Aquí teniu diferents enllaços per poder completar els coneixements del tema
EL MODELATGE DEL RELLEU
2 Replies
PAISATGES
Com si fos una gegantina agulla clavada en la costa entre costeruts abismes, el Totem de Tasmània és un increïble monòlit de pedra d’uns 70 m d’alçada, que podria incloure entre les formacions rocoses més estranyes i importants de l’ món.
El desierto de los Pináculos (Pinnacles Desert).
Es troba a prop de la ciutat de Cervantes, a la zona occidental d’Austràlia. Un enorme banc de sorra i dunes dins del Parc Nacional Nambung ofereix un panorama poc habitual: pinacles de roca calcària emergen entre la fragilitat de la sorra amb les seves formes irregulars i assolint diversos metros d’alçada.
Els pinacles estan compostos per una acumulació de petxines de mol · luscs marins que van acabar a terra, apuntant entre les dunes. El material acumulat per la pluja en el fons de les dunes, van compactar i van formant els pinacles, descoberts pel vent amb el continu avanç i retrocés de la sorra.
Una ola en el desierto de Arizona
Meandre
INVESTIGA
Formeu grups de dos o tres alumnes, trieu un d’aquests temes i desenvolupeu-lo.
A continuació, expliqueu als vostres companys el que heu descobert.
Massís de Montserrat: una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya; té un relleu ben estrany, format per l’erosió de conglomerats.
Zona Volcànica de la Garrotxa: formada per uns 40 volcans amb un grau de conservació força bo, si es té en compte la seva antiguitat, i per altres racons singulars, com el penya-segat de Castellfollit de la Roca, format per columnes hexagonals de roques basàltiques.
El Delta de l’Ebre: és el delta més gran de tot Catalunya i s’ha format per aportació de materials del riu Ebre, que han anat sedimentant al curs baix d’aquest durant anys i anys.
Massís del Garraf : aquest massís calcari que emergeix ran de mar ofereix un paisatge ben insòlit i és un clar exemple de relleu càrstic a Catalunya.
MINERALS
Què és un mineral? Per tal de poder definir un material com a mineral, ha de complir tres condicions:
– El seu origen ha de ser natural.
– Ha de tenir una composició química única.
– Pot ser un element o un compost.
– S’ha de trobar en estat sòlid.
Hi ha molts minerals diferents, i per tant cadascun té les seves propietats, com ara la densitat, el color, la duresa, la lluentor, la forma, etc.
ROQUES
Què és una roca? Una roca és un agregat natural de diversos minerals.
Per exemple el granit és una roca que conté tres minerals: quars, feldespat i mica.
Les roques por el seu origen es classifiquen en:
Sedimentàries: Provenen de sediment i es classifiquen en: Detritíques, Quimíques i Orgàniques Segons l’origen dels sediments.
Magmatiques: Es formen per la consolidatció de magma i segons el lloc on el magma s’ha refredat i solidificat, poden ser plutòniques o intrusives, efusives, o filonianes.
Metamorfiques: Es formen per transformació d’altres roques, es distengueixen dos tipos, metamorfisme de contacte i metamorfisme regional.
CURS 2008-2009
Comencem un curs nou!. Per vosaltres també un canvi de Centre, de professors, d’amics…. L’IES Can Vilumara aviat serà la vostra casa.
Benvingut a l’IES i al nostre bloc.
En “somprimerdeso”, es pot trobar curiositats, novetats i informacions relacionades amb les ciències naturals.
Està a la vostra disposició. És vostre!.
Espero els vostres comentaris i que sigui de vostre gust.
EL NAUTILUS POMPILIUS
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7OLWGMmMlB8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La imatge del Nautilus perdin-se en la obscuritat de l’oceà es la imatge d’un fòssil vivent. Durant els últims 500 milions d’anys, aquest cefalòpode no ha evolucionat i es conserva de la mateixa forma que tenia durant el període Càmbric.
Abans mesuraven 2,5 metres. Avui no superen els 26 centímetres.
S’oculten durant el dia a grans profunditats i pujant a la nit per caçar a la obscuritat. El seu aspecte continua sent inquietant
GRANOTES AMB URPES?
Els científics van anunciar que onze especies de granotes africanes- com la Trichobatracus robustus (dalt) i la Astylosternus perreti ( sota) utilitzant un mecanisme de defensa. Quan es senten amenaçades, aquests amfibis perforen, amb els seus ossos, la pell de la punta dels dits de les seves potes darreres per dotar-se d’urpes amb les que atacar a seus depredadors.
