Tractament integrat de les llengües

Em dic Rubén, i ara us explicaré les meves memòries a l’escola Pau Claris.

Me’n recordo que, quan era petit a P3, no volia anar a l’escola i el meu pare em deia “Una estona i ja està”. Amb aquesta frase anava a l’escola feliç.

També me’n recordo que quan anava pujant de curs i em feia més gran, anava gaudint més de l’escola. A mi, sempre, m’agradava anar sol a tot arreu i a vegades amb el meu amic Marc Pino. Normalment en relacionava  amb tots, però m’agradava fer les coses sol.

Quan feia P3 teníem una ajudant a classe, la Victòria. No m’agradava massa, però poc a poc em vaig anar acostumant i ara em cau bé.

Trobaré a faltar l’escola.

Hola em dic Ramón Hernández, i vaig a l’escola Pau Claris. Aquest és el meu últim curs. Ara us explicaré les meves memòries.

A classe sempre jugàvem amb els cotxes i també  amb les motos. I a l’hora del pati jugàvem amb la pilota a futbol. Quan tornàvem del pati,  me’n recordo del moment en que agafàvem la jaqueta i marxàvem. M’agrada i m’agradava fer teatre i  quan venien els meus pares a veure’m estava molt content.

També recordo quan venia la professora d’anglès  i  per aprendre els colors ens posava un tatuatge de colors.

M’ha agradat estar en aquesta escola.

Sóc la Laia Jordana. He estat tota la Primària en aquesta escola, i ara llegireu les meves memòries.

Quan érem, petits a infantil,  a l’ hora del pati, jugàvem  a construir i xafar castells de sorra, o enterrar cubells. Quan picàvem els cubells amb les pales  “fèiem musica”…

Me’n recordo que el Pau, un company de classe, va caure dues vegades i el  van portar a l’ hospital perquè li sortia molta sang del cap.

Cada dia fèiem alguna dolenteria, com agafar-li la bata a algun nen, enterrar els cubells per fer caure els nens, escapar-nos del pati…

També ens posaven música perquè balléssim i ens tornàvem bojos, i tornàvem boja a la Rosa de P5, la nostra mestra, perquè la pissarra era digital i no la paràvem de tocar.

Quan era petita i em deien Jana, el nom de la meva germana,  m’ enfadava moltíssim.

També recordo que a primer, tenia una padrina lectora que es deia Jana i m’ ensenyava a llegir. Uns anys més tard, he estat  padrina de P3, he tingut cura i he ajudat els meus fillols. He tingut molta sort de ser-ho!!

En aquesta escola sempre m’ he sentit molt acollida amb la Carme, la Rosa, la Pepita Pedascoll , la Pepita Jordana i l’ Adela, a part de tots els altres professors, que també ens han estimat molt.

No oblidaré mai aquesta escola!!!!

Hola em dic Salma el Hamdani Barmou i he anat a l’escola Pau Claris des de P3.

Una vegada, sortint de portuguès, sent molt petita, vaig anar corrents per anar a donar-li una abraçada a la meva mare i marxar, quan de sobte, amb una roda que hi havia davant de la meva mare, vaig trapussar, llavors es quan vaig començar a tenir molt mal. M’havia trencat un braç!!

També us puc explicar que l’any passat portava un tipus de sabates anomenades avarques,  i amb aquestes, vaig trapussar  a l’hora del pati amb les reixes i quasi em va caure una ungla del peu. Em vaig posar a plorar, fins que van arribar les meves amigues i van cridar a una mestra.

A P3, un matí, abans d’anar cap a l’escola, mentre la meva mare es vestia, vaig anar a una taula on hi havia maquillatge, i me’n vaig posar per tota la cara, la meva mare no s’hi va fixar fins  que vam estar a punt d’arribar a l’escola i aleshores vam haver de tornar a casa.

Trobaré a faltar l’escola Pau Claris!!

Hola, em dic Jihane Akhouili i ara explicaré alguns records que tinc de l’escola.

Una cosa de les que recordo és que a P3 les nenes de la meva classe  venien amb mi i jo les espantava perquè si, perquè volia.

També que a l’hora del pati quan era petita, només parlava i ara també llegeixo, corro i jugo.

Una cosa que em va fer molta gràcia és que a les competències bàsiques d’aquest curs, vull dir, als exàmens què vam fer, va entrar una abella que va espantar a tothom i hi havia gent que la volia matar i altra gent que s’aixecava del seu lloc perquè tenia por.

Espero que us hagi agradat les anècdotes que he explicat.

M’ha agradat molt el meu pas per l’escola Pau Claris.

Em dic Marc Pino i  he anat a l’escola Pau Claris des de P-3. Recordo moltes coses. En aquestes memòries us n’explico unes quantes.

A P-3 o P-4, la mestra ens va fer una pregunta. Ens va demanar que diguéssim paraules on la primera lletra fos la I, i jo, ho havia entès malament i vaig dir “Pino”, el meu cognom. La mestra es va pensar que ho havia fet expressament i  va dir als meus pares:

– El Marc quan diu alguna cosa sempre té la raó.

També, a P-5, em va tocar asseure’m amb la Isabel, la Salma i la Noa. Només asseure’m ja estaven xerrant.  I així tots els dies. Va ser un terror!

També recordo que a la festa de final de curs sempre anàvem darrere de l’escola, les mestres no ens deixaven anar-hi i nosaltres ho fèiem. Ens ho passàvem molt bé!

Durant tots aquests anys he estat molt bé en l’escola Pau Claris.

Aquest és un petit recull d’anècdotes de la meva escola. En tinc moltíssimes més, però aquestes són les que m’agraden més.

Estem a punt de començar a escriure en un nou bloc i ho farem en català, castellà i anglès!!

Comencem per les nostres memòries. La dels nens i nenes de sisè. Aquest curs ens toca marxar i trobarem a faltar molt aquesta escola.

Ens l’estimem molt!