Category Archives: Converses

Dissecció d’òrgans!

3 Replies

MARTA (M): Què hem fet aquest matí?

ELOI: Hem fet lo del Pere i l’Ester.

CLÀUDIA: Hem tocat la carn de la vaca i del xai.

ÒSCAR: Hem vist un ull de xai i de la vaca.

MARTINA: El de la vaca era més gran perquè és més gran.

ELOI: I el cor de la vaca. Hem descobrit que aquells tubos com cargolets no són l’estómac sinó els intestins.

JÚLIA F.: I el fetge.

MARTINA: Que neteja la sang.

MARTÍ: I també hem tallat.

ONA: Amb ganivets de plàstic.

ÒSCAR: I he travessat el tubo del coll.

ELOI: Els pulmons i el fetge eren tous.

JÚLIA F.: I l’ull de la vaca.

BRUNO: Hem anat a fer-ho al menjador.

ÀLEX: I ens hem posat els guants.

BRUNO: I gorro i bata.

CLÀUDIA: I el gorro era de metges.

MAR: I hem vist la llengua del xai.

CLÀUDIA: Era petita i gris.

NEKANE: Hem tocat coses.

ÒSCAR: Els òrgans.

JÚLIA F.: A mi m’ha agradat tot.

TOTS: A mi també, a mi també…

MARTÍ: A mi el coll de la vaca més.

ELOI: A mi els que m’ha agradat ha estat travessar els pulmons que eren tous.

JÚLIA F.: Nosaltres hem obert els de la vaca.

JUDITH P.: A mi m’ha agradat molt els ulls.

M: Alguna cosa us ha fet fàstic? (s’afegeixen els pintors a la conversa)

CARLES: A mi els ulls.

ROGER: A mi tot.

ÀLEX B.: A mi la cabra.

ROGER: Perquè no m’agradava.

M: Què ens han explicat l’Ester i el Pere?

ELOI: Que els pulmons s’inflen i es desinflen i els ronyons són pel pipi.

IRENE: Si els pulmons són marrons per què els del Felip (esquelet) són blaus?

ELOI: Potser els nostres són blaus i els dels animals marrons! Ho investigarem?

JÚLIA F.: Per què el Felip no té venes?

VÍCTOR: Perquè l’esquelet no té venes.

ELOI: Sí que té venes i hi passa la sang.

ABIGAÏL (A): Si són blaves les venes i ens fem un tall, la sang sortirà blava?

ÒSCAR: Sí, perquè quan és de dia és blava i quan és de nit és vermella.

IRENE: Perquè està salada.

ELOI: L’aigua del mar està salada! Jo crec que si és de nit i de dia també sortirà vermella.

MARTINA: Perquè tots els dies surt vermella, sol vermella.

NEKANE: Si ens fem un tall es trenquen les venes i surt sang.

VÍCTOR: Les venes són de color blau i la sang vermella pos les venes no és la sang.

ÒSCAR: Un dia em va sortir sang de nit i era vermella.

A: I a l’avantbraç tenim sang?

JUDIT V.: Sí que té sang.

ELOI: Perquè això vermell és sang.

MARTINA: Tenim sang per tot arreu, menys a les orelles.

ÒSCAR: El cabell no pot entrar la sang perquè és per fora.

ELOI: Per tot el coll hi ha sang menys pel cabell.

JÚLIA F.: El meu avi no té cabell i no li creix.

CARLES: Perquè sinó en té no li pot créixer.

Continuarem parlant sobre el tema, avui se’ns ha acabat el temps!! MOLTES GRÀCIES AL PERE I A L’ESTER per la seva aportació tan enriquidora! Els núvols i els pintors s’ho han passat genial i els hi ha encantat!! Hem après moltíssim amb aquesta dissecció!! Esperem que també us ho hagiu passat tan bé com nosaltres!

Diferències femenines i masculines

4 Replies

Avui l’Òscar, quan ja estàvem rentant-nos les mans i a punt per anar a esmorzar… ha dit: “Marta, les nenes i els nens no som iguals i el cos tampoc”. Això ha donat peu a parlar-ne amb els Núvols:

MARTA (M): Núvols, els homes i les dones som iguals?

TOTS: No!

DALMAU: Les nenes tenen vulva i els nens tenen tita.

ÀLEX: Els papes no porten cueta i les mames sí.

ELOI: Les nenes tenen el cabell llarg i alguns nens també però més curt.

JÚLIA F.: Les nenes porten faldilles i els nens no.

ÒSCAR: Els nens els hi agrada les pelis de por i la màgia i les nenes només els pelutxes, les nines…

ELOI: Sí, i la Kitty i la Dora.

