Monthly Archives: febrer 2011

Intestins

Ahir al matí vem estar investigant els intestins, tan el prim com el gruixut. Els arqueòlegs, la classe de 3r, ens van explicar que són els encarregats de transformar el menjar en pipi i caca. També ens van comentar que n’hi ha dos i que el prim és més llarg que el gruixut. Per aquest motiu, ahir vem esbrinar quan mesuraven cada intestí i vem veure que l’intestí gruixut mesura 1 metre i mig aproximadament i el Prim 5 metres.

Llavors va sorgir el dubte: quant és 1 metre? I 5 metres? Teníem clar que el Prim era més llarg perquè el número és més gran, però no teníem clar si l’intestí prim estirat hi cabria a l’aula. Per aquest motiu vem anar a la classe dels Microbis a preguntar-los-hi què era un metre i ens van explicar que 1 metre són 100 cm  i ens van deixar un regle per mesurar 5 metres a l’aula.

Al arribar a l’aula vem adjudicar un precinte de cada color per cada intestí i vem representar els intestins al terra. Per fer el Prim, vem haver de moure el regle d’un metre cinc vegades!! I vem quedar al·lucinats al veure com de llarg és l’intestí i com de cargolat ha d’estar a dins del nostre cos!! Al acabar, la Marta ens va enganxar el regle dels microbis i una cinta mètrica a un racó de l’aula perquè aquests dies vinents mirem quant d’alts som… ja que en parlarem la setmana vinent.

Per veure les fotos del procés dels intestins, clic aquí: https://picasaweb.google.com/100908750144630889372/CosHuma?authkey=Gv1sRgCIaGxfSjm4COoAE&feat=directlink

Dibuix amb observació directa

El passat dimecres la Judit V. ens va portar una planta pels núvols! Sempre ens ha fet gràcia tenir-ne una per cuidar-la i per regar-la. Així que a partir d’ara i fins que aguanti, ens cuidarem de la planta entre tots els núvols.

Aprofitant el seu regal i que aquest curs encara no havíem utilitzat la tècnica, la Marta va decidir que la dibuixéssim a partir de l’observació directa.  Així que dijous a la tarda ens vem dedicar a pintar i dibuixar la planta. Primer ens vem fixar molt amb les seves característiques i després vem començar la nostra d’obra d’art i… hem comprovat que som uns artistes! Han sortit dibuixos molt bonics!

Dissecció d’òrgans!

MARTA (M): Què hem fet aquest matí?

ELOI: Hem fet lo del Pere i l’Ester.

CLÀUDIA: Hem tocat la carn de la vaca i del xai.

ÒSCAR: Hem vist un ull de xai i de la vaca.

MARTINA: El de la vaca era més gran perquè és més gran.

ELOI: I el cor de la vaca. Hem descobrit que aquells tubos com cargolets no són l’estómac sinó els intestins.

JÚLIA F.: I el fetge.

MARTINA: Que neteja la sang.

MARTÍ: I també hem tallat.

ONA: Amb ganivets de plàstic.

ÒSCAR: I he travessat el tubo del coll.

ELOI: Els pulmons i el fetge eren tous.

JÚLIA F.: I l’ull de la vaca.

BRUNO: Hem anat a fer-ho al menjador.

ÀLEX: I ens hem posat els guants.

BRUNO: I gorro i bata.

CLÀUDIA: I el gorro era de metges.

MAR: I hem vist la llengua del xai.

CLÀUDIA: Era petita i gris.

NEKANE: Hem tocat coses.

ÒSCAR: Els òrgans.

JÚLIA F.: A mi m’ha agradat tot.

TOTS: A mi també, a mi també…

MARTÍ: A mi el coll de la vaca més.

ELOI: A mi els que m’ha agradat ha estat travessar els pulmons que eren tous.

JÚLIA F.: Nosaltres hem obert els de la vaca.

JUDITH P.: A mi m’ha agradat molt els ulls.

M: Alguna cosa us ha fet fàstic? (s’afegeixen els pintors a la conversa)

CARLES: A mi els ulls.

ROGER: A mi tot.

ÀLEX B.: A mi la cabra.

ROGER: Perquè no m’agradava.

M: Què ens han explicat l’Ester i el Pere?

ELOI: Que els pulmons s’inflen i es desinflen i els ronyons són pel pipi.

