Espai pedagògic de l'Escola El Sol i La Lluna

El dissabte 9 de maig va tenir lloc una Trobada Pedagògica, organitzada per l’ICE de la UAB, en la que ens van visitar uns mestres de Mallorca, amb els que vam compartir la nostra manera de treballar. L’objectiu principal era donar a conèixer projectes vius d’ensenyament-aprenentatge que afavoreixen la convivència, la diversitat d’interessos, ritmes i processos individuals, amb multiplicitat de propostes per comprendre i participar en el món de forma constructiva.

El dilluns 9 de març els alumnes de 3r van anar al CRAM. La Lua va fer d’inforeportera pel programa Info K de TV3. Aquí podeu veure el reportage.

Anem al CRAM

El passat dimarts 3 de març ens vam venir a gravar del programa El Vallès Educa  de TV Terrassa . L’educació fomentant la cooperació és l’eix del reportatge. Aquí el teniu per si no l’heu pogut veure el dia de l’emissió.

El dilluns 2 de març hem celebrat la Jornada de portes obertes per les famílies que el proper curs escolar 2015-2016 matricularan el seu fill/a al primer curs d’Educació Infantil (P3) en una de les escoles del poble. Aquest any el format ha estat una mica diferent perquè han pogut visitar l’escola en horari escolar i, a més de veure les dependències, aules etc.,  han observat insitu com treballem al centre. Posteriorment hem visionat la película “Un dia a l’escola”,  perquè es fessin una idea més exacta de com és un dia d’un nen/a de P3 al nostre centre. Seguidament s’ha explicat breument el projecte d’escola i els serveis que ofereix l’AMPA. Per acabar s’ha respot les preguntes, inquietuds, dubtes … que les famílies assistents ens han fet.

Estem realment satisfets de l’assistència així com de l’interès mostrat pels pares i mares.

[youtube]http://youtu.be/j4YkYl9dl9M[/youtube]

Un curs més i amb l’objectiu d’apropar cada vegada més la metodologia i la línia pedagògica de l”escola a les famílies, avui dia 18 de febrer s’ha realitzat la Setena Jornada Pedagògica. Novament hem gaudit del David Vilalta Murillo, mestre i formador de l’ICE i de la Carme Pablo, formadora de l’ecola.

Aquesta vegada el tema era: Què passa amb les matemàtiques?

Comencem amb un repte (Wagensberg):

LA MARATÓ PER LA POBRESA VA SUPERAR ELS 4.000.000€ DE RECAPTACIÓ.

RESCAT DELS BANCS FINS A 100.000.000.000 SENSE CONDICIONS!

Quantes maratons s’han de fer per tenir els mateixos diners que s’han destinat a la banca?

25.000 maratons (25.000 dies): 68 anys.!!!

Una de les coses més importants quan es parla de quantitats grans és comparar (per no perdre’s).
S’ha de recordar que els nombres ens serveixen per comprendre, i actualment, com hem tingut un aprenentatge memorístic, no tenim comprensió de les mates, ni establim relacions entre informacions que ens són donades.
Un altre punt de vista, pel que fa a la comparació, és que s’apren quan revises els coneixements que ja tens: és a dir, per comparació (escoltar a l’altre, compartir coneixements…).
La numeració és anterior a l’escriptura, doncs neix de la necessitat (comptar què tenim, ordre, control…). Però arribar un moment que és inútil comptar (quants grans de sorra a la platja?) i es passa a l’estimació (defugint de la ciència exacte).
Quan treballem amb això els nombres naturals són insuficients (em deus 3 euros, temperatura negativa, kilòmetres de vies fèrrees…).
Apareixen els nombres enters i apareix el 0, que ajudarà conèixer els nombres.
Quan volem mesurar, apareixen els nombres racionals (per saber el tros que falta…). La mesura torna a ser comparació (quants metres hi ha en 2 kilòmetres?…)
També es necessiten per mesurar quantitats (els compasos de música: el compàs 3/4).
Els nombres ens serveixen per comptar. Ens prohibien comptar amb els dits quan es tracta d’una qüestió natural. Hi ha cultures que mostraven els números amb parts del cos, tot i que ara tenim la tradició aràbiga.