M: Ah sí? Les nenes d’aquesta classe només juguen amb les nines? I no hi ha nens que juguin a la cuineta per exemple?

TOTS: No!!

JÚLIA F.: Tots juguem amb tot.

ELOI: Sí, perquè l’Ona juga també a jocs esverats.

ONA: Perquè també m’agraden.

MARIO: Marta, les nenes porten calces i els nens porten calçotets!

MARTÍ: Les mames porten sustens.

ELOI: Sí, perquè els papes tenen els pits baixets i les mames grans perquè els hi han de donar als bebés la llet.

MARIO: Sí, i les mames són les que es queden embarassades i els papes no.

M: D’acord. Apuntem les diferències que heu observat sobre les siluetes? Què posem?

NEKANE: Que les nenes tenim vulva i els nens penis.

M: I com ho fem?

JÚLIA F.: Escrivint-t’ho!

I així ho hem fet. Hem anat al passadís on tenim les siluetes de la Martina i del Josua (on intentarem reproduïr l’esquelet i algun sistema del cos) i hem apuntat els òrgans sexuals que ens diferencien.

Per veure més fotografies: https://picasaweb.google.com/100908750144630889372/CosHuma?authkey=Gv1sRgCIaGxfSjm4COoAE&feat=directlink

Cos humà (II)

2 Replies

El passat dijous a la tarda la Mar va aparèixer a la classe amb una reproducció d’un cos humà per dins!! Els núvols van quedar al·lucinats!! Vem intentar descobrir què hi veiem i només vem reconèixer els tubos per on baixa el menjar i una part de l’estómac (els intestins) que no vem saber trobar el seu nom. També vem comprovar la forma que té l’esquelet i que hi ha parts del cos que no formen part de l’esquelet com els ulls, les orelles, etc. Vem concloure que de moment, el deixarem a l’aula per anar-nos-el mirant i intentarem esbrinar més sobre el cos!! I… aquest matí ha sorgit aquesta conversa:

ELOI: La llengua és de sang a dintre.

MARTINA: Perquè el cos té sang.

ELOI: Perquè quan ens fem mal surt sang, però no sabem perquè tenim la sang!

MARTINA: Si li preguntem a les senyoretes del pis de baix?

JÚLIA F.: No! Als nens de baix!

DALMAU: Marta, jo vull dir que allò que es cargola (es refereix als intestins) és per on passa el menjar.

ELOI: Sí i jo he descobrit que això són els pulmons, allò que sembla com mongetes (ho assenyala).

JUDIT V.: Sí passa pels tubs i es queden a la panxa, oi que sí Dalmau?

MARTINA: Primer va pel coll i després a l’estómac.

ELOI: Primer va per la boca i l’aixafem i ens l’empassem pel coll i passa pels tubos i va a l’estómac.

MARTA (M): I un cop el menjar està a l’estómac?

ÀLEX: Es guarda el peix i prou.

ELOI: L’estómac l’aixafa i fa la caca que va a la depuradora.

ÒSCAR: Quan mengem i fem caca i quan dormim ens fem grans perquè sinó dorms bé no podrem fer res.

ÀLEX: Que jo una vegada vaig menjar una oliva Marta i em vaig menjar el pinyol sense voler eh! I el vaig cagar.

ELOI: Perquè el pinyol no pot aixafar-lo l’estómac, és massa dur i les coses dures són lo que no pot aixafar l’estómac per fer-lo amb caca.

JÚLIA F.: Marta, podriem portar un esquelet aquí per saber com es fan totes aquestes coses?

JUDIT V.: L’altre dia vaig veure uns dibuixos on sortia un esquelet.

ÒSCAR: A uns dibuixos que vaig veure un esquelet i es va trencar i morir; perquè l’esquelet sense la pell no aguanten.

M: Tots creieu que l’esquelet sol, sense pell, cauria?

TOTS: Sí.

JÚLIA F.: Els ossos es trenquen si cauen al terra.

BRUNO: Clar, com els dinosaures que els van trobar al terra.

ELOI: Marta, podríem fer un esquelet en el Josua i amb aquell plàstic sense color lo de dins del cos i així quan ho posem junt tenim el cos per dins!!

M: Em sembla molt bona idea Eloi! Voleu que ho provem núvols?

TOTS: Sí.

JÚLIA F.: Però haurem de preguntar als grans coses que no sabem.

M: D’acord, la setmana vinent hi anem.

PUM! L’origen de l’univers!

2 Replies

Benvolgudes i apreciades famílies!

Com ja sabeu, aquests dies hem estat parlant dels planetes, del Sol i la Lluna! Han estat dies amb molta informació a pair i els núvols estan molt motivats per aprendre més i més sobre el misteri de l’univers. Hem mantingut moltíssimes converses fins que l’altre dia va sortir una pregunta a destacar: COM S’HA FET L’UNIVERS?!

La resposta la vem trobar ràpid… ja que els núvols tenien molt clar que els nens de P5, els metges, ho sabrien i per tant, els hi vem anar a preguntar. La sorpresa va ser que en aquell moment no eren a l’aula i vem parlar amb la seva mestra: la Montse. Ella ens va donar una pista: una explosió anomenada Big bang!! Així que vem anar a l’ordinador i vem buscar al youtube Big bang i vem mirar el següent vídeo:

A partir d’aquí i avui, recordant-t’ho… ha sortit aquest conversa:

MARTA (M): Recordeu com ens va dir la Montse que es va fer l’univers?

MARTINA: Amb una explosió.

ELOI: La del Big bang.

M: I què va passar amb aquesta explosió? I què va explotar?

ELOI: Es van formar els planetes.

JÚLIA J.: Va explotar un banc.

MARTINA: No, perquè el banc no es tan gran!

NEKANE: Va explotar un sol.

JÚLIA F.: No, no pot explotar el sol!

MARTINA: Marta, els dinosaures no existien aquells dies.

DALMAU: Clar, perquè primer van existir les persones.

ELOI: No, perquè el meu pare que sap moltes coses diu que van existir primer els dinosaures.

JÚLIA F.: Que quan nosaltres érem monos sí que existien els dinosaures!

MARTINA: Quan nosaltres no havíem nascut.

ELOI: Només hi havien els prehistòrics.

ÒSCAR: Quan nosaltres érem monos els dinosaures eren petits i es van fer grans.

ELOI: Clar! Tots es fan grans perquè mira, el meu avi i la meva àvia tenen molts anys i són baixets.

MARTINA: Quan ens fem grans ens fem baixets.

ÀLEX: Marta, primer van haver-hi els dinosaures perquè ara són esquelets.

ELOI: Són ossos de dinosaures.

ÀLEX: Ho sé perquè a la tele en vaig veure uns senyors que es van trobar un esquelet en un forat de dinosaure que tenia ales i orelles iguals que ells.

ÒSCAR: Per la tele van trobar un os de dinosaure i van trobar el dinosaure d’aquell os.

IRENE: Un dia el papa i la mama fueron al lloc dels dinosaures i han excavat i m’han explicat moltes coses dels dinosaures.

MARIO: Tots els dinosaures creixen iguals.

ELOI: Van desaparèixer perquè ja no els hi quedava vida.

MARTÍ: Sí, perquè tothom es mor, com la meva àvia.

M: Sí… amb això teniu molta raó.

ÒSCAR: Però tu et moriràs abans que nosaltres oi Marta?

M: Sí, segurament sí. Però escolteu… voleu investigar què va passar després del Big bang o no?

TOTS: Sí!

Així que de moment el tema s’ha quedat aquí… però seguirem investigant…. demà observareu què han entès els núvols del Big bang… ho hauran de dibuixar 😉 I… us acabarem d’explicar la idea de fer l’univers dins l’aula…

Quina col·lecció de petons!

9 Replies

El passat divendres a la tarda va venir la Maria José i ens va explicar un conte molt bonic anomenat: “Quina col·lecció de petons!”. Un llibre molt amorós que ens parla dels petons: llargs, curts, petits, grans, secs,… i sobre del que més agrada a l’Alba, la xiqueta protagonista i que acaba preguntant: Quin petó t’agrada més a tu?

I d’aquest conte va surgir aquesta conversa, on els núvols van exterioritzar una mica quin petó els hi agradava més…

Mª JOSÉ: Quin petó us agrada més a vosaltres?

NEKANE: Els petits de mi papa i mi mama.

IRENE: A mi m’agrada els petons llargs de la mama.

MAR: Els grans de la mama.

JUDIT V.: Molts petons grans del papa fins al cel.

ÀLEX: Els petons mitjans de la mama.

MARTÍ: La meva gossa em fa petons a tota la cara mullats i em fa babes!

ÒSCAR: Els petons llargs que em fa la iaia…

JOAN: A mi m’agrada que la meva mama em fa petons petits i el papa no me dóna petons, però jo a ell sí, molt grans!

CLÀUDIA: M’agraden els de mi mama i mi papa que són molt grans.

JUDITH P.: Que a mi m’agrada eh, m’agrada que la mama em faci petons petits.

JÚLIA J.: Que el Rufo ma xupa i ma fa babes aquí a la cara i jo a al mama mitjans.

