Baixa al cap d’un mes la Mila cap a Ridorta a buscar-hi enciams i ous pel dia de Sant Ponç. Torna a veure el pla, que li torna a semblar molt bonic. Els horts estan plens de roses de colors.

Ja a Sant Ponç, comprova al cap d’un parell de dies que, tal com li havien anunciat, les roses pugen muntanya amunt, portades per la gent que ve a l’aplec.

Tota la vida de la contrada es concentra a Sant Ponç. Arreu s’escampen fumeres de la gent que es fa el dinar. La plaça de l’ermita s’omple de firaires. La quitxalla comandada per en Baldiret, fa anar les campanes sens parar. Hi ha un desori monumental. L’ermita deixa a poc preu el que cal per fer-se el dinar. I també menjar cuinat. Dues cuineres i les seves ajudants no paren d’enllestir aviram. Els conills, onze, els havia dut l’ànima el dia abans. L’endemà en porta més i no para d’escorxar-los i de vendre’ls directament. Tan desagradable és l’espectacle que la Mila pensa que els conills pelats i penjats semblen persones.

La cobla afina els instruments. Els capellans es preparen per a la missa. Tan atapeïdes de gent queden capella i plaça, que hi ha desmais i tot. I comença la processó. El rector ruixa amb aigua beneita les roses que ofereixen els fidels: tothom s’agenolla. L’espectacle emociona la Mila, que el veu des del balcó.

Es canten els goigs de Sant Ponç, el sant remeier, la mare del qual provà de fer avortar el diable, i la muntanya queda coberta de pètals marcits.

goigs del sant    Sta. Caterina és l’ermita en què es va inspirar l’autora

Un enllaç útil pot ser el del Diccionari Català Valencià Balear. Hi trobareu força vocabulari.