Tractament integrat de les llengües

Recordo perfectament tot el meu pas pel Pau Claris però sempre hi ha hagut alguns records que m’han marcat més, com els que us explicaré a continuació.

Era un dia plujós d’abril si no recordo malament. Estàvem tota la classe asseguts en unes taules llargues i la Carme, la professora que tenia en aquells temps, ens estava explicant com havíem de dibuixar una persona. Mentre ella caminava per la classe, de sobte, va entrebancar-se amb la cadira d’un nen que tenia al meu costat. Va caure al terra de patac. Llavors, van començar a venir professores a ajudar-la i més tard va continuar fent-nos classe amb un saquet de gel al nas.

Per acabar, m’agradaria explicar una petita aventura, que vaig viure a P5. Jo estava buscant insectes al sorral tota contenta, però de cop, en va sortir una abella, i em va perseguir fins a l’interior de l’escola. Per sort no em va picar!

Ariadna

EL PRIMER DIA DE PRIMER

Quan vaig arribar a aquesta escola havia de fer 1r. Encara que era el meu primer dia, vaig arribar tard.

Jo estava molt nerviosa i a la vegada amb ganes de conèixer algú. En aquell moment quan vaig entrar a la classe, tothom es va girar i es van quedar mirant-me tota l’estona. Després em van fer seure a primera fila amb una nena que es deia i encara es diu  Noa.

A l’hora del pati, vaig estar jugant amb la Noa i amb dues nenes més. Recordo que vam estar jugant a “ Torre alta”. Aquell dia em vaig divertir molt! Era una escola nova on ja havia fet amigues.

Finalment, la Noa em va presentar els companys i les companyes de la classe. Aquell any vaig fer encara més amics i amigues.

Romaysa

Sóc l’Arnau i ara us explicaré un record que tinc de quan era petit.

EL PRIMER DIA D’ESCOLA

El meu  primer dia d’escola estava molt nerviós. Anava agafat de la mà de la meva mare. En arribar a classe vaig veure molts nens i la majoria d’ells eren amics meus.  Em portava molt bé amb tots aquells nens i nenes.

Aquell dia vaig veure que hi havia un nen que no parlava amb ningú. Em vaig apropar i li vaig preguntar què li passava. Ell em va contestar que no coneixia ningú de la classe i que estava nerviós. Llavors li vaig proposar si volia ser el meu amic i aleshores em va  dir que sí. Ell es va posar content i jo també perquè ja tenia un amic més. Més tard les nostres mares ens van venir a recollir. La meva mare li va preguntar al nen com es deia i ell va contestar:

– Em dic Marc.

Jo sóc en Pau i he anat a l’escola Pau Claris des dels 3 anys fins als 12. He passat de ser petit a ser més gran i també a tenir molts amics. Han estat uns anys molts divertits.

Durant tots aquests anys sempre s’ha posat algun objecte de moda. De vegades, el posava jo de moda, com va ser la baldufa. Després de dur-la jo a classe, tothom també la portava. A més a més ens ho passàvem molt bé jugant amb ella a diferents jocs.

Una altra cosa que m’ha agradat molt de l’escola és l’hora del menjador perquè podíem jugar dues hores amb els nens i nenes que es quedaven a dinar com jo. També m’ho he passat molt bé a educació física, encara que un dia em vaig trencar les dents, sort que no totes!!

Aquestes experiències a la meva escola m’han agradat durant tots aquests anys aquí i segurament que les trobaré a faltar més endavant.

En primer lloc he de dir que l’hora del pati, pot arribar a ser perillosa, ja que et poden fer mal.

Dic això perquè un dia, quan tenia 5 anys, estava jugant a futbol al pati de l’escola. Jo estava molt tranquil fent carreres pel tobogan quan de sobte  vaig sentir que un nen molt gran em deia: Vigila!!! Després d’això, una pilota de futbol va espetegar contra la meva cara. Ràpidament aquell nen gran que havia xutat la pilota, va venir a disculpar-se, però jo estava ben estabornit pel cop que havia rebut.

Sergio

EL MEU PRIMER CROS DE PRIMAVERA

Era un matí amb molts núvols. Estàvem al Cros de Primavera.

Aquell era el meu primer any que feia aquella cursa. Hi havien molts nens que no coneixia. Al principi el meu pare em va dir que estigués tranquil i després d’ escalfar  ens vam col·locar a la línia de sortida.

Tot i la recomanació del meu pare, estava molt nerviós. Allà estava el meu amic Cèsar i l’ Elyas. Quan havíem de sortir de la meta, vaig ensopegar amb l’Elyas i vaig caure al terra. Em vaig aixecar de seguida i vaig seguir corrent.

Era una cursa una mica difícil perquè era el meu primer any. Després d’una estona corrent pel circuit em vaig trobar l’Elyas barallant-se amb un nen de l’Albert Vives.

