Fa aproximadament un mes vam treballar un article de l’Actual on s’entrevistava a la Sra. Aurora, l’àvia de la Júlia. A l’entrevista, la Sra. Aurora explicava que feia ikebanes.
Nosaltres no sabíem que era això de les ikebanes, i li vam proposar si podia venir un dia a fer-nos una demostració o a fer un petit taller.
Dijous 6 de març a la tarda vam fer ikabanes amb la Sra. Aurora. Vam seguir totes les idees que havíem treballat al matí i les que va afegir la mestra d’ikebanes.
Molt resumides són aquestes:
Aspectes a tenir en compte a l’hora de fer una ikebana:
• És un art que dura pocs dies.
• L’aigua és un element molt important.
• El gerro també és important.
• Tots els elements utilitzats han de ser d’origen orgànic, ja sigui branques, fulles, herbes, o flors.
• L’artista ha de procurar fer una combinació bonica i elegant.
• S’ha de construir amb tranquil.litat i silenci.
• No s’ha de córrer. És una estona per apreciar les coses de la natura i que a vegades no veiem perquè anem massa de pressa.
• S’ha de procurar que hi hagi equilibri.
• Hi ha d’haver 3 elements diferenciats.
• Hi ha diferents escoles i estils ( Alguns diuen que s’ha de procurar que els elements florals facin un triangle escalè per simbolitzar el cel, la terra i l’home , i hi ha altres estils de fer ikebanes que deixen més lliure a l’artista).
Vam passar una tarda molt agradable amb la serenor i paciència de la Sra. Aurora. És una sort tenir àvies tan eixerides i amb aficions tan boniques!
Després vam convidar als pares a veure la petita exposició.

Dimecres a la tarda vam anar al Parc de Canyelles a buscar, flors, branques, pedretes i fulles per fer l’endemà ikebanes. En Pep i l’Anna ens van acompanyar i en un moment hi vam ser. Vam fer grups i vam collir una mica de tot. Portàvem tisores perquè hi ha algunes tiges que són molt dures. Vam procurar agafar només allò imprescindible per fer art floral japonès. Vam passar una agradable tarda. En Lluís va proposar tornar un altre dia per jugar. Ho farem!

Divendres passat va venir un nen nou a la classe; en Ionut. És un nen de Rumania però parla una miqueta en castellà. És un nen molt alegre i bromista, i sovint ens fa riure a tots.
De ben segur que serem molt amics.

Divendres passat vam fer l’última activitat del projecte “Dels Castellers”. Vam donar per acabat aquest projecte convidant a les famílies a l’exposició sobre el tema i a veure les maquetes que havíem fet.
Tot i que tots estàvem molt nerviosos va anar molt bé i vam poder explicar tot el que sabem. Van venir molts pares, mares, avis i àvies.

Divendres passat vam exposar a les famílies el projecte ”dels castellers”. Vam estar preparant l’exposició i la presentació de l’aula perquè estigués tot a punt per rebre les famílies. Va ser molt emocionant …

Després de veure l’obra de teatre “Raspall” de Pere Calders, llegir el conte, visionar-ho en pantalla gran, i de deures fer el resum del conte, …. una nena, l’endemà es va presentar amb un “raspall” amb corretja a classe. Va ser tant divertit que l’endemà s’hi van apuntar altres nenes més. Vam fer un passi de “raspalls” i ara els tenim tots estacats en una pota d’una taula de la classe sota un rètol que hi diu: “Parking de raspalls”…. És ben bé que van captar la senzillesa i sensibilitat de l’autor amb humor.

Fa una setmana va venir a la classe un violinista. Es deia Jaume i ens va ensenyar el seu violí. Ens va explicar moltes coses sobre els instrumernts de corda i ens va fer un petit concert. Va ser una sorpresa matinal molt agradable i musical.

Al llarg de tres sessions hem preparat per grups una maqueta d’una plaça on hi ha una actuació castellera. Primer vam fer el projecte i vam apuntar a la pissarra tot el material que necessitàvem. Després, amb en Xavi, vam buscar imatges que ens pugessin anar bé com, cases, avions, ajuntaments, un castell… I després la vam muntar. Han quedat molt maques. Les ensenyarem a les famílies quan vinguin a l’escola a escoltar la nostra exposició.

Sovint, per poder-nos escoltar i corregir si cal, ens posem per parelles i compartim la feina.