La matemàtica va aparèixer com a ciència aplicada a la realitat. Les diferents situacions que la vida quotidiana anava plantejant, forçaven l’aparició de nous procediments per resoldre-les.
De mica en mica ha anat perdent el seu caràcter instrumental, funcional i quotidià per convertir-se en un seguit d’exercicis mecànics “necessaris” de treballar , sense oblidar cap contingut dels que “cal ensenyar als alumnes”. . A més oculten càlculs i propietats que s’apliquen. Com a conseqüència són de difícil comprensió per a l’alumne per la qual cosa l’ensenyament actual de la matemàtica proposa l’ús de les estratègies de pensament des de la manipulació de material, dibuixos …
Quan l’alumne s’inicia en la resolució de problemes es pressuposa que ja coneix la mecànica de les operacions matemàtiques. La tendència habitual, per part dels infants és preguntar, després de llegir l’enunciat del problema, si és de sumar o de restar, o de… i NO ÉS AIXÍ!

Amb les sessions de problemes que es plantegen a l’aula , no es té com a objectiu la consolidació d’un determinat contingut sinó el desenvolupament de la capacitat de destriar, d’entre les eines procedimentals i els conceptes que l’alumne coneix, les que necessita per resoldre la situació que es presenta.

Els nostres alumnes han de resoldre situacions que impliquin operacions additives, buscar la solució més eficaç, saber-la comunicar de manera entenedora i comprovar la seva validesa, per exemple, sense la necessitat d’aplicar un algoritme.

Per poder fer una Aritmètica al marge dels algorismes (càlcul que es fa seguint passos ben determinats, és a dir una sèrie de regles a aplicar en un ordre i que pot ser utilitzat independentment de les dades amb què es treballi) cal treballar prèviament habilitats i estratègies.

Les habilitats bàsiques necessàries per a construir la bastida són entre d’altres :
1. Comptar endavant d’un en un
2. Comptar endarrere d’un en un
3. Dir el posterior d’ un nombre
4. Dir l’anterior
5. Descomposicions
6. Dobles, triples, meitats
7. Descomposicions del 10 (i sumes que donin 10)
8. Comptar endavant i endarrere de 10 en 10 a partir del zero o de qualsevol nombre

Amb els problemes del dia a dia es genera una situació real que implica molt més que aplicar una operació matemàtica. Cal posar en pràctica totes aquelles estratègies de pensament amb les que compta l’alumnat i intercanviar punts de vista amb els companys per tal d’arribar a conclusions raonables.

Felicitats!

Aquí teniu una pel·lícula de Walt Disney i Salvador Dalí.

També podeu veure el seu museu i les seves obres.

Dalí interpretant.

Dijous passat vam anar a visitar els fillols i vam treballar els nostres noms i els seus. Primer van dir tots els sons de les lletres i després amb vius colors les van pintar. Ho van fer molt bé.

Fa 15 dies que vam fer un petit experiment. Vam posar ossos de pollastre en un pot d’aigua, en un pot amb cocacola i en un pot amb vinagre. Al cap d’una setmana els vam retirar del líquid i els de l’aigua i els de la cocacola estaven rígids però, els que havien estat en vinagre estaven una mica tous. Aquests els vam deixar una setmana més i, Òndia! Què flexibles! El vinagre s’havia “menjat” tot el calci dels ossos.

Dilluns passat vam sortir de l’escola i vam anar fotografiant tots els polígons que anàvem veient pel carrer. Ens vam adonar que n’hi ha moltíssims; sobretot quadrilàters.

Dijous a la tarda vam fer una activitat de plàstica relacionada amb els polígons. Primer, vam enganxar tires de cinta de pintor en un full; tanes com volíem i de punta a punta del treball. A la tarda vam pintar cada zona amb diferents colors; pintant fins i tot damunt la cinta. L’endemà, al retirar les cintes… Què bonic! Ens van sortir tot de polígons de coloraines i amb els costats ben rectes! La majoria de polígons eren irregulars.