També permet situar-nos a l’espai (un GPS), comparar (quina ampolla compres…), per jugar (daus, parxís…), per codificar (codis de barres)….
Totes aquestes són funcions dels números que tenim al nostre voltant…
I sobretot, a l’escola, per calcular (tenir una estratègia mental i saber relacionar els números i les informacions per tal de poder solucionar els problemes). I també és un llenguatge, que ens permet conéixer moltes coses, i les matemàtiques, com a llenguatge, s’ha d’aprendre com a tal (amb repeticions, vincles…).

Com podem tenir un currículum matemàtic ric? Caldria tenir en compte alguns aspectes:

COMPTAR I CALCULAR, LOCALITZAR, MESURAR, DISSENYAR, JUGAR, EXPLICAR I DEMOSTRAR, ORGANITZAR  INFORMACIÓ.

PROBLEMA PER RESOLDRE:

Els nens resolen el problema mitjançant estratègies diferents: buscar el preu de cada bombó, saber quants bombons tenim per cada euro, comparant les caixes (si tinc 16 euros…). Un cop s’ha fet la posada en comú, s’expliquen els passos realitzats, generalitzant les eines (inclús podria ser una definició per penjar a la paret).

Un cop havíen realitzat la resolució del problema, van voler enviar una carta explicant les conclusions que havien fet:

L’objectiu d’aquesta pedagogia és acostar la realitat a l’aula, buscar diferents formes de resoldre els problemes, que els nens i nenes no tinguin por d’expressar les seves idees i d’equivocar-se.
Una forma d’estructurar el pensament és fer la comparació de les diferents formes de resolució.
I si anem al currículum, el document del curriculum es parla de la forma d’actuació de l’aula, mentre les proves de competències bàsiques ens porten per un camí contrari.

El dimarts dia divuit de novembre, una representació d’alumnes de sisè i d’exalumnes del curs passat, vam presentar a la facultat de veterinària (en un curs organitzat pel grup de treball G-9 de l’ICE, i en el qual hi participen alguns membres del claustre) diferents projectes que s’havien treballat el curs passat. L’objectiu era donar exemples de com documenten els alumnes quan treballen per currículum integrat.

L’exposició es va fer davant d’un públic de mestres en actiu i estudiants de magisteri i forma part dels cursos de formació permanent que fem els professionals de l’educació.

El passat dimecres 26 de febrer es va realitzar la jornada de portes obertes de cara a la preinscripció del curs 2014-2015. Vam projectar un vídeo on reflectim el nostre projecte d’escola i la forma de treballar al centre.

Aqui el teniu per si el voleu veure.

Seguint amb la línia d’escola de compartir i aprofundir amb les famílies la nostra forma de fer i treballar a les aules, avui dia 26 de novembre s’ha realitzat la Sisena Jornada Pedagògica. A l’igual que la primera, l’encarregat de dur-la a terme ha estat el David Vilalta Murillo, mestre i formador de l’ICE.

Sota el títol: “De la sorpresa a la indagació, una forma d‘aprendre innovadora però ancestral”

Ens ha fet veure la importància de tenir un propòsit clar, la importància del pensament subjectiu i el debat cooperatiu per iniciar una recerca i connectar-lo amb el coneixement disponible en la societat.

Per això ens ha proposat un repte:  “Ser capaços de fabricar un helicòpter que caigui més lent que aquest”

Tot això ha suposat:

DINÀMICA DEL GRUP

• DIÀLEG: Proposta , qüestió
• Comprova la caiguda una persona
• Resoldre conflictes.
• Comproven varis alhora

FORMAT DE L’HELICÒPTER

•  Alguns canvien el  format : diferent números de hèlixs.
•  Disseny de les hèlixs: semicirculars
• Es qüestionen la funcionalitat del clip
• El clip és important. Dóna equilibri

TENEN EN COMPTE CONTINGUTS MATEMÀTICS I DE FÍSICA

• Mides: reduir cos, tenir més amplada
• Llenguatge del món de la física.

Objectiu del mestre: incorporar el llenguatge

Paper del mestre: moderador. També es podria fer una avaluació inicial  han sortit paraules “ el centre de massa, el pes”

EXPOSICIÓ

• Oral:
• Croquis, esbós: trobar l’equilibri entre pes i superfície.

CONCLUSIÓ DEL PROCÉS

Diversitat i entre tots s’arriba a trobar la solució. Tots aporten coses interessants

Explicar: nivell de consciència diferent.

