CREACIÓ DE PAPIR

En aquesta sessió, els alumnes de 5è i 6è han realitzat un papir (amb aigua i cafè) que serà la base on realitzaran la seva pintura egípcia.

També han après com era la cultura de l’antic Egipte i quines característiques tenia la seva pintura.

Per saber més a continuació teniu una petita explicació i uns enllaços d’interès.

La pintura a l’antic Egipte

La pintura s’utilitzava per decorar les parets de temples i tombes, així com per il·lustrar papirs.

Una tècnica molt emprada va ser la del fresc. Per aconseguir els colors dels pigments es diluïen en aigua abans de ser aplicats sobre una paret humida.

La temàtica era molt variada i oscil·lava entre les representacions religioses de caràcter simbòlic (déus, ritus) i les escenes de la vida quotidiana executades amb gran realisme. Hi ha nombroses representacions de plantes i animals.

Els personatges de major importància (faraó, sacerdots, etc. ) es pintaven en major grandària que els de menor categoria.

Un tret típic de la pintura egípcia és que les figures es dibuixaven de perfil, quedant únicament de front el tronc i els ulls.

Una altra de les seves característiques és l’absència de perspectiva i l’ocupació de colors plans, és a dir, sense degradar o difuminar .

D’altra banda, els homes es representaven amb pell més fosca que la de les dones.

La tècnica pictòrica dels egipcis va ser un precedent de la pintura al fresc o pintura al tremp d’ou * , ja que els feien amb pigments extrets de la terra i de diferents colors barrejats amb aigua directament sobre la pedra amb guix. Els colors eren vius i variats, i el contorn sempre era molt fosc: en tons negres o bordeus.

*pintura al tremp d’ou: El rovell d’ou té la propietat d’assecar-se de pressa i adherir-se fermament. La pintura al tremp era tradicionalment preparada amb pigments polvoritzats amb un morter de mà sec i rovell d’ou, que fa d’agent aglutinant.