Tractament integrat de les llengües

Hola em dic Salma el Hamdani Barmou i he anat a l’escola Pau Claris des de P3.

Una vegada, sortint de portuguès, sent molt petita, vaig anar corrents per anar a donar-li una abraçada a la meva mare i marxar, quan de sobte, amb una roda que hi havia davant de la meva mare, vaig trapussar, llavors es quan vaig començar a tenir molt mal. M’havia trencat un braç!!

També us puc explicar que l’any passat portava un tipus de sabates anomenades avarques,  i amb aquestes, vaig trapussar  a l’hora del pati amb les reixes i quasi em va caure una ungla del peu. Em vaig posar a plorar, fins que van arribar les meves amigues i van cridar a una mestra.

A P3, un matí, abans d’anar cap a l’escola, mentre la meva mare es vestia, vaig anar a una taula on hi havia maquillatge, i me’n vaig posar per tota la cara, la meva mare no s’hi va fixar fins  que vam estar a punt d’arribar a l’escola i aleshores vam haver de tornar a casa.

Trobaré a faltar l’escola Pau Claris!!

Hola, em dic Jihane Akhouili i ara explicaré alguns records que tinc de l’escola.

Una cosa de les que recordo és que a P3 les nenes de la meva classe  venien amb mi i jo les espantava perquè si, perquè volia.

També que a l’hora del pati quan era petita, només parlava i ara també llegeixo, corro i jugo.

Una cosa que em va fer molta gràcia és que a les competències bàsiques d’aquest curs, vull dir, als exàmens què vam fer, va entrar una abella que va espantar a tothom i hi havia gent que la volia matar i altra gent que s’aixecava del seu lloc perquè tenia por.

Espero que us hagi agradat les anècdotes que he explicat.

M’ha agradat molt el meu pas per l’escola Pau Claris.

Em dic Marc Pino i  he anat a l’escola Pau Claris des de P-3. Recordo moltes coses. En aquestes memòries us n’explico unes quantes.

A P-3 o P-4, la mestra ens va fer una pregunta. Ens va demanar que diguéssim paraules on la primera lletra fos la I, i jo, ho havia entès malament i vaig dir “Pino”, el meu cognom. La mestra es va pensar que ho havia fet expressament i  va dir als meus pares:

– El Marc quan diu alguna cosa sempre té la raó.

També, a P-5, em va tocar asseure’m amb la Isabel, la Salma i la Noa. Només asseure’m ja estaven xerrant.  I així tots els dies. Va ser un terror!

També recordo que a la festa de final de curs sempre anàvem darrere de l’escola, les mestres no ens deixaven anar-hi i nosaltres ho fèiem. Ens ho passàvem molt bé!

Durant tots aquests anys he estat molt bé en l’escola Pau Claris.

Aquest és un petit recull d’anècdotes de la meva escola. En tinc moltíssimes més, però aquestes són les que m’agraden més.