IRENE: Si els pulmons són marrons per què els del Felip (esquelet) són blaus?

ELOI: Potser els nostres són blaus i els dels animals marrons! Ho investigarem?

JÚLIA F.: Per què el Felip no té venes?

VÍCTOR: Perquè l’esquelet no té venes.

ELOI: Sí que té venes i hi passa la sang.

ABIGAÏL (A): Si són blaves les venes i ens fem un tall, la sang sortirà blava?

ÒSCAR: Sí, perquè quan és de dia és blava i quan és de nit és vermella.

IRENE: Perquè està salada.

ELOI: L’aigua del mar està salada! Jo crec que si és de nit i de dia també sortirà vermella.

MARTINA: Perquè tots els dies surt vermella, sol vermella.

NEKANE: Si ens fem un tall es trenquen les venes i surt sang.

VÍCTOR: Les venes són de color blau i la sang vermella pos les venes no és la sang.

ÒSCAR: Un dia em va sortir sang de nit i era vermella.

A: I a l’avantbraç tenim sang?

JUDIT V.: Sí que té sang.

ELOI: Perquè això vermell és sang.

MARTINA: Tenim sang per tot arreu, menys a les orelles.

ÒSCAR: El cabell no pot entrar la sang perquè és per fora.

ELOI: Per tot el coll hi ha sang menys pel cabell.

JÚLIA F.: El meu avi no té cabell i no li creix.

CARLES: Perquè sinó en té no li pot créixer.

Continuarem parlant sobre el tema, avui se’ns ha acabat el temps!! MOLTES GRÀCIES AL PERE I A L’ESTER per la seva aportació tan enriquidora! Els núvols i els pintors s’ho han passat genial i els hi ha encantat!! Hem après moltíssim amb aquesta dissecció!! Esperem que també us ho hagiu passat tan bé com nosaltres!




Maquetes de l’esquelet

Aquest matí ens hem distribuït en dos mitjos grups. Mentre un grup estava a Anglès, l’altre ens hem quedat a l’aula explicant el cap de setmana fins que ens hem en recordat  de que la Marta ens havia dit que el dilluns intentaríem muntar un esquelet sobre les siluetes amb aquells pals que utilitzen els metges! Així que hem estat parlant de quantes costelles hi ha, de les diverses mides que tenen els ossos i finalment, la Marta ens ha donat els pals i hem començat a muntar un esquelet sobre la silueta de la Martina.

Quan l’hem acabat ens l’hem mirat bé per no descuidar-nos cap os i quan n’hem estat segurs, hem enganxat els pals amb cola. El segon grup, també han fet l’esquelet sobre la silueta del Josua, però ens hem trobat que ens falten pals!! Així que en tinguem més acabarem l’esquelet i mirarem com es diuen els diferents ossos. Com podeu comprovar els núvols són uns artistes!!!

Podeu veure més fotografies sobre el projecte del Cos humà clicant sobre el següent enllaç, per cert.. podreu veure també els diversos dibuixos que van fer els núvols del cos per dins:

Cos humà

Sistema respiratori

I… parlant, parlant hem comprovat que el què ens preocupa més del cos humà és com respirem i com mengem! Evidentment que vosaltres, famílies, ja sabeu que es tracta dels dos sistemes: respiratori i el digestiu; però els núvols anem al nostre ritme perquè volem descobrir-ho nosaltres, tenim temps!

Els núvols tenen molt clar que respirem gràcies als pulmons. El passat divendres, però, la Marta va preguntar com podríem fer els pulmons a la silueta de la Martina. La majoria dels núvols van optar per escriure-ho. Però el Bruno va dir que els pulmons eren com dos globus que s’inflen i es desinflen!! Així que, a tots ens va semblar fantàstic representar els pulmons amb globus!!

Llavors va sorgir el segon dubte… com arriba l’aire als pulmons? La resposta va ser ràpida: “per dos tubos que van a la boca”!!! D’acord… així que vam buscar dos tubs de plàstic i vam enganxar un globus a cadascun. Al acabar vam posar-ho a la silueta de la Martina i ens vam dirigir a l’ordinador on vam veure el següent vídeo sobre els pulmons:

I aquí va ser quan els núvols es van adonar que “Marta! No són els dos tubos que van a la boca, sinó que és un que es converteix en dos!!“. Així que vam arreglar el nostre petit error i vam tornar a muntar la maqueta dels pulmons. Mireu com van quedar:


Esquelet

Famílies, com ja sabeu, portem uns dies descobrint el cos humà. Aquesta vegada ens ha agafat fort i cada dia sorgeix alguna conversa sobre el tema. Per aquest motiu, hi ha núvols que han començat a portar material sobre el cos humà.