Formació Integral de l’alumne:

“Jo aprenc de tu i tu de mi”

No tenir por de dir el què penses. Es dóna valor . Autoestima. Emocions. Habilitats riquesa del treball en grup.

La llibertat s’aprèn. Aprenen dels actes.

RESUM  CONFERENCIANT

• Concepció humanística: confrontació d’’idees
• Educació més tecnocràtiques:  eliminació del pensament
• Calen els aspectes de comprensió
• Les escoles no evolucionen paral·leles al progrés de la societat
• Canvis en la gestió de la carrera professional: s’ha de ser competent
• Ment oberta al canvi
• Una història en la que tot s’esdevé alhora ( escola)
• Equilibri

Taller: Ús responsable de pantalles

El passat dijous 14 de febrer vam celebrar a l’escola la 4a jornada pedagògica. En aquest cas va ser organitzada per l’AMPA i no tenia un enfoc estrictament escolar. Vam decidir tractar el tema de les pantalles, entenent que som una de les primers generacions de mares i pares de l’anomenada cibergeneració i que es parla poc de com educar en aquest tema. La persona encarregada de dinamitzar el taller va ser el Carles Sedó, membre de l’associació Edpac (educació per l’acció crítica).

Vam participar-hi més de 30 persones entre mestres i famílies. Ens vam col·locar en rotllana i el Carles es va limitar a presentar-nos una infinitat de situacions , en primera persona,  amb un toc d’humor i  un to provocador que enganxava i convidava molt al debat i a la reflexió. No ens va presentar fórmules miraculoses de com enfocar el tema en si mateix però ens va fer pensar molt, sentir-nos identificats en moltes situacions, plantejar-nos situacions futures i va proposar alguna que altra línia d’actuació, sempre basant-se en crear ambients de confiança amb la canalla. Una de les principals reflexions que va sortir va ser que la manera de que els nostres fills facin un ús responsable d’aquestes eines, ha de néixer dels valors i de l’exemple que els hi donem dia a dia, una altra reflexió interessant va ser que no es tracta de ser espies de les seves converses, ni de l’historial que han visitat ni tant sols d’estar sempre presents quan en fan ús. Confiança i respecte. I també vam parlar de la por, que mai és bona companyia. Només va esmentar una sola cosa a la qual ens proposava que estiguéssim especialment atents pel seu elevat risc d’addicció que són els jocs en xarxa.

En definitiva, cada casa és un món i cada persona també per tant no hi ha fórmules ni “manuals” dels pares perfectes, cal cultivar les nostres criatures en valors (com va dir el Carles, els que tinguem a casa, que no seran els bons ni els dolents si no els nostres) i, penso jo, creuar els dits perquè la vida cibernètica no els hi jugui cap mala passada  en el futur.

I per últim esmentar l’ambient de debat entretingut i constructiu que es va crear on pràcticament tots els assistents vam parlar en algun moment, cosa que  demostra la bona tasca que va fer el dinamitzador, conduint, provocant, no jutjant cap comentari ni opinió… També va quedar palès  l’enriquidor que és parar-se una estona a pensar i reflexionar sobre una cosa que ens preocupa, i més si és compartint experiències i punts de vista.

Segurament aquell vespre a més duna li va costar adormir-se ja que continuava donant-li voltes al tema…

(Berta Tasias, membre de l’AMPA)

Sota el títol “S’aprèn més amb un llibre text…?”, vam celebrar ahir 29 de novembre la Tercera Jornada Pedagògica, adreçades a tota la comunitat educativa.

La sessió es va iniciar amb “una classe  magistral” : disposició de taules, llibre de text, silenci absolut i una lliçó per aprendre: propietats de la matèria, concepte de densitat, perquè un cos sura. La comunicació era unidireccional: mestre parla, alumnes escolten… Com a alumnes disciplinats vam aprendre allò que volia la mestra, però d’una manera significativa? Vam entendre els conceptes…?

Seguidament ens vam distribuir per grups, ens vam repartir material divers. Evidentment no hi havia silenci absolut i sí un murmuri de fons. Els alumnes parlaven, explicaven els coneixements previs, feien hipòtesi (comunicació en sentit ampli), van experimentar… i es va arribar a la conclusió de perquè un cos sura. Es va omplir de significat els conceptes.