El Mohammed ens va explicar que ell fa el pa a casa. Li vam demanar que ens convidés i ja veieu!

Boníssiiim!

Els Creadors de somnis hem après a fer pasta de sal amb la qual hem elaborat unes figures dalinianes precioses. Per si voleu fer a casa us deixem els ingredients i el procés d’elaboració

Ingredients :
– Dues parts de farina .
– Una part de sal .
– Aigua .

Com fer la pasta de sal ?
– Es troba en un recipient ampli la farina i la sal , segons la quantitat que es vulgui podem afegir dos terços de farina i un de sal .
– Barrejar la farina i la sal en el recipient i després anem afegint aigua , a poc a poc , i ho anem barrejant .
– S’afegeix aigua fins que quedi una massa homogènia que no s’adhereixi a les parets del recipient . Compte amb afegir molta aigua , ja que la massa es torna enganxosa i difícil de manejar .
– Després pastar amb les mans sobre una taula fins que la massa es torni elàstica i suau . Per evitar que la massa s’enganxi a les mans i la taula convé enfarinar prèviament .
– Finalment , deixar reposar la massa dins d’una bossa de plàstic tancada a la nevera , durant una hora .

Ens van quedar tan boniques que vam decidir fer una exposició anomenada: “Símbols de Dalí”.
Avui, per parelles hem triat un símbol i hem explicat per escrit quin significat tenia en l’obra de Dalí. Després ho hem passat a net i ho hem exposat tot junt al passadís. Encara ens queda una mica per enllestir el treball. Ja us farem arribar el resultat final.

A banda de l’expressió escrita , com podreu veure a les fotografies hem recordat el contingut matemàtic de les fraccions i hem introduit les fraccions equivalents, tot a mesura que anàvem fent la pasta. Doblant i triplicant la quantitat de farina , sal i gots expressàvem a la pissarra la fracció.

Han estat activitats molt divertides. El més dur??? Remenaaar!

La mare del Roc, l’Anna , en ha vingut a explicar un conte, EL NEN (CHARLES CHAPLIN) amb motiu de la setmana del conte que hem celebrat a l’escola. Ens ha agradat molt i hem vist la pel•lícula en la què està basada el llibre , The Kid ,película de 1921,de Charles Chaplin.
GRÀCIES ANNA, ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!

La cromatografía és una tècnica que permet la separació de components

1. Què creus què descobrirem amb aquest experiment? La clorofil·la i el betacaroté d’algunes plantes

2. Què necessitem?

• Fulles d’arbres de diferents colors i altres vegetals .
• Morter
• Embut
• Paper de filtre (poden servir els filtres del cafè)
• Acetona o alcohol (dissolvents)
• Vas de precipitat (serveix qualsevol pot de vidre)

Com a pràctica final vam pintar amb el líquids de diferents tonalitats que vam obtenir

Tres preguntes que van sorgir a l’aula arrel de la collita de l’hort van ser:

1. Per què l’enciam fulla de roure és fosc?

2. Per què s’han de lligar els enciams?

3. Per què els tomàquets són vermells ?

I vosaltres ho sabeu?

Doncs els Creadors vam fer hipòtesis ,que com sempre, vam haver de corroborar a partir d’una recerca d’informació i de la part pràctica amb un experiment.

La resposta a la pregunta nº 1 :

L’enciam Fulla de Roure té les fulles ondulades amb tonalitats verdes i marrons.
Les fulles són verdes perquè contenen una substància verda, la clorofil•la, que capta la llum del Sol que la planta necessita per fabricar el seu aliment.
Les marrons són degudes a la barreja de clorofil•la amb betacaroté
La resposta a la pregunta nº2:
En la varietat anomenada Romana cal lligar les fulles 15 dies abans de la collita. D’aquesta manera, en no estar en contacte amb la llum les fulles de l’interior perden la clorofil•la i queden amb el color groc-blanquinós.
Si les lliguem eviten que la llum del Sol estigui en contacte directe amb la clorofil•la de les fulles i les fulles interiors queden de color verd clar.

La resposta a la pregunta nº 3:
El tomàquet és vermell a causa d’un pigment anomenat licopè, de la família dels carotens.

http://librosdelzorrorojo1.blogspot.com.es/2010/10/quien-come-quien.html

Els castellers i Creadors ens hem introduit en el tema de la xarxa tròfica dels ecosistemes d’una manera molt agradable: l’audició del conte “Quién come a quién”

“La musaranya es va menjar l’escarabat. El visó es va menjar a la musaranya. El gat salvatge es va menjar el visó i més tard es va morir, per què?

“Qui menja a qui?” descriu el procés sense fi de la cadena alimentària i la seva relació amb la vida. Aquest llibre uneix l’art, el coneixement científic i la literatura a través d’ il•lustracions simples i divertides, amb una narració compassada i poètica. Cada frase és una baula que porta a una altra pàgina que completa la cadena de la vida i de la història.

Si us interessa compartir-ho amb els vostres fills/es us podeu adreçar a la Biblioteca Municipal Antoni Tort.

No és sorprenent el cos humà? Doncs sí. Els creadors estem descobrint coses fascinants del nostre cos. A partir del projecte “Somnis” estem treballant el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
Hem dut a terme algunes pràctiques per tal de descobrir a partir de l’observació.

Primer vam mirar les extremitats d’un pollaste a la lupa binocular, la musculatura, el moll de l’os, les venes, els tendons , els cartílags… buuuf!

Després vam jugar amb les cuixes i ales del pollastre i ens vam adonar de la funció de la pell , de les articulacions,…

Disseccionat el pollastre vam parlar de la similitud amb el nostre esquelet i vam observar els ossos d’altres mamífers.

Una de les activitats que ens va semblar molt divertida va ser quan ens vam mesurar els nostres ossos i descobrírem coses insospitades: la columna està formada per molts ossos i quan està encorvada medeix més , el crani és una esfera, les costelles ens protegeixen els pulmons…

Ara la Nerea ens ha dut unes diapositives molt interessants. Us anirem informant!