poema la cucurulla

Pugem a la Cucurulla
que alta es
mireu el miracle
que aprop que esta.
El gran dia ja es aquí
al cotxe tots pugem
i nomes asparem
de arribar al cim.
Del cotxe saltem,
ja tenim ganes de posa’ns en acció
i no parar de caminar
fins que arribem al d’estí.
Pel camí veiem
flors,arbres.
Quin olor s’ha respira,
es olor de tardor.
Ja estem al cim
i tota la Conca de Barbera ja es veu
de baixada estem tots cansats.
Quin dia em passat!!!!

Jo no vaig poder venir a la sortida però amb dir que so van passar molt be.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *