EL MILLOR DIA

Era un diumenge com un altre però aquell era un pèl més emocionant i en concret més important.

Aquell dia va ser molt especial perquè vaig baixar tot el recorregut del canal d’aigües braves  d’eslàlom de la Seu d’Urgell. Jo tenia 9 anys. Tot va començar quan vaig anar a remar amb el meu pare i el meu germà  Jan pel canal d’iniciació. Pujar a la piragua, remar per la gran bassa i canal amunt. Tot semblava igual que sempre, però  llavors  el meu pare em va  fer  un gest amb la mà convidant-me a si volia baixar. No m’ho podia creure!!!Jo estava ansiós i al mateix temps nerviós fins que em vaig decidir a baixar.

Em vaig llançar canal a baix amb tota l’energia del meu cos. Quan  vaig  acabar de baixar vaig mirar enrere i vaig veure que ja  havia acabat la part més forta. Quan vaig arribar a l’escola ho vaig explicar a la meva  professora i als meus amics, estava molt content i emocionat.

 Marc V.

Em dic Anna i ara us explicaré uns records de la meva infància.

La meva amiga Laia i jo ens vam preparar per la nostra missió d’escapar-nos darrera l’escola sense que ningú ens veiés. De sobte vam començar a córrer i jo anava la primera. Vam saltar la tanca de darrera el pati amb dificultats i vam seguir corrent. Vam esquivar  algunes pedres grosses que hi havia pel camí i llavors vam arribar a l’altre extrem del pati. Allà ens vam aturar.

Per mi aquell lloc era un bosc ple d’arbres, molsa, enfiladisses, arbustos, fulles, branques… Meravellós!Tot seguit li vaig dir a la meva amiga fluixet per a què ningú m’ escoltés, que només faltaven dos o tres corregudes més i que ja seríem al final del nostre trajecte. I així va ser, vam córrer fins la porta del darrere del menjador.

En aquell moment jo vaig pensar que havia realitzat una missió a l’espai molt important, que havia donat dos voltes mirant el cel, i de sobte, la Victòria ens va enxampar.

El primer dia de primer de Primària

El primer dia de primer de primària anava agafada ben fort de la mà de la meva millor amiga. Teníem molta por. Tot era immens. Tants anys al pati dels petits i ara ja era tot tan gran…

La Nerea i jo quan vam entrar a la classe, vam veure una mestra que ens va dir: us podeu seure on vulgueu. Abans d’asseure’ns, ens vam mirar com si ens haguéssim de fondre allà davant. Quan vam decidir, on col·locar el nostre cul, vam endreçar tot el material escolar.

A la classe, la mestra ens estava explicant unes coses que ens sonaven a xinès! Aleshores vam decidir parlar una estona. Poc després vam sortir al pati però ens feia angunia. Teníem por de que ens esclatés una pilota voladora de les que xuten tan fort al pati.

En fi, aquell primer dia vam decidir que ens quedaríem assegudes en uns petits bancs dins l’escola. Sempre que ho recordo penso que aquella va ser per a nosaltres

UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE.

Sara

Hola em dic Jordi i ara us explicaré els meus records d’ infància.

Un dia, quan tenia 3 anys, anava amb la meva mare cap a la guarderia. No volia entrar perquè em feia vergonya amb tants nens i nenes que no coneixia per a res.

La meva mare se’n va anar cap a casa. La mestra em va fer seure al costat d’un nen que es deia Imanol.  Un cop vaig estar a la seva vora, em vaig trobar més tranquil perquè vam parlar de coses divertides. Des d’ aquell dia l’ Imanol ha estat el meu primer millor amic.

A l’escola, he fet més amics amb qui jugo a l’hora del pati, al parc quan ens trobem… Aquests amics són: l’Arnau, el Marc, el Pau i el Cèsar. M’ho passo molt bé amb ells.

Hola em dic Denis i ara us explicaré uns records que tinc de l’escola Pau Claris.