Aquests dies hem rebut diverses radiografies (fotografies del cos per dins) del Bruno, el Daniel, la Clàudia i el Gamid! Els núvols tenen clar que estan fetes amb una càmera especial, que no és com la de la Marta.

Vem estar mirant les radiografies i hem comprovat que podem arribar a fer un esquelet sencer! Així que necessitem la vostra ajuda!!! Ens falten radiografies de les cames i dels braços! Si en trobeu per casa, si us plau feu-nos-les arribar!

Els núvols han descobert varis aspectes sobre l’esquelet, per exemple: tenen clar que l’esquelet sol no s’aguanta dret, necessitem els músculs i la pell perquè s’aguanti; que quan neixem els ossos són mes delicats i hi ha cartílags que amb el temps i a mesura que creixem es converteixen en ossos més forts i durs. L’esquelet d’un adult està format per 206 ossos.

El què encara no tenim clar és de quin material estan fets els ossos… hi ha núvols que creuen que són fusta blanca, altres porexpan i fins i tot, de plàstic! Ho seguirem investigant, no patiu!

Per cert!!! Avui també hem rebut una sorpresa que ens ha agradat molt! La Marta, la mare del Victor de la classe dels pintors, ens ha portat una maqueta d’esquelet de la nostra mida!! Tots els núvols hem al·lucinat!! Ens agrada molt i ens anirà molt bé pel proper dilluns quan muntarem, a partir de pals d’aquells que els metges fan servir per mirar-nos la boca, l’esquelet damunt la silueta del Josua!! A l’esquelet li hem posat nom: Felip!!! Moltes gràcies Marta per la teva gran aportació!! Ens encanta el Felip!

Cercle cromàtic

Aquesta tarda hem rebut una visita molt especial i de molts colors!! Ha vingut a la classe l’abu o avi del Bruno, en Joan, que és pintor (i que bé que pinta!!) i ja fa uns anys va pintar un quadre de la mola que està a la secretaria de l’escola.

En Joan ens ha vingut a explicar el cercle cromàtic i amb ell, hem conegut que hi ha colors primàris (blau, groc i vermell) amb els quals barrejant-los entre ells pots aconseguir la resta de colors!!! Així que, hem pintat el cercle cromàtic dels colors primàris i els secundàris (lila, verd i taronja) conjuntament amb en Joan! Al acabar, l’Abu del Bruno ens ha comentat que ens pintaria un quadre per la classe!! Aquesta idea ens ha encantat i mentre el començava, els núvols hem pintat el nostre quadre partint dels colors primàris!

Ens ho hem passat molt bé i ens ha encantat la visita de l’abu del Bruno!!! Des d’aquí li volem agraïr molt la paciència i les seves explicacions!! Hem al·lucinat descobrint quins colors sortien barrejant els primàris i també veient com de bé dibuixa i pinta en Joan! És un artista!!!! Així que ens acabi el quadre us l’ensenyarem en aquest espai!! MOLTES GRÀCIES JOAN!!!

Més fotografies fent un clic a l’enllaç: https://picasaweb.google.com/100908750144630889372/CercleCromatic?authkey=Gv1sRgCPjc-Pat34OpSw&feat=directlink

Bagul de disfresses

Aquest matí ens ha arribat a les nostres mans el bagul de les disfresses!!! I esclar… com que som uns “pallassets” ens hem dedicat a disfressar-nos i a provar tots els vestits, pantalons, barrets, bolsos, accessoris, etc. Hem estat per una estona un dimoni, un soldat, una princesa, un pallasso, una bruixa, un vaquer, un/a indi/a, etc. De seguida hem demanat els posca’s per maquillar-nos! I és que els núvols som tots uns artistes!

Hem gaudit moltíssim i ens ha encantat jugar una estona a ser diversos personatges!! Hem creat històries, hem jugat, hem actuat… ens ho hem passat pipa!

Pum, pum, pum, pum… el cor!

Aquest matí la Marta ens ha ensenyat un estri molt estrany… però que de seguida hem reconegut perquè els metges ho fan servir molt. N’hem estat parlant… llegiu, llegiu!