DALMAU: La mama me’ls fa petits i el papa els fa mitjans.

IAN: Mi papa i mi mama me da besos petits.

DANIEL: A mi m’agraden els petons grans.

MARIO: A mi els petons mitjans.

ONA: A mi els petons de la iaia grans i llargs.

JÚLIA F.: A mi m’agrada del meu papa els petons silenciosos i la mama els grans i a mi m’agrada fer-los petits.

I els núvols pregunten…: i a vosaltres, famílies, quins petons us agraden més?

Per què s’aguanta el globus?

2 Replies

Aquesta tarda la Júlia Juliana ha aparegut a classe amb un globus del Viena a la mà. Quan estàvem entrant a l’aula, el globus s’ha escapat del braç de la Júlia i ha volat cap al sostre! Ha estat en aquell moment que el Dalmau ha formulat la pregunta…

DALMAU: Marta, per què s’aguanta?

ÒSCAR: Perquè té gas.

MARTINA: Jo crec que s’aguantaven tots els globus perquè tenen aire acondicionat.

JÚLIA F.: Crec que té aire que no es veu.

MARTINA: Crec que estarà dins el globus l’aire.

ÀLEX: L’aire no es veu, cap aire.

MARTINA: Marta, un dia el Guillem se li va anar el globus volant cap a un altre país pel cel.

IAN: Té aire a dins!

MARTA (M): I per què no vola cap al cel el globus?

ÀLEX: Perquè hi ha la paret.

JÚLIA F.: Perquè hi ha sostre, si està a fora si que se’n va cap al cel.

M: Amb aquest aire, les persones també podem volar?

TOTS: No!!

MARTINA: Hi ha un aire, però els nens aguanten.

ÀLEX: Les persones necessitem l’aire per respirar.

(Aquí s’ha acabat la conversa amb el mig grup i s’ha iniciat la següent conversa amb l’altre mig que venia d’anglès…)

M: El Dalmau ha preguntat per què s’aguanta el globus de la Júlia a dalt…

ONA: Perquè té aire.

DALMAU: Perquè té una cosa molt fosca que aguanta a dins.

ELOI: Dalmau, per què no la veiem aquesta cosa fosca?

DALMAU: Perquè és molt fosca i no la veiem.

MAR: Perquè hi ha el sostre.

M: O sigui que el sostre aguanta el globus? I si no hi hagués el sostre què passaria?

MAR: Se n’aniria cap al cel.

MARIO: Però… per què no se’n va cap al cel?

ELOI: Perquè hi ha el sostre…!!

MARIO: I si treiéssim el sostre?

MAR: Se n’aniria cap al cel.

ELOI: Mario, els que tenen fil se’n van cap al cel i els que no a baix.

DALMAU: Jo crec que s’aguanta perquè la cosa fosca és màgica…

Arriba l’Araceli i li comentem els nostres dubtes… i ens dóna una molt bona idea: portarem un globus del Viena, un globus normal, un globus amb fil i un sense… i comprovarem aviam què succeeix!

La rotació de la Terra!

2 Replies

Avui al matí ha vingut la Ruth, la mare de la Marta (“petita” com l’anomenen els núvols, no perquè sigui petita sinó perquè és més petita que la Marta mestra) a explicar-nos la rotació del planeta Terra sobre ella mateixa i al voltant del Sol.

Però, abans, hem mantingut aquesta petita conversa:

RUTH (R): Sabeu el què són els planetes?

ELOI: On vivim nosaltres és el planeta Terra.

R: Sí, la Terra és un planeta! Quins més coneixeu?

MARTINA: Saturn.

ONA: La lluna.

ELOI: No, la lluna és un satèl·lit!

MARTINA: Mercuri.

ÒSCAR: Saturn.

R: Molt bé! I també hi ha Urà i quin és aquest (senyalant al póster)?

ÒSCAR: Venus.

R: Els planetes tenen llum?

TOTS: No!

MARTINA: Perquè l’espai està molt fosc.

R: I qui fa llum a l’espai?

TOTS: El sol!

MARTINA: El sol és una estrella.

MARIO: Quan surt la lluna el sol se’n va a l’espai.

ELOI: El sol és l’estrella més gran però hi ha planetes més grans.

[ La Ruth ens explica que els planetes que nosaltres coneixem formen part d’una Galàxia, però que n’hi han més al costat i en tot l’Univers. Una galàxia és un conjunt de planetes i estrelles que estan a prop ]

R: Què és un meteorit?

ÀLEX: Una pedra molt grossa.

MARTINA: Al pati nostre no hi ha pedres!

