La Mila dedica deu o dotze dies a netejar. Sobretot la cuina i la capella. Tenen les parets fumades, fins i tot pintades amb desvergonyiments dels visitants dels dies d’aplec. Hi ha teranyines i brutícia arreu.
L’anterior ermitana mai no va netejar. Els garrins convivien amb els sants i les gallines picaven del plat del pastor quan hi passava els estius. Però li diu que de seguida ho tindrà tot tan brillant que s’hi podran emmirallar.
Només de pensar-hi, a en Matias li fa mandra.
Quan sembla que els àngels hagin passat la llengua per la casa, es fica a la capella.
Un dia, enfilada amb la faldilla arremangada i coberta de pols, rep una estranya visita (podeu veure la foto del pagès de l’article Comencem de debò). Un home que la mira i no parla, els ulls del qual semblen dos insectes enmig de brossa. La descripció que en fa és fantàstica. I el crani! Les celles li sobresurten com un bordó (motllura). Li explica que caça conills amb fura i els ven. Diu que la fura és pitjor que un mosso d’esquadra per rastrejar, o sigui, que té el punt de vista d’un delinqüent. Li costa expressar-se i, a més, té la veu ronca.
Neteja el sant i recorda el somni del primer dia. Li costa posar-se amb els exvots (quant temps fa que hi són?) i ho deixa per al final: si no ho fa ella… Està ben sola.
Intenta encomanar-se al sant, però intueix una rivalitat seva amb el patró de la contrada. L’emociona un vestidet de criatura: sempre s’ha fos pels infants, fins i tot de fadrina (soltera).
Just ha acabat, veu venir el pastor, en Baldiret i el ramat. Per fer-se veure (ai), comença a cantar La filla del marxant. Just ha començat, ja se’n penedeix (ai). Bingo!: ell s’hi acosta. Xerren, ell va a tancar el bestiar. Ella s’emmiralla i es troba bonica.
Torna el pastor, entren a la capella i ell encén tots els ciris: Reina! Per què heu fet això! La gent d’aquí és massa nècia, li diu. Li toca el braç i la fa seure: la gent d’aquí no sap apreciar el que és bonic, em fan llàstima, diu el pastor. Ella nota la seva escalfor física. El mur de què s’ha envoltat tota la vida comença a deixar passar el pastor: sent torbadores sensacions desconegudes.
Aleshores, sentim la primera rondalla del pastor a l’entorn de la cabellera de dona. Una trista història d’amor decebut (si la llegim com una cosa que pot passar, és ben desanimadora). El pastor ens diu que ell ve d’una altra zona.
Renta la Mila la cabellera, cosa que li desperta la voluptuositat, i acaba dient: Per tots els homes del món no hauria donat jo semblant riquesa!
exvot en tauleta fura