Un curs més i amb l’objectiu d’apropar cada vegada més la metodologia i la línia pedagògica de l”escola a les famílies, avui dia 18 de febrer s’ha realitzat la Setena Jornada Pedagògica. Novament hem gaudit del David Vilalta Murillo, mestre i formador de l’ICE i de la Carme Pablo, formadora de l’ecola.

Aquesta vegada el tema era: Què passa amb les matemàtiques?

 

 

Comencem amb un repte (Wagensberg):

LA MARATÓ PER LA POBRESA VA SUPERAR ELS 4.000.000€ DE RECAPTACIÓ.

RESCAT DELS BANCS FINS A 100.000.000.000 SENSE CONDICIONS!

Quantes maratons s’han de fer per tenir els mateixos diners que s’han destinat a la banca?

25.000 maratons (25.000 dies): 68 anys.!!!

 

Una de les coses més importants quan es parla de quantitats grans és comparar (per no perdre’s).
S’ha de recordar que els nombres ens serveixen per comprendre, i actualment, com hem tingut un aprenentatge memorístic, no tenim comprensió de les mates, ni establim relacions entre informacions que ens són donades.
Un altre punt de vista, pel que fa a la comparació, és que s’apren quan revises els coneixements que ja tens: és a dir, per comparació (escoltar a l’altre, compartir coneixements…).
La numeració és anterior a l’escriptura, doncs neix de la necessitat (comptar què tenim, ordre, control…). Però arribar un moment que és inútil comptar (quants grans de sorra a la platja?) i es passa a l’estimació (defugint de la ciència exacte).
Quan treballem amb això els nombres naturals són insuficients (em deus 3 euros, temperatura negativa, kilòmetres de vies fèrrees…).
Apareixen els nombres enters i apareix el 0, que ajudarà conèixer els nombres.
Quan volem mesurar, apareixen els nombres racionals (per saber el tros que falta…). La mesura torna a ser comparació (quants metres hi ha en 2 kilòmetres?…)
També es necessiten per mesurar quantitats (els compasos de música: el compàs 3/4).
Els nombres ens serveixen per comptar. Ens prohibien comptar amb els dits quan es tracta d’una qüestió natural. Hi ha cultures que mostraven els números amb parts del cos, tot i que ara tenim la tradició aràbiga.

També permet situar-nos a l’espai (un GPS), comparar (quina ampolla compres…), per jugar (daus, parxís…), per codificar (codis de barres)….
Totes aquestes són funcions dels números que tenim al nostre voltant…
I sobretot, a l’escola, per calcular (tenir una estratègia mental i saber relacionar els números i les informacions per tal de poder solucionar els problemes). I també és un llenguatge, que ens permet conéixer moltes coses, i les matemàtiques, com a llenguatge, s’ha d’aprendre com a tal (amb repeticions, vincles…).

Com podem tenir un currículum matemàtic ric? Caldria tenir en compte alguns aspectes:

 

COMPTAR I CALCULAR, LOCALITZAR, MESURAR, DISSENYAR, JUGAR, EXPLICAR I DEMOSTRAR, ORGANITZAR  INFORMACIÓ.

 

PROBLEMA PER RESOLDRE:

Els nens resolen el problema mitjançant estratègies diferents: buscar el preu de cada bombó, saber quants bombons tenim per cada euro, comparant les caixes (si tinc 16 euros…). Un cop s’ha fet la posada en comú, s’expliquen els passos realitzats, generalitzant les eines (inclús podria ser una definició per penjar a la paret).

Un cop havíen realitzat la resolució del problema, van voler enviar una carta explicant les conclusions que havien fet:

L’objectiu d’aquesta pedagogia és acostar la realitat a l’aula, buscar diferents formes de resoldre els problemes, que els nens i nenes no tinguin por d’expressar les seves idees i d’equivocar-se.
Una forma d’estructurar el pensament és fer la comparació de les diferents formes de resolució.
I si anem al currículum, el document del curriculum es parla de la forma d’actuació de l’aula, mentre les proves de competències bàsiques ens porten per un camí contrari.