JO TAMBÉ HE ANAT A L’ESCOLA PAU CLARIS…
avilana | 12 juny 2017Em dic Anna i ara us explicaré uns records de la meva infància.
La meva amiga Laia i jo ens vam preparar per la nostra missió d’escapar-nos darrera l’escola sense que ningú ens veiés. De sobte vam començar a córrer i jo anava la primera. Vam saltar la tanca de darrera el pati amb dificultats i vam seguir corrent. Vam esquivar algunes pedres grosses que hi havia pel camí i llavors vam arribar a l’altre extrem del pati. Allà ens vam aturar.
Per mi aquell lloc era un bosc ple d’arbres, molsa, enfiladisses, arbustos, fulles, branques… Meravellós!Tot seguit li vaig dir a la meva amiga fluixet per a què ningú m’ escoltés, que només faltaven dos o tres corregudes més i que ja seríem al final del nostre trajecte. I així va ser, vam córrer fins la porta del darrere del menjador.
En aquell moment jo vaig pensar que havia realitzat una missió a l’espai molt important, que havia donat dos voltes mirant el cel, i de sobte, la Victòria ens va enxampar.