Al final, encara que em va costar aquella cursa, vaig quedar el tercer. Quan tots vam acabar de córrer, ens van donar el premi que era una medalla on  posava que havia quedat quart.

Aiman

Hola  em dic Jheimes ,  i us vull contar les meves memòries. No sempre he estat a l’escola Pau Claris. He viatjat per moltes escoles.

Als  dos anys vaig començar a l’escola Luz do Saber, a Brasil. Era molt petit , no gaire tranquil i menjava molt .Recordo que el meu avi em va regalar la meva primera bicicleta, jugant amb els cosins amb les bicis, vaig perdre el control de la bici i vaig trencar un vidre d’una farmàcia .L’amo de la farmàcia em va agafar  de l’orella i em va portar al bar del meu avi.

Als tres anys vaig començar a l’escola  Pingo de Gente, la  directora era la meva tieta i qualsevol coseta li deia a la meva àvia. A l’hora del pati jugava amb les nenes de l’últim curs  i els nens ens pegaven  i jo els mossegava.

Als quatre anys els meus avis veien que m’encantava el futbol i em van apuntar a una escola de futbol.

A l’any 2011 vaig estar molt content perquè  em van dir que aniria a veure la meva mare a Espanya. Quan vaig arribar a  Salou, em van posar a  segon de primària i no tinc cap record. Més tard vaig tornar a Brasil .

A l’any 2013 ho vaig passar molt malament , el meu avi  va caure d’un segon pis i es va fer molt mal. Va estar un any malalt. Ara està  fort com un roure.

Més tard vaig tornar a Espanya, a Mollerussa, a l‘escola Ignasi Peraire. També  vaig  viure en molts llocs com a Puigcerdà,Saga, Lleida,Ponts i Balaguer. Vaig tornar a Brasil.

I ara estic a La Seu d‘Urgell ,a l’escola Pau Claris,  on vaig començar cinquè a finals del curs passat , sóc el més alt .

Quan vaig arribar els meus companys Jan i Joaquin em van  ensenyar l’escola.

Com que m’agrada tant el futbol, un altre record és quan li vaig passar la pilota per sota les cames al Derek, un amic de sisè A

El curs passat vaig fer la meva primera obra de teatre  que s’anomenava  El Doctor Manzano Corta por lo sano.

Ara sisè és una mica difícil. He fet una altra obra de teatre anomenada La ciutat i la lluna .La vaig fer per nadal

Aquests cursos ho he passat molt bé .Tindré  molts records del Pau Claris.

Hola em dic Jan Tarrés i estic a l’Escola Pau Claris des de P3. Ara us explicaré anècdotes de l’escola.

Els meus millors amics des de petit són, l’Aritz i l’Iker. La meva anècdota preferida es quan vaig arribar a l’escola a P3. Recordo que vaig plorar i plorar, i fins que no vaig entrar a la classe, no em vaig tranquil·litzar.

 Encara me’n recordo de quan jugàvem tot el dia al pati amb la pilota sense parar, sempre jugàvem amb la meva pilota del FC Barcelona. Ens ho passàvem pipa!

A la nostra escola ens van prohibir jugar a pilota el dijous per la nostra culpa ,quan nosaltres anàvem a tercer ens vam barallar amb els de sisè.

L’any passat vam anar de colònies i al segon dia, allà, em vaig trencar l’os del peu. Quan vam arribar a la Seu d’Urgell, vaig anar a l’hospital i me’l van enguixar.

El que em fa riure més quan ho recordo és …quan em vaig donar un cop amb un pilar a l’hora d’entrar a classe. Al cap d’una estoneta vaig anar a buscar gel a la sala de mestres, i vaig dir a l’ Adela que em feia molt mal al cap i em va estirar al terra. Poc després van trucar a l’ambulància i va vindre a l’escola a buscar-me. La Rosa que fa classe a P3 va anar a buscar la meva mare a la seva botiga.

 Estic molt content d’haver estat a l’Escola Pau Claris, he passat els millors moments de la meva vida. Aquí m’han ensenyat moltes coses com…llegir, pintar, escriure, dibuixar i saber compartir amb els altres nens/es .

Em dic Nerea Caneiro i a continuació us explicaré les meves memòries a l’escola Pau Claris. Primer explicaré els meus records de petita. Recordo de petita els matins a l’autobús. I quan la Carme ens ficava cançons al matí. També quan la Adela ens feia anglès i ens agradava molt que vingués amb ninots i titelles…

Seguidament explicaré quan tenia sis o set anys. Recordo la meva padrina lectora, quan em va ensenyar a llegir. M’agradaven molt les tardes amb ella. Recordo les meves primeres colònies. Van ser en una casa de colònies granja, va ser molt divertit.

Per finalitzar explicaré quan era més gran. Quan ens havien de prendre les taules de multiplicar, si les sabíem ens donaven un caramel.

Aquestes són les meves memòries. Trobaré a faltar aquesta escola!