Tractament integrat de les llengües

Em dic Joaquin . Us explicaré les meves memòrie. Era el primer dia d’escola i jo tenia 3 anys. Vam sortir al pati a jugar. Recordo que jo estava jugant al tobogan amb els meus amiguets i estava molt content, però  quan vaig pujar per les escales, vaig caure i em vaig fer una ferida a la cella.

Totes les mestres van venir a  ajudar-me.  la meva tutora va trucar  la meva família  i va vindre la meva cunyada a buscar-me  i em va portar a l’hospital.

Em van ficar tres punts i em vaig quedar a casa un dia.

Això és el que més recordo.

Trobaré a faltar l’escola Pau Claris.

Hola em dic Paco Pol Heredia i tinc dotze anys. Ara us explicaré les meves anècdotes i memòries sobre l’escola Pau Claris.

Memòries: Per començar les mestres que recordo són: la Rosa, la Pepita, la Roser, la Teresa i l’Adela. Me’n recordo que el primer dia del col·legi, no volia anar cap a l’escola. Vaig entrar a la força i em vaig quedar allà. Després li vaig anar “pillant” el gust a l’escola.

Anècdotes: Una anècdota que ara us explicaré és sobre el menjador. Un dia em vaig quedar al menjador i, va succeir això. Un nen que duia la safata amb el menjar,  li va caure i tots vam aplaudir.

Trobaré a faltar l’escola Pau Claris.

Hola em dic Iker Gálvez i avui us explicaré les meves memòries i anècdotes a l’escola Pau Claris.

A P3 un nen que es diu Aritz i que està a la meva classe, es va posar malalt i jo vaig estar molt trist. A la nit, plorava i la meva mare em va dir si volia trucar-lo i jo vaig dir que sí. Quan vaig parlar amb ell, em va dir que ja estava millor i em vaig quedar molt tranquil.

A tercer van barrejar les classes i em vaig sentir com si  estigués a una nova escola.

Trobaré a faltar molt l’escola Pau Claris.

Hola, em dic Pau Cases, vaig a l’escola Pau Claris i ara us explicaré les meves memòries a l’escola.

Quan érem petits me’n recordo que  érem 25 nens o més. A classe, al matí jugàvem, més tard sortíem al pati i tornàvem i llavors ens posàvem a dormir i a les onze ens despertàvem. A dos quarts d’una ens venien a buscar els pares. A la tarda, quan tornàvem, després de treballar una mica, tornàvem a jugar al pati i quan entràvem, ens preparàvem per marxar. A l’hora del pati sempre estàvem fent sorra fina. Recordo que sempre ens enfadàvem.

Quan venien els pares, sempre  em volia quedar i quan em portaven no volia anar a l’escola. Quan entràvem al matí hi havia una graella i havíem de posar una cara quan dèiem el nostre nom. Si  ens portàvem bé,  aquesta cara, era contenta.

També ens feien portar un got i ens feien posar una llavor amb terra i  ho regàvem. M’agradava molt perquè fèiem créixer una planta i la cuidàvem.

A mi  m’agrada anar l’escola Pau Claris i la trobaré a faltar quan estigui a l’institut.

Em dic Wijdane, i estic acabant sisè a l’escola Pau Claris. Un record que tinc de la meva escola, és quan la meva mare ens acompanyava a mi i a la meva germana. Érem molt petites, només teníem quatre anys. Veníem corrents cap al col·legi perquè arribàvem tard.

La Rosa, la meva professora de P3 i P4, pensava que estàvem malaltes ja que ens costava ser puntuals. Com que era molt petita, quan plorava, la Rosa sempre em consolava.

També  recordo la Carme, la meva professora de P5, parlava molt amb la meva mare, estava molt contenta amb mi, però sempre li deia que xerrava molt.

Sempre recordaré el Pau Claris, fins i tot quan sigui gran!!

Em dic Laura i tinc 12 anys. Us vull explicar el meu pas per l’escola Pau Claris.  El primer dia d’escola, tenia quatre anys. Quan vaig arribar havia de fer P4 i era molt vergonyosa. Això si el quart dia de classe, ja em feia amb tothom.

Tenia unes senyoretes molt bones com ara la Rosa, la meva tutora. La Carme, la professora de música, recordo que  si fèiem bé la classe, ens posava una enganxina  a la mà.

També hi havia una professora que no m’agradava massa perquè era molt dura i nosaltres només fèiem P5.

Un dels millors moments va ser la barreja  de la classe A i B.  Això va ser a tercer.Llavors vaig començar a fer diferents amics que ara encara conservo .

He sigut molt feliç aquí a l’escola. Em fa pena marxar!!

Hola, em dic Aritz, tinc 11 anys i visc a La Seu d’Urgell.

Me’n recordo que a P3, quan vaig arribar a l’escola Pau Claris, portava unes ulleres vermelles. Quan jugàvem al pati, sovint jugàvem a futbol, ara també ho fem. Quan em castigaven sempre ficava “morritos”.

Recordo que a l’hora del menjador quan tocaven pèsols, els ficava a la cullera i feia com una catapulta i els llençava … tots a terra !!!

I per acabar i no res molt important recordo que a 5è va arribar un nen nou que es deia Miguel i xutava la pilota de futbol molt fort i un  dia va marcar des de mig camp.

El meu pas per l’ escola ha sigut molt bo i quan vagi a l’ institut estaré molt trist!!

Em dic Neus Roldán i vaig a l’escola Pau Claris. Recordo perfectament quan anava a P3 i la meva professora em va preguntar si sabia alguna cançó. Jo li vaig contestar que si, i vaig començar a cantar:

”Quien se ha tirado un pedo que huele a caramelo” i senyalant a la professora vaig  dir:

”has sido tú tururururu”,  sempre recordaré la cara que va posar.

També recordo que una altra professora anomenada Adela, ens ensenyava anglès jugant, portava una caixeta petita amb titelles, peluixos i altres joguines.

A les colònies fèiem discoteca i jo com que m’agradava córrer, vaig caure i em vaig fer una bona ferida però no em va importar, vaig seguir corrent. Més tard, quan vaig veure que tenia totes les mitges vermelles vaig decidir dir-ho als monitors, que es van estranyar que en comptes de plorar estigues rient.

M ‘agradat molt estar a l’escola, sempre la recordaré.