Clouds and Painters they did a mural about Toys as a final activity from the Didactic Unit called “Let’s play”. They drew their favourite toys and at the end they wrote their name as: ball, car, train, doll, bicycle, robot…
As you can see the final result is excellent! Congratulations for your brilliant work!!!
Eli.
Photos: https://picasaweb.google.com/100908750144630889372/ENGLISH?authkey=Gv1sRgCK-mvp-Tp8W7xgE&feat=directlink
Avui l’Òscar, quan ja estàvem rentant-nos les mans i a punt per anar a esmorzar… ha dit: “Marta, les nenes i els nens no som iguals i el cos tampoc”. Això ha donat peu a parlar-ne amb els Núvols:
MARTA (M): Núvols, els homes i les dones som iguals?
TOTS: No!
DALMAU: Les nenes tenen vulva i els nens tenen tita.
ÀLEX: Els papes no porten cueta i les mames sí.
ELOI: Les nenes tenen el cabell llarg i alguns nens també però més curt.
JÚLIA F.: Les nenes porten faldilles i els nens no.
ÒSCAR: Els nens els hi agrada les pelis de por i la màgia i les nenes només els pelutxes, les nines…
ELOI: Sí, i la Kitty i la Dora.
M: Ah sí? Les nenes d’aquesta classe només juguen amb les nines? I no hi ha nens que juguin a la cuineta per exemple?
TOTS: No!!
JÚLIA F.: Tots juguem amb tot.
ELOI: Sí, perquè l’Ona juga també a jocs esverats.
ONA: Perquè també m’agraden.
MARIO: Marta, les nenes porten calces i els nens porten calçotets!
MARTÍ: Les mames porten sustens.
ELOI: Sí, perquè els papes tenen els pits baixets i les mames grans perquè els hi han de donar als bebés la llet.
MARIO: Sí, i les mames són les que es queden embarassades i els papes no.
M: D’acord. Apuntem les diferències que heu observat sobre les siluetes? Què posem?
NEKANE: Que les nenes tenim vulva i els nens penis.
M: I com ho fem?
JÚLIA F.: Escrivint-t’ho!
I així ho hem fet. Hem anat al passadís on tenim les siluetes de la Martina i del Josua (on intentarem reproduïr l’esquelet i algun sistema del cos) i hem apuntat els òrgans sexuals que ens diferencien.
Per veure més fotografies: https://picasaweb.google.com/100908750144630889372/CosHuma?authkey=Gv1sRgCIaGxfSjm4COoAE&feat=directlink
El passat dijous a la tarda la Mar va aparèixer a la classe amb una reproducció d’un cos humà per dins!! Els núvols van quedar al·lucinats!! Vem intentar descobrir què hi veiem i només vem reconèixer els tubos per on baixa el menjar i una part de l’estómac (els intestins) que no vem saber trobar el seu nom. També vem comprovar la forma que té l’esquelet i que hi ha parts del cos que no formen part de l’esquelet com els ulls, les orelles, etc. Vem concloure que de moment, el deixarem a l’aula per anar-nos-el mirant i intentarem esbrinar més sobre el cos!! I… aquest matí ha sorgit aquesta conversa:
ELOI: La llengua és de sang a dintre.
MARTINA: Perquè el cos té sang.
ELOI: Perquè quan ens fem mal surt sang, però no sabem perquè tenim la sang!
MARTINA: Si li preguntem a les senyoretes del pis de baix?
JÚLIA F.: No! Als nens de baix!
DALMAU: Marta, jo vull dir que allò que es cargola (es refereix als intestins) és per on passa el menjar.
ELOI: Sí i jo he descobrit que això són els pulmons, allò que sembla com mongetes (ho assenyala).
JUDIT V.: Sí passa pels tubs i es queden a la panxa, oi que sí Dalmau?
MARTINA: Primer va pel coll i després a l’estómac.
ELOI: Primer va per la boca i l’aixafem i ens l’empassem pel coll i passa pels tubos i va a l’estómac.
MARTA (M): I un cop el menjar està a l’estómac?
ÀLEX: Es guarda el peix i prou.
ELOI: L’estómac l’aixafa i fa la caca que va a la depuradora.
ÒSCAR: Quan mengem i fem caca i quan dormim ens fem grans perquè sinó dorms bé no podrem fer res.
