Aquí us deixem un breu resum:

• Com es comença la lectura i l’escriptura?

• Com acompanyar aquest procés?
• L’enriquiment de l’escola i la família com a context lletrat? Com aconseguir que els nens i nenes tinguin més domini del llenguatge escrit.

Antigament, tant pels familiars dels alumnes com la societat actual, s’aprenien primer lletres, sons, vocals, consonants, escriptura de paraules, frases, textos… Les tipologies d’exercicis eren la còpia, dictats, redaccions, quaderns d’ortografia…

Aquesta és la lògica de la progressió, però no sempre el més petit és el més fàcil… Cal trencar aquesta lògica.

Aquesta metodologia és mecànica, poc motivadora, avorrida, gradual, monòtona… Aquestes pràctiques les recordem i les suposem bones, però són avorrides…

Les pràctiques de lectura s’associen més a la família i records més bons (em llegia l’àvia, el germà gran, la mare…).

Un cop ens fem grans, llegir i parlar es van desenvolupant, però l’escriptura es torna més bàsica, la practiquem menys.

Lectura

Els nens i nenes, malgrat no tinguin hàbits a casa, saben col·locar-se al davant dels llibres per mirar il·lustracions. No necessiten les lletres. També imiten el procés d’escriptura (sense sentit abans de conèixer les paraules). Saben com funciona i imiten el traç: fer una llista de la compra, apuntar els noms, …

Fa que els nens més endavant es vegin recompensats en l’aprenentatge veient que el llenguatge escrit resol situacions.

Els resultats de l’aprenentatge dels infants ve relacionat amb el treball des de casa, relativitzant el treball realitzat a l’escola. Les experiències emocionants relacionades amb la lectura, acompanyats dels adults del nostre entorn, afavoreixen l’èxit lector.

Per exemple:

Si un any té 365 dies, quantes històries han escoltat uns nens que provenen d’una família alfabetitzada.? Mínim entre 500 i 600 experiències. Pot haver preguntat moltes vegades PERQUÈ i ha rebut explicacions,… S’ha anat familiaritzant amb les formes de llenguatge escrit.

L’escola ha d’entomar els alumnes amb diferents entorns familiars, i hi cal que les actuacions amb alguns grups siguin diferents respecte d’altres.

Els nens intenten comprendre el text a partir de la imatge (logogràfica). La lectura es va construint sobre el coneixement de les imatges i les lletres. Més endavant s’anirà fent relacions amb les paraules conegudes (Toni . Tigre – Animal): conflicte cognitiu. Saber entendre les lletres, no és saber llegir: els nens busquen significat. El llegir és el final del procés.

Amb el temps i amb la capacitat de llegir, no es llegeix, es reconeix (és lectura fluïda i no cansa tant llegir). La lectura comprensiva en casos de descodificació és més complicada i cansada. Els qui han tingut experiències anteriors, mantenen el seu esforç; els que no ho han tingut, desisteixen, és massa desgast. Mentre els nens estan aprenent a llegir, caldria llegir el dia a dia i, sobretot, el sentir històries que et llegeixen els altres (que t’imagines, què representen per a tu, la voluntat de voler fer-ho sol algun dia,…).

La part més important d’una lectura i del text són les inferències que s’entenen. Cal saber QUÈ llegim i QUI t’ho està dient per ser un ciutadà de ple dret.

El més important no són les lletres, sinó el contingut, el significat. Primer el què vull dir i després les formes, depenent dels coneixements que tinc. Molts nens creuen que escriure és posar lletres (les que coneixen) i les combinen.

El camí fins l’escriptura convencional és un camí molt llarg, i per aquesta raó, als nens els ha de costar també. No podem aspirar que els nens en 5 o 6 anys en tinguin tot el procés i l’assimilin.

Hem de confiar que les ganes d’escriure apareixen quan hi ha necessitat però també que moltes primeres escriptures o ganes d’escriure es produeixen després d’escoltar lectures. Després de que la mestra hagi explicat una història maca, hi ha nens que volen escriure. La lectura pot constituir-se com un suport familiar.

QUÈ VOL DIR ESCRIURE BÉ? Escriure és resoldre situacions comunicatives que només es puguin solventar amb l’escriptura, poder escriure un text per les necessitats que tingui en aquell moment.

Només si li trobem sentit a fer-ho per escrit, s’utilitza: activitats comunicatives, activitats relacionades amb l’aprenentatge o relaciones amb el gaudi (literatura).

La tipologia de lletra no és important,  l’important és la capacitat de fer entendre el què estem escrivint, és important el contingut del missatge. La insistència en la cal·ligrafia i l’ortografia provoca dissidències… Cal saber què ens hi juguem.

A vegades, és millor que un nen se n’adoni de la seva mala lletra per si mateix o pels companys, no avançant-se els mestres o els pares.

La lletra lligada no és necessària i és un invent dels adults. La progressió lògica dels nens no sempre és la mateixa, i l’anticipació no té garanties de ser ben interpretades.