Aquest matí hem anat a veure a la sala d’actes de l’Auditori del Mirador la pel·lícula d’en Kiriku! Ens ha encantat!! I a la tarda n’hem parlat…
MARTA (M): Què hem fet aquest matí?
JÚLIA J.: Anar a l’auditori!
ÀLEX: I hem vist el Kiriku.
ELOI: És un bebé però que treballa.
JÚLIA F.: I corre moltíssim.
ÒSCAR: És petit i corre més ràpid que un elefant que fan “ta, ta, ta, ta”.
MARTA: No anava vestit.
IRENE: El Kiriku es muntava a una girafa.
JÚLIA F.: Perquè no l’agafessin els demés.
ONA: Els dolents de la bruixa.
CLÀUDIA: Estava corriendo perquè el perseguia un llop.
M: On creieu que viu el Kiriku?
NEKANE: Y luego se encuentra un toro.
MARIO: Era com una cabanya la seva casa.
ELOI: Viu a la sabana.
DALMAU: A una altra ciutat molt lluny d’aquí.
ÒSCAR: Podia viure a Espanya. Les mares d’allà van vestides amb una tovallola, les del Kiriku.
JÚLIA F.: Només era una faldilla.
BRUNO: Era una tovallola colgada aquí (assenyala la cintura).
JUDIT V.: El Kiriku era petit.
JOSUA: Corrava molt.
ELOI: El que corria més de la sabana.
M: Ho dibuixem?
TOTS: Sí!!!
I així ho hem fet!! Hem dibuixat cadascú el Kiriku i el seu poble… per veure els dibuixos cliqueu al següent enllaç: https://picasaweb.google.com/100908750144630889372/Kiriku?authkey=Gv1sRgCKPnhPXNyPLCqwE&feat=directlink
BON DIA A TOTS!!!!!!!!! HE VIST ELS DIBUIXOS I SÓN GENIALS, NO SÉ QUIN ÉS EL QUE MÉS M´AGRADA!!!!!!!!!!!
MOLTES FELICITATS PER AQUESTA CREATIVITAT!!!!!!!!!!!
Ostres! Quin privilegi tenir tietes per aquí i tot!! Benvinguda!!! Demà els hi llegiré el teu comentari i segur que un núvol somriurà! 😀 Moltes gràcies per comentar!! Els núvols són molt creatius!! 🙂 Esperem llegir-te en altres ocasions!
Hola núvols!!! Estic que no m’ho crec!!!! Un comentari de la Marta petita?!!!!!!
Guau!!!!!!!!!!! Molt bé, aviam si continuem així!!!
A la Marta li va agradar molt en Kiriku, encara avui ens explicava a casa que era un nen que corria molt, que no anava vestit, i que les mares portaven una tovallola a la cintura!
Estem molt contents d’haver llegit una frase seva al bloc! Hurra!!
P.D.: Gràcies, Marta “gran”!!