La Mercè és la patrona de Barcelona.
Diu la llegenda que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramón de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns. Eren temps de guerra religiosa.
Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.
Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que s’estengueren després de la guerra civil i els anys del franquisme.
Les activitats més tradicionals de la Mercè són, en realitat, un compendi de la cultura popular de tot Catalunya. Hi apareix la sardana gironina, els castells i els diables del camp de Tarragona, les danses que encara avui es mantenen vives per tota la geografia catalana… La gran especialitat barcelonina són les cercaviles, emparentades amb les lluïdes processons que fa segles se celebraven amb motiu del Corpus. Es tracta dels espectacles de carrer més antics que conservem. Avui, com ahir, l’organització de les cercaviles compten amb colles de cultura popular que treballen colze a colze amb artistes de carrer. La seva feina conjunta serveix per mantenir vigent la vocació festiva i teatral amb què van néixer aquests espectacles.