R: Sí, un meteorit és com una estrella fugaç molt grossa. I.. què sabeu de la Terra?

ÒSCAR: Que no hi ha cap monstre!

MARTINA: Té forma rodona .

ELOI: Fa així al voltant del sol i així ella mateixa (amb la mà fa la forma i com gira).

MARIO: La terra es posa cap al sol i fa voltes.

ELOI: Ja ho he dit jo!

[ Aquí la Ruth ens explica que no fa una volta rodona sinó que és més aviat com una forma d’ou, un el·lipse ]

Després d’aquesta conversa la Ruth ens explica que ara veurem la rotació de la Terra i que entendrem més bé com es fa de dia i de nit, però abans hem de conèixer una mica la Terra. Ens ensenya la TERRA QUE HA FET ELLA I LA MARTA!! ENS AGRADA MOLT!! Ens explica que té 7 continents i que cadascun té unes característiques i una fauna diferent. Ens reparteix diferents dibuixos per pintar i que després col·loquem sobre cada continent.

Finalment, ens representa la rotació de la Terra sobre ella mateixa simbolitzant el sol amb un focus que està quiet (sí, el sol no és el que es mou!) i fa servir la maqueta de la Terra per representar com ens toca el sol i com girem i a la nit tenim la lluna. Ho entenem molt bé! I de cop descobrim que la Terra tarda un dia sencer a fer la volta sobre ella mateixa!!!

I aquí surgeix el següent dubte (que us demanem ajuda per investigar-lo!): QUANTS DIES TARDA LA TERRA EN DONAR LA VOLTA A TOT EL SOL?

Moltes gràcies Ruth!! Ens ha agradat molt l’activitat i ja estem esperant a que tornis quan vulguis! 😉

MÉS FOTOS, CLIQUEU:

Rotació Terra

Et trobem a faltar Geni!

9 Replies

I és que des que va començar el curs, no hi ha dia de la setmana que algun/a núvol pregunti per la Geni o faci un comentari estil “la Geni ens hagués dit tal cosa”. I avui al tornar del pati la Laura ha preguntat per la Geni i s’ha iniciat la següent conversa:

MARTA (M): On és la Geni, núvols?

ELOI: A casa seva.

MARTINA: Perquè està el bebe a lo millor ja ha nascut.

ONA: No, ha crescut però encara està a la panxa.

NEKANE: Aun está en la panxa.

ELOI: Potser està al metge.

IRENE: A lo mejor està descansando.

ÒSCAR: I no li podem explicar res? La podem trucar?

M: Què li explicaríeu a la Geni?

ÒSCAR: Que hem pintat els vidres amb pintura de cares.

JUDITH P.: Que si està malalta no podrá venir, pos que se cuide.

JUDIT V.: Està descansant perquè té un bebe a la panxa que es dirà Laia.

NEKANE: Que vem pintar amb els dits a un paper i amb pintura.

DALMAU: El bebe es diu Laia i li envio records.

MAR: Que avui hem fet panellets!

ONA: Aquell dia vem fer pastitxo amb ou i amb sorra d’aquella.

NEKANE: Per fer l’espai també!

MARIO: La meva mama ja té el bebé Geni! I es diu Alice.

(Es van animant entre tots i comencen a dir que la troben a faltar molt i que enyoren les bromes! Tots coincideixen en que volem que ens faci una visita o que vingui aviat i ens ensenyi la Laia!).

MARTINA: Volem que ens vingui a fer bromes perquè ara ja sabem que són bromes i ens agraden!

MARIO: Però que no ens faci bromes de P3!

ELOI: Que en faci de P4!

ÒSCAR: Volem que vingui un dia, un dia ja va venir a la festa, però que torni.

NEKANE: Cuando los gigantes hicieron con las tisoras tallaron el papel.

ONA: Marta, també li podríem fer un dibuix!

MARTINA: O un panellet de xocolata!

LAURA: Yo a la Geni la quiero mucho.

MARTINA: De vegades s’enfadava una mica a P3…

ELOI: I tu també Marta!

MARIO: Però perquè alguns ens portàvem malament i xerraven molt.

NEKANE: A la Geni li podríem regalar un llibre!

Aquí tots s’animen i parlen entre ells. Finalment entre tots decidim que li farem una cosa, però de moment és un secret. Així que us tocarà esperar per saber el què és… però us avanço que comportarà molta feina! I aprendran molt amb la sorpresa! El millor.. és que hem parlat sense adonar-nos de sentiments i emocions i per altra banda… hem recordat algunes activitats que hem fet durant aquests dos mesos de curs, fantàstic! Però el més important: tenen ganes de que la Geni vingui!