Taller: Ús responsable de pantalles

El passat dijous 14 de febrer vam celebrar a l’escola la 4a jornada pedagògica. En aquest cas va ser organitzada per l’AMPA i no tenia un enfoc estrictament escolar. Vam decidir tractar el tema de les pantalles, entenent que som una de les primers generacions de mares i pares de l’anomenada cibergeneració i que es parla poc de com educar en aquest tema. La persona encarregada de dinamitzar el taller va ser el Carles Sedó, membre de l’associació Edpac (educació per l’acció crítica).

Vam participar-hi més de 30 persones entre mestres i famílies. Ens vam col·locar en rotllana i el Carles es va limitar a presentar-nos una infinitat de situacions , en primera persona,  amb un toc d’humor i  un to provocador que enganxava i convidava molt al debat i a la reflexió. No ens va presentar fórmules miraculoses de com enfocar el tema en si mateix però ens va fer pensar molt, sentir-nos identificats en moltes situacions, plantejar-nos situacions futures i va proposar alguna que altra línia d’actuació, sempre basant-se en crear ambients de confiança amb la canalla. Una de les principals reflexions que va sortir va ser que la manera de que els nostres fills facin un ús responsable d’aquestes eines, ha de néixer dels valors i de l’exemple que els hi donem dia a dia, una altra reflexió interessant va ser que no es tracta de ser espies de les seves converses, ni de l’historial que han visitat ni tant sols d’estar sempre presents quan en fan ús. Confiança i respecte. I també vam parlar de la por, que mai és bona companyia. Només va esmentar una sola cosa a la qual ens proposava que estiguéssim especialment atents pel seu elevat risc d’addicció que són els jocs en xarxa.

En definitiva, cada casa és un món i cada persona també per tant no hi ha fórmules ni “manuals” dels pares perfectes, cal cultivar les nostres criatures en valors (com va dir el Carles, els que tinguem a casa, que no seran els bons ni els dolents si no els nostres) i, penso jo, creuar els dits perquè la vida cibernètica no els hi jugui cap mala passada  en el futur.

I per últim esmentar l’ambient de debat entretingut i constructiu que es va crear on pràcticament tots els assistents vam parlar en algun moment, cosa que  demostra la bona tasca que va fer el dinamitzador, conduint, provocant, no jutjant cap comentari ni opinió… També va quedar palès  l’enriquidor que és parar-se una estona a pensar i reflexionar sobre una cosa que ens preocupa, i més si és compartint experiències i punts de vista.

Segurament aquell vespre a més duna li va costar adormir-se ja que continuava donant-li voltes al tema…

(Berta Tasias, membre de l’AMPA)