Tractament integrat de les llengües

Em dic Rubén, i ara us explicaré les meves memòries a l’escola Pau Claris.

Me’n recordo que, quan era petit a P3, no volia anar a l’escola i el meu pare em deia “Una estona i ja està”. Amb aquesta frase anava a l’escola feliç.

També me’n recordo que quan anava pujant de curs i em feia més gran, anava gaudint més de l’escola. A mi, sempre, m’agradava anar sol a tot arreu i a vegades amb el meu amic Marc Pino. Normalment en relacionava  amb tots, però m’agradava fer les coses sol.

Quan feia P3 teníem una ajudant a classe, la Victòria. No m’agradava massa, però poc a poc em vaig anar acostumant i ara em cau bé.

Trobaré a faltar l’escola.