El primer dia de col·legi em va costar aixecar-me, estava molt nerviós. Jo no coneixia a ningú però a l’hora del pati vaig conèixer un nen que es deia Marc Saavedra i va ser el meu millor amic. Sempre jugàvem junts.

La professora que teníem es deia Rosa, era molt simpàtica i va estar jugant amb nosaltres molta estona i després ella va preparar una cursa i tots vam córrer. Aquella classe tenia de tot, hi havien moltes joguines.

En conclusió, ara estic a 6èA i l’any que ve ja aniré a l’ institut Joan Brudieu.

Hola som l’Ivan, el Mingos, la Noa ,la Karen, la Inés i el César. Aquests dies anem treballant les nostres memòries. Aquí us en deixem unes quantes… esperem que us agradin molt.

El meu nom és Ivan i vaig néixer a la Seu d’Urgell però quan tenia sis mesos la meva família es va traslladar a Albacete. Als quatre anys vaig tornar a la Seu i vaig entrar a l’escola Pau Claris.

Recordo que els primers dies van ser estranys. No entenia el català, però tot i així, vaig fer amics amb els que sempre jugava a l’hora del pati.

A P5 vaig començar a parlar català i em vaig adaptar molt bé a l’escola. A primer ja entenia bé el català i a l’ hora de menjador sempre jugava i xerrava amb els meus amics. Després, a tercer vaig canviar de companys, però em vaig adaptar de seguida al nou grup-classe.

Finalment, ara estic a sisè i continuo tenint alguns amics que vaig fer a P4.

El Meu Llarg Viatge a Espanya

Per començar, aquell dia em vaig despertar a les nou del matí, al costat del meu bressol hi havia una gran maleta. Llavors tenia pocs anys. En aquell moment em vaig adonar que els meus pares no hi eren. Després d’una estona va entrar la meva mare, ho havia agafat tot i a mi em va cordar dintre el cotxe al costat de la meva germana, i vam marxar cap a Espanya.

Vam arribar al destí a les 3 de la matinada, havíem arribat a una gran ciutat.  Aquella era casa molt gran i estava situada en un carrer molt estret. Seguidament em van deixar a la meva habitació, era gran, de color blanc, tenia dos armaris i una finestra per on entraven els gats.

L’endemà vam sortir a fer un tomb i vaig veure un edifici groc, rosa i gris. Aquella seria la meva futura escola.

Mingos

EL PRIMER DIA DE PRIMER

Era l’hora del pati, jo anava a 1r de Primària. Estava asseguda al costat d’uns arbustos, quan una nena se’m va atansar, ella es va presentar, es deia Romaysa, seguidament jo també em vaig presentar. Estava molt contenta perquè havia fet una nova amiga. Vam jugar a un joc que es diu “Torre alta” i després d’uns 20 minuts jugant van tocar el timbre. Vam pujar a la classe.

Finalment, en acabar el dia, ens vam fer les millors amigues. Des d’aquell moment seguim essent amigues.

Noa

EL PRIMER DIA DE CLASSE A LA SEU

El meu primer dia d’escola vaig arribar molt nerviosa i contenta, acompanyada per la meva mare, tenia 8 anys.

Recordo que vaig entrar per la porta de la classe, encara buida, acompanyada de la mestra. Tot seguit van arribar tots els nens i nenes de tercer i em vam començar a mirar encuriosits. La mestra, quan va posar ordre a la classe, em va presentar a la resta. En aquell moment hi va haver una cosa que no entenia, com podia ser que una nena es digués Denis? Després vaig saber que era un nen, però em va sorprendre el nom.

Quan va acabar la presentació, la mestra em va fer seure al costar d’una nena que es deia i encara es diu, Jana.

Més tard, hi va haver una petita confusió, la mestra em va agafar la motxilla i d’allà em volia treure l’estoig, i per equivocació em va agafar l’entrepà. Quina vergonya que vaig  passar!!!!!

Karen