La primera cosa que a mi m’ha ensenyat Solitud és que mai et precipitis amb la gent. És importat conèixer les persones abans de poder-hi confiar del tot. Per exemple: ella, quan veu que s’està quedant sola, ja que el seu tiet mor, i a més ella s’està fent gran, es casa amb en Maties, quan encara no el coneixia prou bé. Potser si no s’hagués precipitat i hagués esperant dues setmanes, hauria vist que no li convenia. De fet, li ha passat una mica amb tots els personatges, ja que a poc a poc gairebé tots han anat fent-li alguna.
També t’ensenya que la vida no és bona ni dolenta, simplement va passant i que a vegades va millor que d’altres. Però sempre s’ha de tirar endavant. Després d’una tragèdia, no et pots quedar compadint-te ni pots tirar endavant com si res. S’ha de aprendre de tot el que passa. Els més savis són aquells que tenen més experiència i ella a l’acabar la novel·la està abatuda, però ha après molt de la vida i de la gent. Moltes vegades s’aprèn més d’un mal moment que d’un de bo. Ella aprèn a cops de pal, potser no fa falta passar-ho tan malament, però sí equivocar-se una mica.
Malauradament, també m’ha demostrat que la gent es mou per diners. Els diners, en aquesta historia, juguen un paper molt important. Ja des del principi, se’ns mostra que la Mila es casa perquè el tiet es mor i sense ell passarà gana. Més tard, després de la Festa, es queden sense diners i en Maties ha de anar a captar en nom del Sant per aconseguir diners i pagar deutes i per això cau al joc. Els del Mas, tot i que havien tingut una bona relació amb la Mila, s’enfaden perquè creuen que han robat els diners del pastor. Tot això mostra com la gent és molt interessada i que els diners mouen el món. No donen la felicitat però si que la compren.
M’ha ensenyat que la religió pot arribar a ser molt important, per alguna gent. Pot ser un bon refugi per la gent que viu més aïllada de la societat o aquella que ha patit molt o totes les persones que han de trobar un motiu. També m’ha semblat una manera d’inculcar valors a la gent. El pastor és una persona molt creient i té valors, creu que hi ha coses dolentes i coses bones. De fet, fins a cert punt, això és el que el distingeix d’algú com l’Ànima. Tot i això és difícil apreciar la religió si no et ve de dins. La Mila ho va intentar i mai va aconseguir estimar el Sant.
Hola, Manel
Volia fer una pregunta sobre el final del llibre. Quan acaba el llibre es diu que la Mila marxa però volia saver si simplement marxa i va a viure a un altre lloc o es mata?
Moltes gràcies i bon estiu!
Hola Alma,
Quantes adreces de correu tens?
La Mila se’n va i punt. No es mata. Ara ha madurat i pot començar una nova vida…
És clar que caldria deixar de banda el trauma de la violació i de la falta d’interès del seu marit, la ruïna econòmica, l’edat i la lletja ferida que portarà a la cara.
Tot i que la novel·la té una estructura ascens-pla-descens, no deixa de ser un “tranche de vie” (una llesca o tallada de vida) i és de mal acabar. Tenint en compte que el centre de tot és la muntanya, la novel·la ens explica com hi passa la Mila, no què farà després. Va tenir fillets i netets? Va acabar vivint de la caritat. No ho sabem i a l’autora no li interessa. Ha utilitzat el seu personatge per fer-nos sentir en pròpia carn la força de l’entorn i espantar-nos amb les coses que passen allà dalt. Crear un personatge és fàcil i l’autor pot tenir la temptació de sentir-se omnipotent respecte a ell. És el cas de Caterina Albert. És impíament cruel amb els seus personatges, fins i tot amb aquest tan humà. Tant, que hem tingut la sensació de conèixer una persona real i alegrar-nos dels resultats del seu esforç i enfosquir-nos amb la seva desgràcia. Per a l’autora, maltractar el seu personatge només era qüestió d’afegir una mica més de tinta. Et recomano que llegeixis el volum de la col·lecció MOLC (Eds. 62) Drames rurals i caires vius. És de contes i et farà posar els pèls de punta. Si no te’l vols comprar, el trobaràs a totes les biblioteques.
Bon estiu o fins aviat!
Manel
Hola Manel,
Bé doncs ara mateix tinc unes 5 direccions. Hi ha algunes que no utilitzo tant, aquesta per exemple és la més nova i la he fet per comentar a les pagines que facis.
Ja tinc el llibre i l’he començat a llegir. Tenies raó són molt durs i summament cruels. En un dels contes comenta que una dona li posa calç viva a un altra al menjar. Quins efectes té menjar calç viva?
També volia comentar-te una cosa: amb tot allò del vocabulari estic fent una pàgina web per tal de facilitar l’estudi. Quan l’acabi voldràs que escrigui la direcció a l’altre web?
Bon estiu!
Alma
Hola Alma,
Moltes gràcies per l’esforç, és clar que voldré que hi posis un link.
Sobre les característiques químiques de la calç viva, hi ha tants webs que ho expliquen, que pots triar el que més t’agradi. El seu efecte sobre els teixits orgànics és de cremor, de destrucció. S’han fet desaparèixer cadàvers amb calç viva.
Segueix gaudint de la lectura!
Manel
Hola!
Volia ensenyar-te la pàgina aquella, perquè em diguis el que en penses. S’hi trobes coses per millorar o canviar ja m’ho diràs. La direcció és aquesta: http://free.7host05.com/vocabulari/Index.htm
Segons la pàgina cada dia s’haurien d’estudiar unes 10 paraules (excepte l’últim que en són 4) i les paraules dels dies anteriors es van acumulant. Encara hi hauré de canviar les dates perquè les que hi ha són del dia que la vaig començar.
Bé, espero que t’agradi.
Alma
Alma,
He quedat estamordit del teu web. És perfecte en tots els sentits i pot ser molt i molt útil.
Caldria canviar el botó “comprobar” per “comprovar”. Penja’l quan vulguis.
Has de fer-nos un curset quan tornem.
Moltes gràcies de debò.
Manel