ÀLEX: Que jo una vegada vaig menjar una oliva Marta i em vaig menjar el pinyol sense voler eh! I el vaig cagar.
ELOI: Perquè el pinyol no pot aixafar-lo l’estómac, és massa dur i les coses dures són lo que no pot aixafar l’estómac per fer-lo amb caca.
JÚLIA F.: Marta, podriem portar un esquelet aquí per saber com es fan totes aquestes coses?
JUDIT V.: L’altre dia vaig veure uns dibuixos on sortia un esquelet.
ÒSCAR: A uns dibuixos que vaig veure un esquelet i es va trencar i morir; perquè l’esquelet sense la pell no aguanten.
M: Tots creieu que l’esquelet sol, sense pell, cauria?
TOTS: Sí.
JÚLIA F.: Els ossos es trenquen si cauen al terra.
BRUNO: Clar, com els dinosaures que els van trobar al terra.
ELOI: Marta, podríem fer un esquelet en el Josua i amb aquell plàstic sense color lo de dins del cos i així quan ho posem junt tenim el cos per dins!!
M: Em sembla molt bona idea Eloi! Voleu que ho provem núvols?
TOTS: Sí.
JÚLIA F.: Però haurem de preguntar als grans coses que no sabem.
M: D’acord, la setmana vinent hi anem.
Fa dies el Bruno ens va ensenyar un esquelet d’un dinosaure, bé… d’un rèptil volador, i ens va explicar la seva visita al Museu Paleontològic de Sabadell. Des d’aquell matí, els núvols estan intrigats per saber de què està format el cos humà…i avui ha sorgit aquesta conversa:
MARTA (M): De què està format el cos humà?
ELOI: De carn i ossos.
MARTÍ: I un esquelet.
ELOI: Sí, l’esquelet són els ossos.
MARTINA: És un os l’esquelet!
ELOI: L’esquelet són ossos ajuntats Martina. Si ens treuen els ossos serem nosaltres però quiets i com els ossos no s’aguanten es caurà.
ÒSCAR: Els ossos caurien perquè no tenen la pell per aguantar.
ELOI: I llavors tampoc estaríem vius.
M: Però… què aguanta els ossos?
NEKANE: Els peus fan que l’esquelet aguanti.
ELOI: Jo crec que s’aguanten pels peus i les sabates.
M: I els ossos del braç o de la mà també els aguanten els peus?
JÚLIA F.: No, els aguanta la mà.
ELOI: I el braç! Perquè la pell els protegeix perquè s’aguantin.
M: Però aviam.. què hi ha sota la pell?
ÒSCAR: Hi ha ossos, Marta!
MARTÍ: Hi ha l’esquelet i menjar.
ELOI: Jo ja ho he descobrit el què hi ha a la panxa, un estómac!
JÚLIA F.: La pell fa que mengem perquè creixem.
ELOI: I la llengua fa que parlem.
JÚLIA F.: No, la boca ho fa!
ÒSCAR: Júlia, ens posem el menjar a la boca i quan passa el menjar pels forats llavors va a l’estómac.
M: Òscar, quins forats?
ÒSCAR: Els que porten a una mena d’estómac.
M: Però què fem amb el menjar?
MAR: El masteguem.
MARTINA: Es desfà i se’n va cap a baix perquè masteguem.
ELOI: No, l’aixafem!
MARTINA: I pel coll baixa.
MARIO: Perquè ens fem grans pel menjar.
M: Per què creieu que el masteguem el menjar?
MARTÍ: Perquè sinó ens escanyem.
ELOI: No, jo crec que és perquè no es faci una bola.
MARTÍ: I també si no masteguem ens escanyem perquè sinó no ens fem grans i no respiraríem.
DALMAU: I Marta… l’os del cap com deu ser?
ÀLEX: Rodó, perquè el cap és rodó.
MARTINA: Els caps són de diferents formes.
MARIO: Alguns tenen una altra forma.
M: I els ulls són ossos també?
TOTS: NO!!!
MARTÍ: Els ulls tenen una cosa que a la meva amiga Estel li va trencar a un peix i li va sortir una cosa.
ÒSCAR: Els ulls a dintre no poden girar, podem veure els costats i el mig, però els ulls no poden veure el cor.
