SOM ELS DE CINQUÈ

Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d’aire satíric sobre qüestions locals. Sitges, Flix, La Seu d’Urgell, Sant Julià de Vilatorta, Súria, Callús, Mataró, Sant Vicenç de Castellet i Cardona, són les poblacions amb més tradició.

El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar unes cançons. S’hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

La cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l’homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu.

El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d’aire satíric sobre qüestions locals. Sitges, Flix, La Seu d’Urgell, Sant Julià de Vilatorta, Súria, Callús, Mataró, Sant Vicenç de Castellet i Cardona, són les poblacions amb més tradició. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar unes cançons. S’hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.). La cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l’homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=mowd8s6zwVQ[/youtube]

[vimeo]http://vimeo.com/62992301[/vimeo]

Aquí us deixem un vídeo amb un munt d’imatges de mones: de pa de pessic, de xocolata, de crema, de fruita, amb ous de xocolata, amb gallines, amb plomalls, amb pollets,amb conills, amb …

Hi ha que representen al  FC Barcelona, al Real Madrid, a l’Espanyol; hi ha una del Betis, una altra de la Sagrada Família, una  altra  de…

Hi ha per a tots els gustos: de totes les mides i de tots els colors.

I a més la música és la cançó Sugar, Sugar del grup musical The Archies perquè el sucre és present en totes elles.

Esperem que us agradi.

La tradició de menjar la mona el dilluns de Pasqua ve de lluny, però sabeu els seus orígens, la seva història?, ara l’explicarem.

La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de primavera. Està documentada almenys des del segle XV, tot i que es creu que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre. És a mitjans del segle XIX quan les mones perden tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.

La primera mona de Pasqua representativa d’una escena de la que es té notícia segons el costumari de Joan Amades data de 1875 i mostrava al conseller Joan Fiveller jurant fidelitat a la ciutat abans d’anar a vindicar el dret del ciutadà davant el rei Ferran d’Antequera.

Els valencians, així com molts menorquins, que van emigrar a Algèria durant el segle XIX i que en bona part es van establir a Orà, van portar-hi la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua.

A l’igual que el Carnaval i altres tradicions, els seus orígens no són clars, però es basen en d’altres de l’antiguitat com: les muníquies, celebracions gregues dedicades a la deessa Artemísia; les pascorals, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous.

Les pistes per saber d’on prové la paraula ens porten a l’àrab antic, on per mûna s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de monus (present o ofrena). En llatí existeix també la paraula munda (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

“Festes de Cincogèsima/també les de Nadal/les de Pasqua florida/són les millors de l’any.”

I ara us deixem un vídeo per si voleu fer-ne una!!!