.

JÚLIA RODRÍGUEZ