Tractament integrat de les llengües

Hola em dic Iker Gálvez i avui us explicaré les meves memòries i anècdotes a l’escola Pau Claris.

A P3 un nen que es diu Aritz i que està a la meva classe, es va posar malalt i jo vaig estar molt trist. A la nit, plorava i la meva mare em va dir si volia trucar-lo i jo vaig dir que sí. Quan vaig parlar amb ell, em va dir que ja estava millor i em vaig quedar molt tranquil.

A tercer van barrejar les classes i em vaig sentir com si  estigués a una nova escola.

Trobaré a faltar molt l’escola Pau Claris.

Hola, em dic Pau Cases, vaig a l’escola Pau Claris i ara us explicaré les meves memòries a l’escola.

Quan érem petits me’n recordo que  érem 25 nens o més. A classe, al matí jugàvem, més tard sortíem al pati i tornàvem i llavors ens posàvem a dormir i a les onze ens despertàvem. A dos quarts d’una ens venien a buscar els pares. A la tarda, quan tornàvem, després de treballar una mica, tornàvem a jugar al pati i quan entràvem, ens preparàvem per marxar. A l’hora del pati sempre estàvem fent sorra fina. Recordo que sempre ens enfadàvem.

Quan venien els pares, sempre  em volia quedar i quan em portaven no volia anar a l’escola. Quan entràvem al matí hi havia una graella i havíem de posar una cara quan dèiem el nostre nom. Si  ens portàvem bé,  aquesta cara, era contenta.

També ens feien portar un got i ens feien posar una llavor amb terra i  ho regàvem. M’agradava molt perquè fèiem créixer una planta i la cuidàvem.

A mi  m’agrada anar l’escola Pau Claris i la trobaré a faltar quan estigui a l’institut.

Em dic Wijdane, i estic acabant sisè a l’escola Pau Claris. Un record que tinc de la meva escola, és quan la meva mare ens acompanyava a mi i a la meva germana. Érem molt petites, només teníem quatre anys. Veníem corrents cap al col·legi perquè arribàvem tard.

La Rosa, la meva professora de P3 i P4, pensava que estàvem malaltes ja que ens costava ser puntuals. Com que era molt petita, quan plorava, la Rosa sempre em consolava.

També  recordo la Carme, la meva professora de P5, parlava molt amb la meva mare, estava molt contenta amb mi, però sempre li deia que xerrava molt.

Sempre recordaré el Pau Claris, fins i tot quan sigui gran!!

Em dic Laura i tinc 12 anys. Us vull explicar el meu pas per l’escola Pau Claris.  El primer dia d’escola, tenia quatre anys. Quan vaig arribar havia de fer P4 i era molt vergonyosa. Això si el quart dia de classe, ja em feia amb tothom.

Tenia unes senyoretes molt bones com ara la Rosa, la meva tutora. La Carme, la professora de música, recordo que  si fèiem bé la classe, ens posava una enganxina  a la mà.

També hi havia una professora que no m’agradava massa perquè era molt dura i nosaltres només fèiem P5.

Un dels millors moments va ser la barreja  de la classe A i B.  Això va ser a tercer.Llavors vaig començar a fer diferents amics que ara encara conservo .

He sigut molt feliç aquí a l’escola. Em fa pena marxar!!

Hola, em dic Aritz, tinc 11 anys i visc a La Seu d’Urgell.

Me’n recordo que a P3, quan vaig arribar a l’escola Pau Claris, portava unes ulleres vermelles. Quan jugàvem al pati, sovint jugàvem a futbol, ara també ho fem. Quan em castigaven sempre ficava “morritos”.

Recordo que a l’hora del menjador quan tocaven pèsols, els ficava a la cullera i feia com una catapulta i els llençava … tots a terra !!!

I per acabar i no res molt important recordo que a 5è va arribar un nen nou que es deia Miguel i xutava la pilota de futbol molt fort i un  dia va marcar des de mig camp.

