La mare del Roc, l’Anna , en ha vingut a explicar un conte, EL NEN (CHARLES CHAPLIN) amb motiu de la setmana del conte que hem celebrat a l’escola. Ens ha agradat molt i hem vist la pel•lícula en la què està basada el llibre , The Kid ,película de 1921,de Charles Chaplin.
GRÀCIES ANNA, ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!

La cromatografía és una tècnica que permet la separació de components

1. Què creus què descobrirem amb aquest experiment? La clorofil·la i el betacaroté d’algunes plantes

2. Què necessitem?

• Fulles d’arbres de diferents colors i altres vegetals .
• Morter
• Embut
• Paper de filtre (poden servir els filtres del cafè)
• Acetona o alcohol (dissolvents)
• Vas de precipitat (serveix qualsevol pot de vidre)

Com a pràctica final vam pintar amb el líquids de diferents tonalitats que vam obtenir

Tres preguntes que van sorgir a l’aula arrel de la collita de l’hort van ser:

1. Per què l’enciam fulla de roure és fosc?

2. Per què s’han de lligar els enciams?

3. Per què els tomàquets són vermells ?

I vosaltres ho sabeu?

Doncs els Creadors vam fer hipòtesis ,que com sempre, vam haver de corroborar a partir d’una recerca d’informació i de la part pràctica amb un experiment.

La resposta a la pregunta nº 1 :

L’enciam Fulla de Roure té les fulles ondulades amb tonalitats verdes i marrons.
Les fulles són verdes perquè contenen una substància verda, la clorofil•la, que capta la llum del Sol que la planta necessita per fabricar el seu aliment.
Les marrons són degudes a la barreja de clorofil•la amb betacaroté
La resposta a la pregunta nº2:
En la varietat anomenada Romana cal lligar les fulles 15 dies abans de la collita. D’aquesta manera, en no estar en contacte amb la llum les fulles de l’interior perden la clorofil•la i queden amb el color groc-blanquinós.
Si les lliguem eviten que la llum del Sol estigui en contacte directe amb la clorofil•la de les fulles i les fulles interiors queden de color verd clar.

La resposta a la pregunta nº 3:
El tomàquet és vermell a causa d’un pigment anomenat licopè, de la família dels carotens.

Fa aproximadament un mes vam treballar un article de l’Actual on s’entrevistava a la Sra. Aurora, l’àvia de la Júlia. A l’entrevista, la Sra. Aurora explicava que feia ikebanes.
Nosaltres no sabíem que era això de les ikebanes, i li vam proposar si podia venir un dia a fer-nos una demostració o a fer un petit taller.
Dijous 6 de març a la tarda vam fer ikabanes amb la Sra. Aurora. Vam seguir totes les idees que havíem treballat al matí i les que va afegir la mestra d’ikebanes.
Molt resumides són aquestes:
Aspectes a tenir en compte a l’hora de fer una ikebana:
• És un art que dura pocs dies.
• L’aigua és un element molt important.
• El gerro també és important.
• Tots els elements utilitzats han de ser d’origen orgànic, ja sigui branques, fulles, herbes, o flors.
• L’artista ha de procurar fer una combinació bonica i elegant.
• S’ha de construir amb tranquil.litat i silenci.
• No s’ha de córrer. És una estona per apreciar les coses de la natura i que a vegades no veiem perquè anem massa de pressa.
• S’ha de procurar que hi hagi equilibri.
• Hi ha d’haver 3 elements diferenciats.
• Hi ha diferents escoles i estils ( Alguns diuen que s’ha de procurar que els elements florals facin un triangle escalè per simbolitzar el cel, la terra i l’home , i hi ha altres estils de fer ikebanes que deixen més lliure a l’artista).
Vam passar una tarda molt agradable amb la serenor i paciència de la Sra. Aurora. És una sort tenir àvies tan eixerides i amb aficions tan boniques!
Després vam convidar als pares a veure la petita exposició.

Dimecres a la tarda vam anar al Parc de Canyelles a buscar, flors, branques, pedretes i fulles per fer l’endemà ikebanes. En Pep i l’Anna ens van acompanyar i en un moment hi vam ser. Vam fer grups i vam collir una mica de tot. Portàvem tisores perquè hi ha algunes tiges que són molt dures. Vam procurar agafar només allò imprescindible per fer art floral japonès. Vam passar una agradable tarda. En Lluís va proposar tornar un altre dia per jugar. Ho farem!