Com tots sabeu, aquest any som la classe dels núvols. Per això, la Marta ens va portar un núvol molt maco fet de feltre on hi pengen vint-i-cinc núvols petits que representen cada persona del grup-classe (penjarem fotografia ben aviat). Aquest núvol va ser el desencadenant d’una conversa sobre el tema del cel, els núvols…

Aquí us deixem la transcripció:

MARTA (M): Recordo que un dia d’aquesta setmana alguns nens us veu enfilar a la taula, perquè volíeu tocar el núvol que va portar-nos la Marta. Em veu dir que volíeu tocar el cel… però que no podríeu, per què?

NEKANE: Perquè està molt alt.

MARTINA: Si agafem una escala molt alta cauríem.

ELOI: No, perquè ens aguantaríem.

ONA: Si l’arbre és rodó pot caure l’escala?

M: Suposo que vols dir que necessitaríem alguna cosa per aguantar l’escala. Però… podem arribar al cel construint una escala?

NEKANE: No, perquè és molt alt.

JOAN: I si pugem tots cauria l’escala.

M: Però… com sabeu que és molt alt. Quant dalt està el cel? O sigui, fins on hauria d’arribar l’escala?

MARTINA: Fins els núvols.

MARIO: Mil escales.

ELOI: Més de mil escales!

M: Però… quant dalt està el cel?

ELOI: Haurem d’estudiar quant dalt està el cel per saber-ho, no?

M: Perquè… com hi podem arribar al cel?

JOAN: Amb avió!

ONA: No, perquè estan tancades amb portes.

JÚLIA.F: Necessitem ales.

NEKANE: “Yo cuando era chiquitita fuí con avión con mi papa y me quedé frita”.

ELOI: Amb coet!

BRUNO: Jo sé fer coets.

JÚLIA.F: I treuen foc per la seva cua.

ELOI: Perquè amb avió no veuríem. Els avions van de dia i els coets van de nit.

M: Júlia.F, què vols dir que treuen foc per la cua? Per què?

MARIO: Per “despegar” tenen foc.

JÚLIA.F: Vol dir anar més ràpid.

MARTINA: Perquè està a punt d’arrencar.

IAN: Si toques el sol crema.

M: Per què crema el sol? De què està fet?

MARTINA: Perquè el sol crema, perquè està fet de groc i de cremada.

IRENE: El sol “tiene llum y tiene” foc.

MAR: Si no ens posem crema ens cremem.

MARTÍ: El sol és de foc rodó perquè jo el veig rodó.

M: I per què desapareix el sol i a la nit no el veiem?

MARTINA: Es cansa el sol i surt la lluna perquè això desapareix.

ELOI: No, perquè la terra va girant i una estoneta és de nit i una altra de dia.

M: Què vols dir que va girant? Com és la terra? Com ho saps Eloi?

ÒSCAR: És una bola que no es mou.

ELOI: M’ho va dir el meu pare!

GAMID: El sol crema i la lluna no perquè és de nit.

ELOI: Perquè la lluna no és de foc.

MARTINA: És de gel!

ÒSCAR: Jo vaig anar un dia a casa dels iaios quan era de nit i vaig veure una estrella de lluna i el sol.

MARIO: La lluna no es pot fer de gel perquè es pot trencar.

JÚLIA.F: Si la lluna està feta de gel caurà i es trencarà i no la podrem tocar.

DALMAU: No ho sé de què està feta la lluna, però de gel no. Potser de coto fluix.

MARTÍ: Si pugem en un núvol ens pujarà la sang el cap!

ÀLEX: Sé de què està feta la lluna! M’assembla que està feta d’aigua.

ONA: La lluna està feta ‘aigua i està dins la lluna.

MARTINA: I com podem anar a la lluna?

TOTS: Amb un coet!

M: I a on està la lluna?

MARTÍ: A l’espai.

MARTINA: On són els planetes.

ÒSCAR: Aquesta bola (terra) és un planeta.

M: I què és un planeta? Quants n’hi ha?

BRUNO: Vint-i-nou planetes!

A partir d’aquesta conversa van sorgir diversos dubtes:

1) QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA AL CEL? PODEM ARRIBAR-HI AMB UNA ESCALA?

2) QUANTS PLANETES HI HA? I QUÈ SÓN BEN BÉ?

3) QUÈ ÉS L’UNIVERS I DE QUÈ ESTÀ FORMAT?

4) COM ES FORMA LA PLUJA I PER QUÈ ELS NÚVOLS SÓN DIFERENTS? ES MOUEN? DE QUÈ ESTAN FORMATS?

Em sembla que teniu una mica de feina a ajudar-nos a buscar informació per resoldre’ls…