El meu pas per l’ escola ha sigut molt bo i quan vagi a l’ institut estaré molt trist!!

Em dic Neus Roldán i vaig a l’escola Pau Claris. Recordo perfectament quan anava a P3 i la meva professora em va preguntar si sabia alguna cançó. Jo li vaig contestar que si, i vaig començar a cantar:

”Quien se ha tirado un pedo que huele a caramelo” i senyalant a la professora vaig  dir:

”has sido tú tururururu”,  sempre recordaré la cara que va posar.

També recordo que una altra professora anomenada Adela, ens ensenyava anglès jugant, portava una caixeta petita amb titelles, peluixos i altres joguines.

A les colònies fèiem discoteca i jo com que m’agradava córrer, vaig caure i em vaig fer una bona ferida però no em va importar, vaig seguir corrent. Més tard, quan vaig veure que tenia totes les mitges vermelles vaig decidir dir-ho als monitors, que es van estranyar que en comptes de plorar estigues rient.

M ‘agradat molt estar a l’escola, sempre la recordaré.

Em dic Rubén, i ara us explicaré les meves memòries a l’escola Pau Claris.

Me’n recordo que, quan era petit a P3, no volia anar a l’escola i el meu pare em deia “Una estona i ja està”. Amb aquesta frase anava a l’escola feliç.

També me’n recordo que quan anava pujant de curs i em feia més gran, anava gaudint més de l’escola. A mi, sempre, m’agradava anar sol a tot arreu i a vegades amb el meu amic Marc Pino. Normalment en relacionava  amb tots, però m’agradava fer les coses sol.

Quan feia P3 teníem una ajudant a classe, la Victòria. No m’agradava massa, però poc a poc em vaig anar acostumant i ara em cau bé.

Trobaré a faltar l’escola.

Hola em dic Ramón Hernández, i vaig a l’escola Pau Claris. Aquest és el meu últim curs. Ara us explicaré les meves memòries.

A classe sempre jugàvem amb els cotxes i també  amb les motos. I a l’hora del pati jugàvem amb la pilota a futbol. Quan tornàvem del pati,  me’n recordo del moment en que agafàvem la jaqueta i marxàvem. M’agrada i m’agradava fer teatre i  quan venien els meus pares a veure’m estava molt content.

També recordo quan venia la professora d’anglès  i  per aprendre els colors ens posava un tatuatge de colors.

M’ha agradat estar en aquesta escola.

Sóc la Laia Jordana. He estat tota la Primària en aquesta escola, i ara llegireu les meves memòries.

Quan érem, petits a infantil,  a l’ hora del pati, jugàvem  a construir i xafar castells de sorra, o enterrar cubells. Quan picàvem els cubells amb les pales  “fèiem musica”…

Me’n recordo que el Pau, un company de classe, va caure dues vegades i el  van portar a l’ hospital perquè li sortia molta sang del cap.

Cada dia fèiem alguna dolenteria, com agafar-li la bata a algun nen, enterrar els cubells per fer caure els nens, escapar-nos del pati…

També ens posaven música perquè balléssim i ens tornàvem bojos, i tornàvem boja a la Rosa de P5, la nostra mestra, perquè la pissarra era digital i no la paràvem de tocar.

Quan era petita i em deien Jana, el nom de la meva germana,  m’ enfadava moltíssim.

També recordo que a primer, tenia una padrina lectora que es deia Jana i m’ ensenyava a llegir. Uns anys més tard, he estat  padrina de P3, he tingut cura i he ajudat els meus fillols. He tingut molta sort de ser-ho!!

En aquesta escola sempre m’ he sentit molt acollida amb la Carme, la Rosa, la Pepita Pedascoll , la Pepita Jordana i l’ Adela, a part de tots els altres professors, que també ens han estimat molt.

No oblidaré mai aquesta escola!!!!