Cos humà (II)

El passat dijous a la tarda la Mar va aparèixer a la classe amb una reproducció d’un cos humà per dins!! Els núvols van quedar al·lucinats!! Vem intentar descobrir què hi veiem i només vem reconèixer els tubos per on baixa el menjar i una part de l’estómac (els intestins) que no vem saber trobar el seu nom. També vem comprovar la forma que té l’esquelet i que hi ha parts del cos que no formen part de l’esquelet com els ulls, les orelles, etc. Vem concloure que de moment, el deixarem a l’aula per anar-nos-el mirant i intentarem esbrinar més sobre el cos!! I… aquest matí ha sorgit aquesta conversa:

ELOI: La llengua és de sang a dintre.

MARTINA: Perquè el cos té sang.

ELOI: Perquè quan ens fem mal surt sang, però no sabem perquè tenim la sang!

MARTINA: Si li preguntem a les senyoretes del pis de baix?

JÚLIA F.: No! Als nens de baix!

DALMAU: Marta, jo vull dir que allò que es cargola (es refereix als intestins) és per on passa el menjar.

ELOI: Sí i jo he descobrit que això són els pulmons, allò que sembla com mongetes (ho assenyala).

JUDIT V.: Sí passa pels tubs i es queden a la panxa, oi que sí Dalmau?

MARTINA: Primer va pel coll i després a l’estómac.

ELOI: Primer va per la boca i l’aixafem i ens l’empassem pel coll i passa pels tubos i va a l’estómac.

MARTA (M): I un cop el menjar està a l’estómac?

ÀLEX: Es guarda el peix i prou.

ELOI: L’estómac l’aixafa i fa la caca que va a  la depuradora.

ÒSCAR: Quan mengem i fem caca i quan dormim ens fem grans perquè sinó dorms bé no podrem fer res.

ÀLEX: Que jo una vegada vaig menjar una oliva Marta i em vaig menjar el pinyol sense voler eh! I el vaig cagar.

ELOI: Perquè el pinyol no pot aixafar-lo l’estómac, és massa dur i les coses dures són lo que no pot aixafar l’estómac per fer-lo amb caca.

JÚLIA F.: Marta, podriem portar un esquelet aquí per saber com es fan totes aquestes coses?

JUDIT V.: L’altre dia vaig veure uns dibuixos on sortia un esquelet.

ÒSCAR: A uns dibuixos que vaig veure un esquelet i es va trencar i morir; perquè l’esquelet sense la pell no aguanten.

M: Tots creieu que l’esquelet sol, sense pell, cauria?

TOTS: Sí.

JÚLIA F.: Els ossos es trenquen si cauen al terra.

BRUNO: Clar, com els dinosaures que els van trobar al terra.

ELOI: Marta, podríem fer un esquelet en el Josua i amb aquell plàstic sense color lo de dins del cos i així quan ho posem junt tenim el cos per dins!!

M: Em sembla molt bona idea Eloi! Voleu que ho provem núvols?

TOTS: Sí.

JÚLIA F.: Però haurem de preguntar als grans coses que no sabem.

M: D’acord, la setmana vinent hi anem.


2 thoughts on “Cos humà (II)

  1. Montse Mora

    Ahhh per això la Júlia va dir que no li feia por el meu esquelet quan estava dins la meva panxa…. ja vaig lligant caps!!! 🙂

  2. MaRTa Post author

    Hahahah! Quina sortida més bona!! L’enhorabona a l’enginy de la Júlia! 😀 Gràcies pel comentari Montse!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *