Realment, aquesta és una novel·la que, com al personatge principal, la Mila, et fa seguir un camí que contínuament et fa adonar de coses que t’ajuden a créixer com a persona i a comprendre millor alguns aspectes de la vida.
El que primer s’aprèn, i és el que fa a la Mila viure aquesta aventura tan confusa, és que no t’has de casar amb la primera persona que t’apareix al davant, encara que sigui perquè t’has quedat sola de fa poc i necessites algú que estigui al teu costat. Perquè, per aquesta raó, la Mila es gasta l’herència dels seus tiets per emprendre un viatge cap a la muntanya, a viure en una ermita, cosa a què no està acostumada. S’ha de dir que, tant la Mila com qualsevol altra persona, se sentiria desgraciada i sola, perduda a la muntanya, amb la seva immensa solitud després d’haver estat sempre, més o menys rodejada per la gent d’un poble i a més, després de descobrir que, amb qui t’has casat, no n’estàs enamorada ni molt menys i que, a sobre, és un gandul que no t’ajuda en res i que, si estàs en una edat de maduresa com la Mila, és normal que, com a qualsevol dona, et faci il·lusió engendrar un fill.
Una altra cosa molt important és la de conèixer algú, com el pastor, una persona que ha après de la vida i que et faci obrir els ulls, ensenyar-te tot el que sap perquè no cometis els errors que va cometre aquella persona. Que t’inspiri confiança, que et pugui animar i aconsellar-te quan estàs passant una mala ratxa i que et pugui protegir de qualsevol mal exterior. Però també, el que passa a la novel·la és que, tanta confiança entre dues persones i a més a més, entre una dona i un home, pot acabar amb què algun dels dos pugui confondre els seus sentiments d’amistat i respecte pel desig de l’amor; un problema si hi ha tanta diferència d’edat i cadascú té una manera de viure i veure la vida.
També, has d’aprendre a no confiar en tothom, que hi ha persones que no són bones. Encara sabent-ho, penses innocentment que què et poden fer a tu fins que te’n passa alguna, com la violació de la Mila per part de l’Ànima, encara que aquest mal pot ser de mil maneres, tan físic com psicològic.
Una altra cosa que et qüestiones és si realment ho has de deixar tot per començar una relació amb una persona que t’atrau més per un desig sexual i passional que per l’amor en sí i que, no saps si realment t’omplirà aquests buits que s’han produït mentre anaves sortejant les diferents complicacions d’un laberint que sembla que no tingui sortida. Això es constata amb la relació entre l’Arnau i la Mila: l’Arnau decidit a deixar la seva promesa per anar amb la Mila i ella, diu que aquella relació no tenia futur i que el que havia de fer era tornar amb la seva promesa, encara que per dins el desitjava com ningú encara que només fos una atracció física.
I finalment, la seguretat amb què has d’acabar prenent unes decisions que et marcaran la vida, la seguretat de saber que ets una persona lliure i que tens dret a començar una nova vida allà on vulguis intentant oblidar i canviar les coses que has fet malament al passat i que t’han fet passar malament. Comparació amb la decisió final de la Mila d’abandonar la muntanya i baixar a la plana pensant en el futur, sense res a perdre perquè, ja tot el que tenies ho ha perdut.