MARTA (M): Per què serveix aquest objecte, que es diu Fonendo?

IRENE: Per mirar!

BRUNO: Per escoltar el cor.

M: On està el cor?

JÚLIA F.: A dins del cos.

MAR: A dins la panxa.

CLÀUDIA: Al pit!

ELOI: Entre els pits, una mica a prop d’aquí (senyala el pit esquerre).

IRENE: Un dia fui al metge i me dió unos palillos per la boca.

DANIEL: Sí, són per mirar-te la boca.

MARTÍ: I la llengua.

BRUNO: Marta! El cor fa pum pum, perquè la sang va corrent.

M: Quina sang?

JÚLIA F.: La que tenim al cor!

NEKANE: A tot el cos tenim sangre!

MAR: Sí, al cor també.

IRENE: Però Marta si tenim l’esquelet no sabem on està la sang!

MARTINA: Però Irene, hi ha més coses perquè tenim el cor i l’esquelet i més coses.

JÚLIA F.: Sí i la sang és una cosa més que tenim!

M: Però què és la sang?

ELOI: Aigua però vermella.

IRENE: Agua no!

BRUNO: Va corrents.

JÚLIA F.: Va corrent pel tubo.

ELOI: No, perquè Júlia sinó tocaria amb el menjar!

BRUNO: Doncs va per fora del tubo.

ELOI: Sí, pel costat dels ossos.

DALMAU: Corre per un tubo de color vermell.

JÚLIA F.: El mateix tubo que el menjar no, un altre!

MARTINA: Hi ha tres tubos: un per menjar i un per la sang.

MARIO: I el tercer?

MARTINA: El tercer no me’n recordo.

M: Però Martina, d’on ho has tret això?

MARTINA: Perquè un llibre amb la mama ho vaig descobrir.

M: I per què ens escolten amb aquest objecte els metges?

ELOI: Per si estem malalts.

IRENE: Perquè escolten el corazón.

ELOI: Ells ho senten si estan malalta la panxa i els pulmons per això (senyala el fonendo).

M: I què senten per saber que estem malalts o no?

MAR: Diferents sorolls i si correm també.

M: Anem a preguntar els nostres dubtes als Arqueòlegs i als Taurons?

TOTS: Sí!!

Així ho hem fet i hem anat a visitar les dues classes per preguntar-los-hi què escoltaven amb el Fonendo, on estava el cor i com es deia el “pum, pum” que fa. Els taurons ens han donat un pòster fet per ells on hi ha els aparells digestiu i circulatori dibuixat per ells i així hem descobert que el cor està entremig dels pits, però cap a l’esquerra. I ens han comentat que el “pum, pum” es diu batec i que el cor batega fins que es para i ens morim. A la classe dels Arqueòlegs, ens han comentat que la sang córrer per uns tubs que es diuen venes i que les podem veure si ens mirem el canell. Que de sang n’hi ha per tot el cos i que el cor batega i els pulmons respiren.

Així que després de resoldre gairebé tots els dubtes, penseu que ens estem plantejant moltes preguntes sobre el cos humà, hem anat a l’aula a situar el cor sobre les siluetes penjades al passadís i a escoltar-nos amb el fonendo els nostres cors!! Hem al·lucinat al sentir-nos-els!!!

Una visita musical: el trombó!

Aquesta tarda hem gaudit moltíssim amb una visita molt especial, de fet… seria millor si diguéssim molt musical! Ens ha vingut a veure la Gemma, la germana de l’Abigaïl, acompanyada d’un instrument de vent molt gros: el Trombó! Hem quedat al·lucinats al veure el seu tamany i ens ha agradat molt escoltar com sonava.

Tan els núvols com els pintors hem escoltat atentament com la Gemma ens explicava que és un instrument que es toca “tirant-nos pets amb la boca”, ja que només bufant no sona; com ens comentava les seves parts: la campana, el cos on hi ha les vares i l’embocadura o broquet; com feia sonar els greus i els aguts, hem investigat com es feien les diferents notes i hem gaudit escoltant les dues peces musicals que ens ha tocat. Des d’aquí li volem agraïr la seva visita, ja que ens ha agradat molt aquest instrument!! Moltes gràcies Gemma!! I als pintors per compartir amb nosaltres aquesta visita tan musical i especial!