JÚLIA F.: (mirant cap al pit) Jo me’l veig!
MARTINA: Els ossos estan a dins la pell i el cor també.
GAMID: Marta, el menjar va de la boca a la panxa.
ELOI: Per uns tubs.
MARTINA: Sí, passa el menjar.
MARIO: Però hi ha molts tubs o un?
ELOI: Jo crec que hi ha dos tubos, un per on passa el menjar i si passa per l’altre forat tenim tos.
JÚLIA F.: N’hi ha molts.
ÀLEX: Jo també crec que n’hi ha dos, perquè hi ha dos forats.
ÒSCAR: A dins de l’estómac i després surt de l’estómac a on cau el menjar i després es desfà.
ELOI: A la boca es tritura el menjar a l’estómac es desfà i després es fa caca i va a parar a la depuradora. La fem al vàter, però quan tirem la cadena va a la depuradora.
MARTINA: Va a parar al mar!
ELOI: No!!! Perquè sinó no podríem banyar-nos si hi hagués caca al mar!!
DALMAU: El menjar pel tubo passen una mica a poc a poc, perquè m’ho va dir la mama.
ELOI: Jo crec que passa ràpid perquè el coll és cap avall i baixa i ha d’anar ràpid.
MARTINA: Sí, perquè rellisca!
ELOI: Com els cotxes de joguines! Perquè baixen i és baixada.
ÒSCAR: Quan el cos es para el menjar també es para.
JUDIT V.: Que sí parem el cos no podrem menjar ni mastegar i no podrem caminar.
ELOI: Ens moriríem.
M: S’està fent tard… com podem investigar tot això que hem parlat del cos humà?
MARTINA: Amb el Paco (es refereix a l’ordinador de l’aula) busquem informació del cos.
M: I si no funcionés?
ÒSCAR: Doncs ho dibuixem i ho investiguem nosaltres preguntant.
M: I què dibuixem?
ELOI: El cos d’un nen i una nena.
Així ho hem fet!! Hem triat el nen i la nena més baixets de la classe, perquè ens hi capigués el seu cos en el paper d’embalar i hem decidit que anirem formant el cos de cadascú, perquè els núvols tenen molt clar que el cos femení i el masculí són diferents… ja investigarem si tenen raó o no…
Seguirem parlant del tema… mentrestant, hem aprofitat la curiositat per presentar el fang i treballar una mica el volum, així que hem fet el cos humà amb fang!! Mireu quines figures més maques han sortit:
Aquesta tarda ha estat ben divertida i amb una companyia molt especial!! Per primer cop, ens hem ajuntat pintors i núvols a fer una activitat d’empastifar-nos conjunta, a part dels Bon dia conjunts que fem normalment o de jugar!! Ens encanta treballar junts, perquè així ens coneixem més les dues classes!!
Avui hem realitzat un pastitxo de Sucre amb pintura!! Per fer el pastitxo més tranquil·lament, hem ajuntat mig grup de pintors amb mig grup de núvols, mentre la resta jugaven o feien anglès. Al acabar hem ajuntat els altres dos mitjos grups! Primer hem escollit els colors, després hem tancat els ulls i ens fixàvem amb el soroll de l’ingredient especial al caure sobre el full i comentàvem les nostres hipòtesis… que si era sal, que potser sorra, o més aviat farina… i quan hem obert els ulls… ostres!! SUCRE!! La sensació al barrejar-ho ha estat una mica especial.. alguns ens ha encantat i d’altres ho hem trobat realment fastigós.. però ha estat una experiència més!!
Per veure més fotografies, cliqueu sobre la presentació:
Aquest matí hem anat tot Infantil (P3, P4 i P5) a l’Auditori de Castellar del Vallès a veure el conte de “La cigala i la formiga”! Aquesta vegada ens ha acompanyat l’àvia de la Nekane, la Lourdes; des d’aquí li volem agrair que ens hagi acompanyat i les atencions!! I aprofitem per convidar-la a tornar sempre que vulgui!!
L’espectacle ens ha agradat molt!! Hem rigut moltíssim, perquè eren bromistes com nosaltres! La formiga li ha ensenyat a la cigala que és molt important treballar per tenir la feina feta quan vols descansar. Ens ho hem passat molt bé i hem cantat i tot!!
Aviam què us expliquen els núvols!!